Salut congela 60 obres i en tira endavant 112 malgrat les retallades
La majoria d'obres que continuaran seran la posada en marxa i construcció de centres d'atenció primària
L'hospital Ernest Lluch i l'ampliació del Clínic hauran d'esperar
La Conselleria de Salut de la Generalitat ha reduït un 24,6% el capítol d'inversions en infraestructures, que ha suposat la congelació de 60 obres sanitàries, si bé prossegueixen 112 obres més, la majoria de les quals relacionades amb la posada en marxa i construcció de centres d'atenció primària (CAP).
El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, ha explicat que els ajustos del departament han determinat una major baixada de recursos per a inversions, que s'han situat en els 260,9 milions d'euros, respecte dels 346,1 del 2010, dada que situa aquest any en nivells superiors al 2008.
Padrosa ha destacat que el 74% de les actuacions previstes se centren en els CAP, en què en 16 casos es redactaran els projectes; en 50, es donarà una fase d'obres, i en 17, es culminarà la posada en marxa d'aquest tipus d'equipaments.
El menor cost dels CAP i el paper central de l'atenció primària en el conjunt del sistema pel qual aposta el govern influeixen en aquestes decisions, ha admès el director del CatSalut.
El criteri principal per decidir quines obres seguir i quines “reprogramar” ha estat el de continuar les que eren en curs i equipar les que estan acabades i manquen encara d'infraestructures, ha defensat Padrosa.
També ha revelat que entre les 60 obres paralitzades sine die, però que no s'han suspès, una quinzena corresponen a inicis de projecte compromesos i la resta a inicis d'obra, una vegada llest el projecte.
Així, enguany es preveu que entrin en funcionament 12 equipaments, se n'ampliïn set més, se'n continuïn 17 obres, en comencin 18 i es redactin quatre nous projectes.
Entre les obres que es continuaran es troben l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà, el primer fruit d'una col·laboració entre dos estats, la reforma i ampliació de l'Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues i el bloc quirúrgic de la Vall d'Hebron de Barcelona.
En aquest capítol també figuren l'ampliació de l'Hospital de Bellvitge –en la seva segona fase–, l'edifici modular –més sofisticat que els barracons, però una construcció provisional– de les consultes externes i oncològic del Josep Trueta de Girona, la continuació de l'Hospital d'Olot, el lleuger de Balaguer, la reforma del de Figueres i la reforma de l'ala est del Santa Maria de Lleida.
En la previsió de començament d'obres, es compten CAP a la zona de l'Onze de Setembre de Lleida, Vilafranca del Penedès, Gualba, Masquefa, Bordeta-Magòria de Barcelona, Llefià-Gran Sol a Badalona, La Mina de Sant Adrià de Besòs, Sant Joan de les Abadeses i l'ampliació del de Castellar del Vallès.
A més, començarà la redacció de projectes per al consultori d'Albinyana, l'Estartit –a Torroella de Montgrí–, Verges i un centre polivalent a Roquetes.
Algunes de les obres que hauran d'esperar són l'Hospital Ernest Lluch, projectat per atendre 200.000 habitants de municipis de Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Cerdanyola i Ripollet, i l'ampliació i construcció del nou edifici d'Urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona.
