Societat

LA CRÒNICA

L'art de viure de tres alcaldes

Puigdemont va fer de pastisser; Marigó, de mecànic, i Vila, de professor

Un antic mecànic, un antic pastisser i corrector d'aquest diari, i un antic professor d'història de la Universitat de Girona van parlar ahir d'ells. Durant un quart d'hora van fer un relat biogràfic a una seixantena d'estudiants de l'institut Narcís Xifra de Girona. Se'ls va veure tranquils, desimbolts i donant detalls del que feien quan eren joves i quan els preguntaven, en algun cas, què farien quan fossin grans. Els alcaldes de Girona, Figueres i Blanes van participar ahir en un acte a Tribuna Jove, a l'edifici de l'Espai Caixa, a la capital gironina, en què van reconèixer, almenys durant l'estona que van dialogar amb els joves, que “eren feliços”. “Ara el grau de felicitat aquí és de deu. Quan més tard vagi a Blanes a parlar amb els sindicats de retallades, la satisfacció serà molt baixa”, va dir Josep Marigó, professor de tecnologia en un centre de secundària d'ofici i alcalde blanenc “per vocació”.

Marigó va explicar que havia fet de mecànic, que li agrada tocar la guitarra més que anar a la discoteca i que havia nascut al barri de Poble Nou de Pineda de Mar, cosa que l'havia ajudat a prendre consciència, de ben jove, de la diversitat. Marigó, socialista, va parlar entre dos alcaldes convergents, Carles Puigdemont i Santi Vila. El batlle de Girona, el segon d'una família de vuit germans, va recordar els quatre anys que no va tenir cap setmana lliure perquè ajudava en el negoci familiar de pastisseria. No va demanar res a canvi per agrair que els seus pares li donessin l'oportunitat d'estudiar el batxillerat a l'internat del Collell. “Allò o et marca positivament o t'enfonsa per sempre. A mi em va marcar positivament.”

Puigdemont no havia pensat mai que faria d'alcalde. “Sóc alcalde per accident.” Fundador de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i exdirector general del Catalonia Today, l'alcalde amerenc de Girona va posar fi a 32 anys de governs socialistes a la ciutat. Puigdemont va explicar que havia prioritzat els estudis de filologia a Girona abans que els de periodisme. “No ens hem de despistar que el nostre material fonamental és el llenguatge”, va dir Puigdemont, curós a l'hora d'expressar-se. Diputat al Parlament, igual que Vila, l'expastisser i l'experiodista d'El Punt, va dir que no havia tingut mai por a l'hora de prendre decisions a la vida, però que no se'n surt d'una cosa: la conciliació de la vida laboral amb la vida professional.

Després de Puigdemont i Marigó, va intervenir Santi Vila. “Jo m'ho passava molt bé fent de professor d'història a la UdG”. Però per conviccions morals i de servei a la comunitat, Vila va fer el salt a la política. Nascut a Granollers per accident i escolta en la seva joventut, el batlle de Figueres, més jove i més poètic que Puigdemont i Marigó, es va preguntar si viure és un art o un ofici. Ho té clar: exerceix l'“art de viure” en una societat canviant i sense seguretats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
pròxim orient

Ja són més de 8.300 els morts per la catàstrofe sísmica

ankara

La Generalitat assumeix aquest mes la gestió d’alertes a mòbils per emergències

barcelona

El món respon a la crisi

Beirut

A tocar de la normalitat

Barcelona

La unitat d’arrítmies del Trueta ha atès més de 4.500 pacients en cinc anys

GIRONA
MARIA JOSEP CABAÑAS
FARMACÈUTICA

“Fem fàrmacs per a nens en gominoles”

Barcelona

Els cicles d’infantil inclouran educació afectiva i sexual

Barcelona

Figueres completa la flota de maquinària per a la neteja viària

FIGUERES

“Ma mare és aquí sota i no ve ningú”

beirut