opinió
Dia de les persones amb discapacitat
L'any 1992, l'assemblea general de l'ONU va declarar el 3 de desembre Dia Internacional de les Persones amb discapacitat. Han passat més de 20 anys i són evidents els avenços en la integració de les persones amb discapacitat, tant en el camp social com laboral i escolar, però també en els mitjans de comunicació, en la cultura i en l'accessibilitat dels edificis. També hem avançat en el llenguatge i en la legislació, que busca trencar les barreres, mentals i reals, que encara s'han de superar. I tot això en un escenari de consolidació de l'estat de benestar que vetlla pels drets dels més vulnerables de la nostra societat. Tot aquest esforç, però, va començar a trontollar amb l'esclat de la crisi i en els últims anys hem vist com mica en mica es retallaven prestacions, ajuts i serveis a les persones amb discapacitat.
El sector de la discapacitat (un 9% de la població té algun tipus de discapacitat) no pot viure només d'ajuts i serveis públics. Hem de reclamar els nostres drets, exigint polítiques que facin que les capacitats de les persones amb discapacitat tinguin valor en el funcionament d'una societat normalitzada.
Hem sentit que una crisi pot esdevenir una oportunitat, aquesta oportunitat ha de ser la que propiciï un canvi de relació de models d'atenció a les persones basades en els drets i no en atencions merament assistencials. Hem demostrat des de les nostres entitats la capacitat transformadora a la realitat existent. I aprendre a caminar per un camí més estret. Ara bé, no volem baixar la guàrdia i seguirem reclamant a l'administració uns recursos i uns drets que creiem que per justícia ens corresponen. I de la mateixa manera que demanem el suport de l'administració, volem la complicitat de la societat i de les empreses, perquè mirin els discapacitats més enllà de la seva cadira de rodes, bastó blanc o l'etiqueta d'una malaltia mental, i veuran persones que han lluitat per tirar endavant i que només demanen una oportunitat per demostrar la seva capacitat. Perquè –no ho oblidéssim– tots podem ser discapacitats en algun moment de la nostra vida.
