Torna el llop
L'animal ha estat vist a diverses comarques de muntanya
Un llibre adverteix de la més que probable expansió del depredador
L'expansió abastarà les zones boscoses i menys poblades
Torna el llop a Catalunya, i un llibre del naturalista banyolí Josep Maria Massip n'acaba d'aixecar acta. El treball, El llop i els humans. Passat i present a Catalunya, és un estudi molt exhaustiu sobre el llegendari depredador que està de retorn als boscos i muntanyes del país després que a les primeres dècades del segle XX s'hi va donar per extingit. Els darrers anys ja se n'han tornat a veure –explica el llibre– en punts concrets del Ripollès, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès i també el Vallès Oriental.
El treball va més enllà, i, tenint en compte que al llop li calen zones boscoses i poc poblades, s'atreveix a fer un mapa de l'expansió més probable a curt i mitjà termini. A partir de les impressions recollides pel geògraf Martí Boada, els naturalistes Ernest Costa i Jordi Sargatal, i els biòlegs Jordi Garcia-Petit, Ferran González-Prat, Carme Rosell i Deli Saavedra, i el coordinador del seguiment del llop a Catalunya, Gabriel Lampreave, l'autor assenyala que això es produirà en determinats espais de la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany, la Selva i el Baix Empordà. Més enllà de la demarcació de Girona, el llop arribarà a Osona, el Bages, el Vallès Occidental i la meitat septentrional de la demarcació de Lleida. El tipus de llop que ha de tornar a les comarques gironines i barcelonines serà l'italofrancès, mentre que a la part més occidental del país hi arribarà l'ibèric. “Estem parlant d'uns pocs exemplars en àrees molt concretes d'aquestes comarques”, aclareix l'autor, que mira d'evitar que es creï alarmisme, “i el més probable és que la immensa majoria dels seus habitants no el vegin mai”.
Editat per Arola, el volum tracta d'aquest mamífer des de tots els vessants imaginables, com ara els orígens de l'espècie, la llegenda que l'envolta o la seva turbulenta relació amb els humans. És una obra sense precedents destinada, sens dubte, a ser el referent per qualsevol que estigui interessat en aquest depredador.
També servirà per ajustar a la realitat la percepció que en se'n té, sovint esbiaixada per la mala fama que el precedeix. Josep Maria Massip, un prolífic autor de treballs de recerca i divulgació sobre la fauna, principalment de la comarca del Pla de l'Estany, ha recopilat i ordenat el material parcial que ja s'havia editat i hi ha afegit molta informació fins ara inèdita, com ara documents sobre caceres massives i casos d'atacs, o el testimoni oral recollit arreu del territori.
El llibre es presentara en societat a Girona
De llop pròpiament dit, les restes més antigues trobades a Catalunya són de fa uns 200.000 anys i es van desenterrar a les coves de Serinyà i al Cau del Duc, al terme d'Ullà. Si parlem de restes d'un cànid –la família del llop–, la troballa més antiga és del plistocè inferior (fa aproximadament 1,5 milions d'anys). Es tracta de dos fragments ossis, pertanyents a un húmer i un fèmur. Es van trobar al cèlebre jaciment d'Incarcal de Crespià.
