Tarragona confia entrar a l'aliança turística de la Costa Daurada el 2010

El consorci existeix des de fa sis anys, però fins ara Tarragona mai s'hi havia interessat de veritat

Fa uns dies, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va anunciar que la ciutat s'adheriria en breu a l'aliança turística que formen des de fa anys Salou, Cambrils, la Pineda i, des d'en fa tres, també Reus. Però després, el regidor de Promoció Econòmica i Responsable Polític en matèria turística, Sergi de los Ríos, va haver de «matisar» les declaracions del seu cap, tot recordant que d'adhesió immediata, res, sinó que s'havien iniciat converses tècniques i que tot estava a les beceroles. L'aposta s'ha iniciat arran del relleu al capdavant del patronat tarragoní amb l'arribada de Carles Sanz, que ha personificat el nou tarannà dins l'ens i el canvi de model. Ara es confia que l'any que ve Tarragona també formarà part d'aquest consorci «si les converses que s'han iniciat donen el seu fruit», segons va explicar el mateix Sanz. Va deixar clar que «a Tarragona no hi ha malestar pel fet de no formar part d'aquest consorci perquè mai es va fer el pas per entrar-hi». Ara, però, hi ha el convenciment ferm que «Tarragona necessita entrar-hi per la importància que tindria que tots anem junts de la mà». En aquest sentit, Sanz troba que «és evident» que aquesta aliança guanyaria molt més pes i valor si entre els seus actius també hi ha una ciutat com Tarragona. «En cap cas, no ens aïllarem perquè tenim clar que no som la potència en places hoteleres com Salou o Cambrils». Per la seva banda, el gerent del patronat de turisme de Salou, Juanma Alonso, va reconèixer que Tarragona «ara sí que hi ha mostrat interès», tot recordant que ells mai podien dir no «si ningú trucava a la porta», amb referència a anys passats. En qualsevol cas, va deixar clar que «hi ha tot un seguit de condicionants» i no va voler fixar cap data per l'entrada de Tarragona perquè falten «trobades polítiques».

CARLES SANZ

«Tarragona és més que la Tàrraco romana»

s.c
– La seva arribada va generar una mica de rebombori.
– «No va ser tant perquè les coses s'estiguessin fent bé o malament, sinó perquè es buscaven noves sinergies de col·laboració amb el sector privat i amb altres àrees de l'Ajuntament. Òbviament, tot és millorable i quan ja fa molts anys que es treballa d'una manera hi ha moments en què cal canviar i segurament ara és l'hora perquè el nucli turístic de Tarragona està en un procés de transformació molt gran.»
– Es busca la transversalitat amb tots els sectors, un concepte molt de moda a Tarragona.
– «Volem que siguin conscients de com ens gastem els diners, que vegin què fem per ells i per fer-los veure que també poden fer aportacions per a la destinació. Que ens ajudin amb nous criteris perquè amb l'administració sola no pot funcionar.»
– Expliqui'm alguns detalls on es noti ja un canvi.
– «Hem aconseguit que tant l'1 de maig com l'11 de setembre tots els museus i tots els elements que són patrimoni de la humanitat estiguin oberts. Al final érem una destinació turística que no reconeixia que ho era.»
– De vegades em pregunto si Tarragona figura en el mapa.
– «Hi és, però molt poc. Per diversos motius: perquè Catalunya és un estat molt centralista i quan mira cap al territori sempre mira cap al nord i no cap al sud, i també pel mateix mercat intern, que no l'ha valorat prou. Ha de ser l'eix vertebrador de la Costa Daurada i la porta d'entrada al sud del país. Per això hem d'interactuar molt amb la resta del territori i ser molt generosos.»
– En la seva presentació va explicar que durant els primers dies a la ciutat es va fer un fart de passejar. Alguna cosa li devia causar impressió.
– «La imatge del logotip promocional en la samarreta del Nàstic em va impactar molt, sobretot per l'anacronisme que em transmetia la pròpia imatge. Vam decidir que calia canviar la imatge de comunicar Tarragona.»
– L'oposició a l'Ajuntament no hi està gaire d'acord. Consideren que ha funcionat prou bé durant molts anys.
– «Sempre s'han venut les pedres, que representen una ciutat morta, i s'han descuidat de vendre que Tarragona també és una ciutat molt viva i molt activa. Amb l'excusa del patrimoni vindrà la gent, però aquesta gent acaba anant a dinar, a comprar i a fer una canya a un bar.»
– Amb això, queda clar que aquesta imatge no ha acabat de rutllar.
– «No ha funcionat perquè no ha servit per situar Tarragona com una destinació turística de primer ordre. És clar que alguna cosa havia de canviar perquè si es fa un cop d'ull a una de les imatges promocionals de la ciutat, amb l'estàtua d'August en pedra, només transmetia pedra, patrimoni i cultura, i en certa manera, també és una mica avorrida.»
– I això no és així.
– «Clar que no. Som una ciutat mediterrània, amb llum, amb mar, amb platja, amb la gent al carrer. I amb tot això, almenys a mi, si em venen també això, em vindrien més ganes de visitar-la.»
– Ha trobat complicitat?
– «Crec que tothom tenia ganes que es fes aquest canvi. He trobat un diàleg boníssim amb la Cambra de Comerç i molt bona predisposició per part dels empresaris i dels hotelers. Una altra cosa és el que pensi l'oposició.»
– Vostè ve de les comarques gironines. Girona pot ser un mirall?
– «Ho podria ser perquè tant allí com a Santiago s'ha treballat pensant a llarg termini i no tant en el dia a dia. També es va apostar per fer pàrquings dissuasius quan potser no eren necessaris.»
– En el que no pot ser mirall ni referent és en les fotografies falses.
– «Aquí se me'n foten [riu] perquè vinc d'aquella zona, però em sap molt de greu perquè al patronat de la Costa Brava hi treballa gent molt professional. Tothom compra fotos, però s'ha de saber fer, com ara una imatge d'un senyor picant amb un pal de golf.»
– Tothom s'omple la boca parlant del pla de competitivitat de la Tàrraco romana.
– «Donarà sentit a tot el conjunt monumental amb accions molt marcades i per això s'assignen els 4,2 milions. Però hi ha tota la feina per promocionar platges, espais verds, càmpings i gastronomia. Tarragona és molt més que la Tàrraco romana perquè hi ha altres aspectes que aquest pla no té previstos.»
– Abans parlàvem de Girona, on l'auge de l'aeroport ha influït en el creixement turístic. Aquí tenim el de Reus.
– «Ryanair està fent molts esforços i per les notícies que estan sortint l'aeroport de Reus és el que ha crescut més en nombre de passatgers. Les administracions s'ho creuen, i Ryanair. Per això, ara Santiago de Compostel·la s'ha convertit en un mercat de proximitat per a Tarragona.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ajut d’1,7 milions d’euros per a la renovació de l’enllumenat públic

cassà de la selva
SOCIETat

Acampada al claustre de la UB per denunciar “el genocidi del poble palestí”

BARCELONA
infraestructures

Renfe planta al Govern a una reunió excusant-se en les eleccions

barcelona
Societat

Mor Pere Torrents, veí de Torrelles de Foix

URBANISME

El 80% dels edificis del Camp de Tarragona no han passat inspeccions

TARRAGONA

La prescripció d’activitat social en lloc de fàrmacs s'inicia al CAP Valldoreix

SANT CUGAT DEL VALLÈS
URBANISME

Amics de la Rambla es queixa de les mancances de manteniment

BARCELONA
SALUT

Astrazeneca demana a la CE que retiri la seva vacuna contra la Covid-19

barcelona
societat

Identifiquen una nova forma genètica de l’Alzheimer

barcelona