Societat

Dones d'aigua i de vida

L'Institut Municipal de Serveis als Discapacitats de Mollet del Vallès busca fórmules per superar la situació de crisi econòmica

El Taller Alborada i el centre El Bosc comercialitzen un producte artesanal que lliga amb la tradició del país i aporta recursos per al futur

L'escriptora Núria Esponellà ha apadrinat el projecte

“Abansla feina ens arribava sense buscar-la,
i ara hem hagut de llogar
un comercial”

El 18 de juny, a la bibli­o­teca de Can Mula de Mollet del Vallès, Núria Espo­nellà, l'escrip­tora que amb Rere els murs va gua­nyar el 2009 el premi Néstor Luján de novel·la històrica, i va titu­lar la seva última obra Dona d'aigua, va apa­dri­nar una ini­ci­a­tiva de l'Ins­ti­tut Muni­ci­pal de Ser­veis als Dis­ca­pa­ci­tats d'aque­lla ciu­tat bate­jada amb el nom de Dones d'aigua. La deno­mi­nació no tan sols rei­vin­dica la tra­dició que parla d'éssers feme­nins benèfics, cone­guts com a alo­ges, goges, encan­ta­des o nim­fes de llacs que poblen la mito­lo­gia cata­lana, sinó que bateja un pro­ducte arte­sa­nal que s'ha con­ver­tit en una pro­posta que no tan sols ajuda en la inserció labo­ral i social de per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat psíquica que cada dia són ate­ses a l'IMSD, sinó que, com asse­gura Mont­ser­rat Tarrés, direc­tora de ser­veis de la ins­ti­tució: “Ens per­met afron­tar el futur amb cer­tes garan­ties.”

Tarrés reco­neix que la crisi ha com­por­tat que el Cen­tre Espe­cial de Tre­ball Albo­rada i el cen­tre ocu­pa­ci­o­nal El Bosc –els quals, ja sigui a través de l'ocu­pació terapèutica, la defensa dels seus drets, l'estruc­tu­ració de xar­xes de suport o l'esta­bli­ment de rela­ci­ons soci­als, inten­ten acon­se­guir la màxima inte­gració social dels dis­ca­pa­ci­tats– comen­cin a viure difi­cul­tats. Tot i que als seus tallers s'ofe­rei­xen ser­veis de reto­lació, impremta, seri­gra­fia, mani­pu­lats, pas­tis­se­ria, jar­di­ne­ria i buga­de­ria, el fet que hagin tan­cat mol­tes empre­ses que els dona­ven feina –amb la qual cosa han min­vat les coman­des i els ingres­sos, i és habi­tual l'incom­pli­ment en el paga­ment per part de les admi­nis­tra­ci­ons, sobre­tot de la Gene­ra­li­tat i l'Estat, ja que per ara l'Ajun­ta­ment és l'únic que com­pleix– pro­voca que esti­guin entrant en “una situ­ació pre­o­cu­pant”.

El dia que vam visi­tar El Bosc, fal­tava poca estona per dinar i a les aules es vivia una sen­sació entre el neguit i l'entu­si­asme, sobre­tot per part d'uns edu­ca­dors que expli­ca­ven que aquell matí havia entrat feina, la qual cosa com­por­tava no tan sols que els alum­nes pogues­sin con­ti­nuar amb la dinàmica ocu­pa­ci­o­nal, sinó que es res­pirés un cert opti­misme. Com ha decla­rat Andreu Ollé, direc­tor del Cen­tre Espe­cial de Tre­ball Albo­rada: “Han can­viat els temps i les pri­o­ri­tats. Fins fa dos anys, rebíem encàrrecs de mol­tes empre­ses, ja fos de Mollet o dels vol­tants, però amb la crisi ens hem tro­bat que hem hagut de parar màqui­nes i, per exem­ple, estem espe­rant que entrin encàrrecs per a la seri­gra­fia tèxtil, o sigui l'estam­pació de samar­re­tes, des­su­a­do­res, xan­dalls o espor­ti­ves, i amb la irrupció dels telèfons intel·ligents i els portàtils han bai­xat les coman­des per a la impremta ràpida, ja sigui en el nom­bre d'agen­des en paper que publicàvem a l'any, com en altres pro­pos­tes de maque­tació i dis­seny de revis­tes. Li resu­miré la situ­ació amb una frase: abans la feina ens arri­bava sense bus­car-la, i ara hem hagut de llo­gar un comer­cial.”

La nau cen­tral del Taller Albo­rada és un espai llu­minós i obert en què, en tau­les sepa­ra­des, hi ha un grup encar­re­gat dels mani­pu­lats indus­tri­als, ja sigui mun­tant peces elèctri­ques de petit volum, ja sigui encai­xant lla­pis arri­bats d'Itàlia, o bé tri­ant les por­ta­des i con­tra­por­ta­des de les publi­ca­ci­ons encar­re­ga­des. A la dreta, en una sala asèptica, hermètica­ment tan­cada, qua­tre per­so­nes guar­ni­des amb bates i còfies blan­ques encai­xen mate­rial sani­tari per a l'empresa Gri­fols, la com­pa­nyia més gran d'Europa en el sec­tor d'hemo­de­ri­vats i ter­cera del món, una col·labo­ració amb pro­jecció i ren­di­ble entre la indústria i el cen­tre espe­cial. “Aquest és un pro­jecte que ens dóna algun bene­fici i ser­veix per cobrir altres man­can­ces –diu Ollé– i cap aquí volíem enfo­car el futur, però ens hem tro­bat que altres com­pa­nyies far­macèuti­ques amb les quals ja havíem par­lat per col·labo­rar-hi –com, per exem­ple, Labo­ra­to­ris Esteve, que té una planta a Mar­to­re­lles– han pre­sen­tat un expe­di­ent de regu­lació d'ocu­pació i hem hagut d'atu­rar plans de futur.”

Les com­pli­ca­ci­ons, però, no han fre­nat la ima­gi­nació dels res­pon­sa­bles de l'IMSD, que han sabut trans­for­mar un petit pro­jecte del cen­tre ocu­pa­ci­o­nal d'El Bosc, i con­ver­tir les humils ampo­lles d'aigua natu­ral en peti­tes obres d'arte­sa­nia, en imat­ges de per­so­nat­ges pro­pers que gene­ren con­fiança i trans­for­men els seus colors i for­mes en tota una decla­ració d'inten­ci­ons. Com ha decla­rat l'alcalde de Mollet, Josep Monràs: “Dones d'aigua és un pro­jecte de vida dels nois i noies que hi ha als cen­tres de l'IMSD de Mollet.”

Trac­ta­ment mul­ti­dis­ci­pli­nari

El Bosc i el Cen­tre Espe­cial de Tre­ball Albo­rada no són els únics pro­jec­tes que depe­nen de l'IMSD. Els seus dos màxims res­pon­sa­bles, Montse Tarrés i Andreu Ollé, expli­quen que l'ins­ti­tut presta ser­veis a les per­so­nes amb deficiències psi­cològiques o anatòmiques, però sobre­tot aposta pel trac­ta­ment mul­ti­dis­ci­pli­nari de les dis­ca­pa­ci­tats i per la inte­gració social i labo­ral dels afec­tats.

En aquest aspecte, el Cen­tre de Desen­vo­lu­pa­ment i Atenció Infan­til atén infants d'entre zero i sis anys, amb els quals es tre­ba­lla per iden­ti­fi­car com més aviat millor les difi­cul­tats tran­sitòries o per­ma­nents que puguin afec­tar el seu desen­vo­lu­pa­ment, detec­tar els fac­tors de risc i fer via­ble un trac­ta­ment precoç o ajus­tat.

A l'escola d'edu­cació espe­cial Can Vila, un cen­tre d'àmbit comar­cal que acull nens i nenes amb edats entre els 3 i els 18 anys, defi­ci­ents psíquics (reco­ne­guts pel CAD i amb un mínim d'un 33 % de dis­mi­nució) i amb diver­ses pato­lo­gies asso­ci­a­des, s'intenta que els alum­nes acon­se­guei­xin la màxima auto­no­mia edu­ca­tiva, per­so­nal i social. Divi­dits en dinou grups, l'agru­pació es fa en qua­tre línies: atenció i edu­cació inte­gral, primària, secundària i habi­li­tats bàsiques i d'interacció amb l'entorn.

19
grups
s'han creat a l'escola d'educació especial Can Vila, un centre d'àmbit comarcal que acull nens i nenes amb edats entre els 3 i els 18 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.