Crespo, acorralat

Les declaracions d'alguns detinguts, papers trobats a l'escorcoll de la casa d'Andrei Petrov i les punxades telefòniques esquitxen cada vegada més l'ex-alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, actualment diputat al Parlament de Catalunya i , com a tal, aforat, privilegi que impedeix que sigui imputat en els tribunals ordinaris.

Ahir algunes filtracions apuntaven que en la seva declaració davant del magistrat Eloy Velasco, Andrei Petrov hauria llençat dures acusacions contra l'exalcalde, però també contra el regidor d'urbanisme, Josep Valls, que ja ho era durant el mandat de Crespo. Petrov es va presentar com a un empresari víctima d'una mena d'extorsió per part del consistori, que el pressionava perquè invertís en el patrocini dels clubs de futbol i d'hoquei com a condició per poder tirar endavant els seus projectes urbanístics a la població. L'investigació apunta, però, que no tots els diners que Petrov pagava es destinaven a les finalitats esportives. En l'escorcoll que la Guàrdia Civil va dur a terme divendres en el domicili de cala Canyelles d'Andrei Petrov van trobar nombrosos comprovants dels pagaments que feia a través de la seva empresa DDC S.L per als clubs. En principi, Petrov pagava 30.000 euros cada quatre mesos per repartir entre el club d'hoquei i el de futbol. Comptant que havien emparaulat que el patrocini s'allargaria durant quatre anys, DDC S.L hauria aportat 580.000 euros, però en realitat, Petrov es va negar a fer els pagaments durant la darrera temporada. Segons ell, va ser perquè el consistori no va complir amb els privilegis que li havia promès a canvi dels diners aportats al club. Ara, la Guàrdia Civil està treballant per analitzar els comptes, per veure si els diners que Petrov pagava per l'esport anaven realment als club o se'n desviaven a les mans dels seus dirigents. El president del club d'hoquei, Joan Perarnau, ja ha estat detingut i posat en llibertat, però continua imputat per suborn. També s'han trobat indicis que Xavier Crespo i el seu entorn directe podien haver acceptat regals de la xarxa dirigida per Petrov. Entre aquests regals, hi hauria un rellotge força valuós que Crespo ha dut al seu canell.

En la seva declaració, Petrov ha explicat que va pagar a Xavier Crespo dos viatges a Rússia. Un d'aquest viatges, Crespo el va fer amb la família, i l'altre, amb l'empresari rus, amb la finalitat de visitar la seu de la seva empresa a Moscou. Fonts de la investigació consideren que algunes d'aquestes actituds de Crespo mereixen reprovació penal, i compten que l'Audiencia Nacional deduirà del testimoni de particulars i enviarà el cas al TSJC, que és l'òrgan judicial que té potestat per interrogar Crespo per la seva condició d'aforat. De fet, l'advocat de Crespo, el lletrat Manuel Gonzàlez Peeters, ja ha presentat un escrit a l'Audiencia Nacional en què exposa que Crespo es posa a disposició del Tribunal Superior de Justícia per donar explicacions sobre qualsevol vinculació amb la trama de blanqueig de diners que suposadament dirigeix Petrov a Catalunya, a les ordres del seu cap directe a Rússia, Serguei Nalimov. En una entrevista a El Periòdico, Crespo admetia que Nalimov podia ser un home que Petrov li va presentar durant la seva estada a Moscou. L'exalcalde manté, però, que tots els tractes que va tenir amb Petrov i el seu entramat empresarial van ser dins de la legalitat.

De la mateixa manera que Crespo es posa a disposició del TSJC (que el 2011 ja va tenir sobre la taula una querella contra ell per l'afer Petrov i que la va arxivar), la seva dona, Guadalupe Oliva, que no té condició d'aforada, s'ha posat a disposició del jutjat número 6 de l'Audiencia Nacional, que instrueix la causa sobre la trama mafiosa que, de moment, ha suposat la detenció de set persones.

Les darreres investigacions i declaracions d'alguns dels implicats esquitxen, a part de l'exalcalde Xavier Crespo, el regidor d'Urbanisme, Josep Valls, un home també molt vinculat a l'esport local.

La investigació sobre les suposades activitats mafioses de Petrov es va iniciar arran d'un informe de la Guàrdia Civil a la Fiscalia, que va motivar una querella contra Crespo davant del TSJC, que es va arxivar, però que, segons tots els indicis, va estroncar el nomenament de Crespo com a cap polític dels Mossos.