Societat

Un any de sometent

Les patrulles de pagesos del Segrià per protegir les seves explotacions continuen vives tot i haver disminuït els robatoris i ara volen que es reguli l'activitat malgrat el rebuig d'Interior

L'exèrcit civil es remunta al segle XI i, amb alts i baixos, no es dissol pel Senat fins al 1978

«La seguretat pública recau en la policia. Això no és el Far West»
«Alguna cosa falla si som els veïns els que sortim a vigilar»

Ja fa un any que una colla de page­sos i rama­ders d'Alcarràs (Segrià) van començar a patru­llar de nit per vigi­lar les seves explo­ta­ci­ons i evi­tar l'onada de roba­to­ris de què eren vícti­mes i que havien arri­bat a un per dia, com a mínim, segons recor­den els matei­xos afec­tats. Nai­xien els some­tents.

I dar­rere dels d'Alcarràs, una bona colla més. Més d'una quin­zena de muni­ci­pis van orga­nit­zar some­tents, d'altres van con­trac­tar vigilància pri­vada o van pren­dre mesu­res de segu­re­tat extra­or­dinàries, com ara col·locar càmeres i alar­mes en equi­pa­ments i ins­tal·laci­ons públi­ques.

Lògica­ment, els Mos­sos es van posar les piles arran del rebom­bori popu­lar i l'alarma social gene­rada. I van posar en marxa el pla ope­ra­tiu espe­cial (POE) del món rural, un reforç específic que ha permès reduir el nom­bre de roba­to­ris i tenir con­tro­la­des les dei­xa­lle­ries i fer­ra­lle­ries on molts dels lla­dres van a ven­dre el mate­rial robat, com ara eines, cables i ins­tal·laci­ons elèctri­ques i de reg. Però és que també han arri­bat a robar en una nit més de 30 porcs o diver­sos vedells, algun trac­tor i, sobre­tot, gasoil.

Pas­sat un any, Alcarràs, Maials i Sucs man­te­nen les patru­lles noc­tur­nes, segons els Mos­sos. Però segons els matei­xos some­tents i alcal­des con­sul­tats, són actius també a Alma­ce­lles, Cor­bins, la Por­te­lla i Gime­nells i el Pla de la Font. Aquest dar­rer, orga­nit­zat fa una set­mana. I no es des­carta que en surti un de nou, a Sant Guim de Frei­xe­net, després d'haver-hi hagut diver­sos roba­to­ris en pocs dies, igual que a Mont­gai i Albelda (Franja de Ponent). Alguns page­sos d'aquests pobles rao­nen la posada en marxa dels some­tents per una onada de roba­to­ris i perquè cre­uen que els some­tents que hi ha al Segrià espan­ten els lla­dres i aquests opten per des­plaçar-se a altres indrets.

I poca broma, perquè sumant tots els efec­tius dis­po­ni­bles són un miler llarg de per­so­nes que, per torns, sur­ten gai­rebé cada nit per pare­lles a recórrer camins rurals equi­pa­des amb telèfons mòbils i llan­ter­nes. Cap arma, asse­gu­ren. Qual­se­vol sos­pita es tra­du­eix en una tru­cada al 112 o als Mos­sos per aler­tar de vehi­cles des­co­ne­guts o en tro­bar-se tan­ques i por­tes forçades o tren­ca­des. Des d'Alcarràs es va ela­bo­rar un decàleg d'ins­truc­ci­ons bàsiques en el qual, a més de recal­car que només es vigila i s'informa, s'alerta que en cap cas s'ha de bar­rar el pas a cap vehi­cle sos­pitós ni enfron­tar-se a cap lla­dre.

Per ara no s'han regis­trat inci­dents remar­ca­bles, al marge d'un supo­sat lla­dre que va morir en fugir d'una finca de Maials. La mort, però, es va atri­buir a un infart men­tre esca­pava dels some­tents.

La pro­li­fe­ració de page­sos indig­nats amb els roba­to­ris es va enco­ma­nar com un refre­dat la pri­ma­vera de l'any pas­sat i es va escam­par més enllà de Ponent. Agri­cul­tors de Vila­de­cans, del parc agrari del Baix Llo­bre­gat, i de qua­tre muni­ci­pis de les comar­ques de Tar­ra­gona es van apun­tar a la «moda», però ara no són some­tents ope­ra­tius.

Aquest des­ple­ga­ment d'una mena d'exèrcit civil, com si els ciu­ta­dans es vol­gues­sin pren­dre la segu­re­tat pública o la ven­jança pel seu compte, no agrada gens ni mica ni a la poli­cia ni als polítics.

«Però alguna cosa falla si hem de ser els veïns els que sor­tim a vigi­lar i nosal­tres no hauríem d'exis­tir», afirma Manel Ezquerra, por­ta­veu dels some­tents d'Alcarràs. La inse­gu­re­tat, no obs­tant, per­sis­teix i man­te­nen l'acti­vi­tat i una orga­nit­zació que ara es trans­forma en asso­ci­ació en favor dels valors cívics i la con­vivència i que pretén ser la base per crear l'Asso­ci­ació de Some­tents de Ponent, de la qual d'entrada en for­ma­rien part sis muni­ci­pis, segons Ezquerra.

L'objec­tiu és ser con­si­de­rats auto­ri­tat i for­mar part de les jun­tes locals de segu­re­tat, a més de recla­mar diàleg amb poli­cies locals i mos­sos, ja que «voldríem saber què en fan de les infor­ma­ci­ons que faci­li­tem i com aca­ben», afe­geix el por­ta­veu del some­tent d'Alcarràs. Ara, la trans­ferència de matrícules, llocs ocu­pats o noms de sos­pi­to­sos no saben si ser­veix d'alguna cosa.

El Depar­ta­ment d'Inte­rior, amb Felip Puig al cap­da­vant, no va rebut­jar els some­tents i el mateix con­se­ller va apun­tar la pos­si­bi­li­tat de regu­lar la coo­pe­ració amb les poli­cies. No obs­tant, el nou titu­lar de la con­se­lle­ria, Ramon Espa­da­ler, ha estat taxa­tiu: «No volem arti­cu­lar ele­ments para­po­li­ci­als.» Ara bé, Espa­da­ler també ha remar­cat que no pot pro­hi­bir el some­tent i que tam­poc els ins­tarà a dei­xar-ho.

L'inten­dent Josep Lluís Ros­sell, cap de la regió poli­cial de Ponent, afe­gia: «No hi ha cap col·labo­ració for­mal. Ni la tenim ni la tin­drem, perquè nosal­tres ens rela­ci­o­nem ofi­ci­al­ment amb les ins­ti­tu­ci­ons, com els alcal­des i les orga­nit­za­ci­ons agràries.» Per tant, segons Rosell, «ni empa­rem ni pro­mou­rem, i els avi­sos que ens puguin fer els ate­nem en l'àmbit de la col·labo­ració ciu­ta­dana com la de qual­se­vol veí». L'inten­dent ho té clar, ja que «cap estat té regu­la­des patru­lles veïnals d'aquesta mena i la segu­re­tat pública és com­petència de la poli­cia i l'ús legítim de la força només el té l'Estat, que la delega als cos­sos i for­ces de segu­re­tat. Això no és el Far West».

El debat, però, està obert, i el mateix síndic de greu­ges de Cata­lu­nya, Rafel Ribó, en el seu balanç anual, pro­posa «que es reguli per via d'urgència, atès que ja estan en fun­ci­o­na­ment, la figura de les patru­lles ciu­ta­da­nes de vigilància com una forma de col·labo­ració ciu­ta­dana pun­tual en l'àmbit de la pre­venció i que es creï un regis­tre de les patru­lles, per fer-ne un segui­ment».

L'alcalde d'Alcarràs, Miquel Serra, expli­cava que han regis­trat una reducció del nom­bre d'incidències i roba­to­ris en el dar­rer any, però que «no només es pot atri­buir a l'apa­rició dels some­tents», ja que l'Ajun­ta­ment havia aug­men­tat la des­pesa en segu­re­tat per reforçar la plan­ti­lla de 13 agents de la poli­cia local amb un ser­gent, així com amb la ins­tal·lació de càmeres i la con­trac­tació d'agents cívics. Serra adme­tia que el con­sis­tori té una escassa relació amb el some­tent i defensa que qui faci fei­nes de vigilància «ha de ser gent for­mada i que sàpiga què ha de fer i com actuar».

Al Segrià, on hi ha més some­tents, només Alcarràs i Alma­ce­lles tenen poli­cia local i els alcal­des de la resta de muni­ci­pis on s'han for­mat patru­lles ente­nen que els veïns s'orga­nit­zin perquè la inse­gu­re­tat i la des­pesa que supo­sen els roba­to­ris s'han vist apai­va­ga­des amb aques­tes vigilàncies. Tot i això, recal­quen que només tenen cura de les seves pro­pi­e­tats i que com­ple­men­ten la feina dels Mos­sos, que no poden arri­bar a tot arreu.

I l'extens ter­ri­tori agrari de Ponent i la dis­po­ni­bi­li­tat poli­cial ha fet entrar en joc la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal. I ara, resulta que hi ha com una mena de com­petència entre ells, segons els veïns. Hi ha jor­na­des a Alcarràs on es poden veure patru­llant totes les poli­cies i els some­tents, tots alhora!

«Mai havíem estat tan segurs, tot i això, encara es regis­tren roba­to­ris», explica Ezquerra.

I és que la sub­de­le­gada del govern esta­tal a Lleida, Inma Manso, es va com­pro­me­tre a aju­dar els some­tents. I ho ha fet. Amb l'excusa del con­tra­ban i el roba­tori i mer­cat negre de gasoil, que és com­petència de la Guàrdia Civil, aquesta munta con­trols al Segrià i, amb el pre­text del con­trol d'estran­gers, la Policía Naci­o­nal també es pas­seja per Alcarràs i altres pobles. La situ­ació més esperpèntica es va donar fa unes set­ma­nes, quan la tele­visió cata­lana gra­vava un repor­tatge sobre els some­tents i es va donar la «casu­a­li­tat» que, de cop i volta, tots els cos­sos i for­ces de segu­re­tat feien con­trols i, fins i tot, un helicòpter patru­llava la zona. Vaja, que no fos dit que no feien res.

La història del some­tent, des del segle XI i fins avui, en l'edició en paper de la revista Presència.

Xifres que avalen la feina de tots

Les dades dels Mossos d'Esquadra apunten que durant el segon semestre del 2012 els delictes en l'àmbit rural van baixar un 5,3% en relació amb el mateix període de l'any anterior. Només els robatoris, entre gener del 2012 i del 2013, van disminuir un 45% i les detencions van augmentar un altre 45%. L'Ajuntament d'Alcarràs situa el descens dels robatoris i altres incidències, com l'incivisme, en un 23% en un any.

Ambdues parts s'atribueixen aquesta millora per la feina feta de reforç policial, investigació i també per una major conscienciació veïnal que ara denuncia més que abans. Als sometents no els pengen cap medalla, però ells asseguren que sense la seva feina de vigilància i el ressò mediàtic que han tingut no s'haurien pogut reduir els robatoris. Això sí, tots coincideixen que les xifres milloren, però el problema persisteix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.