Societat

Baix Camp

Seguint el rastre dels dips

Pratdip recorre als dips, els gossos vampirs, per conduir el visitant fins als racons i paisatges del poble

El mes vinent obrirà al públic el nou centre d'informació i acollida sobre els mites i les llegendes de la comarca del Baix Camp

Més ami­ga­bles que els vam­pirs. Així és com es pre­sen­ten els dips en el paper de pro­mo­tors de Prat­dip que els toca fer. Els dips són éssers mitològics, uns gos­sos negres, emis­sa­ris del dimoni que s'ali­men­ten xuclant la sang. Joan Perucho, nar­ra­dor impres­cin­di­ble, els va des­criure a Històries natu­rals, obra a par­tir de la qual la lle­genda va pren­dre una nova dimensió. Seguint el ras­tre dels dips, com en una gim­cana, es des­co­brei­xen les arca­des medi­e­vals o s'arriba fins a la torre, així, com qui no ho vol. Tot forma part d'un joc.

L'encla­va­ment geogràfic bene­fi­cia Prat­dip, atès que pro­pi­cia la par­ti­ci­pació en diver­ses ini­ci­a­ti­ves turísti­ques. El mes vinent obrirà al públic el cen­tre d'infor­mació i aco­llida dels mites i lle­gen­des del Baix Camp. El visi­tant hi des­co­brirà l'entorn de la serra de Lla­be­ria i les històries que al llarg dels anys s'han transmès gràcies al boca-ore­lla d'una gene­ració a l'altra. Els dips com­par­ti­ran espai amb les històries de la fossa del Dimoni, el tre­sor ama­gat, el Car­ras­clet i el gepe­rut del cas­tell d'Escor­nal­bou. Aquest cen­tre com­ple­men­tarà els que el pla de foment de turisme de la marca Mun­ta­nyes de la Costa Dau­rada té a Pra­des (d'inter­pre­tació de les mun­ta­nyes de Pra­des), a l'Arbolí (d'esca­lada) i a Riu­de­ca­nyes (de pro­duc­tes autòctons).

El muni­cipi també forma part del con­sorci de la serra de Lla­be­ria, amb un con­junt d'iti­ne­ra­ris i punts d'interès, alguns dels quals for­men part de la pro­moció Històries de mun­ta­nya endins, que pro­mo­uen els muni­ci­pis de Prat­dip, Tivissa i Van­dellòs, al recer de la ser­ra­lada Pre­li­to­ral, en una zona d'avencs i mun­ta­nyes roco­ses, que pro­pi­cien l'apa­rició d'històries. La marca de pro­moció turística amaga xucla­dors de sang, prínceps blaus, sen­ti­ne­lles, moli­ners... Són les con­ta­lles que tenen com a fil con­duc­tor una lle­genda local cen­tenària, com la dels dips, o que s'han creat com a pro­pos­tes per guiar el visi­tant.

A Prat­dip són els dips i els prínceps de Santa Marina, sim­bo­lit­zats per un gri­paus. A Santa Marina es recu­pera la tra­dició segons la qual les fadri­nes que assis­tien a l'aplec de l'ermita en sor­tien amb com­promís de casa­ment.

Ja a Tivissa, on hi ha presència d'un cam­pa­ment mili­tar romà, es troba el sen­ti­ne­lla dels iler­ca­vons, vora l'assen­ta­ment ibèric d'aquesta tribu, i també s'hi pot res­se­guir la història de sant Blai, el sant gua­ri­dor del mal de gola. L'ermita de Sant Blai és on el març del 1975 es va pin­tar la pri­mera marca del GR-7, el pri­mer sen­der de gran recor­re­gut que hi va haver a la península.

L'últim muni­cipi, Van­dellòs, pre­senta el cen­tre d'inter­pre­tació de l'oli per mitjà del moli­ner, que pesava i prem­sava les oli­ves i, a l'hivern, pel Pes­se­bre dels Estels, que té lloc al nucli de Cas­telló, recu­pe­rat després de cin­quanta anys.

Per tot ple­gat, ima­gi­nació i recu­pe­ració de lle­gen­des sumen a l'hora de ven­dre els pro­duc­tes de la mun­ta­nya més pro­pera a la platja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.