El «top manta» de platja s'estén

En totes les platges de la demarcació ja hi ha venedors de begudes i de tota mena de productes i massatgistes xineses

Fa anys que formen part del paisatge de les platges de la ciutat de Barcelona i, de fet, tot i que la famosa ordenança de civisme impulsada per l'exalcalde Joan Clos els persegueix, aquest any són més visibles que mai. A hores d'ara ja es pot dir que els venedors ambulants de tota mena de productes –cedés, mocadors, ulleres de sol, roba, etcètera–, els venedors de llaunes i, fins i tot, les persones que ofereixen massatges o tatuatges de henna ja són arreu de les platges de la demarcació. Curiosament, els venedors de tota mena de productes són subsaharians, els llauners, pakistanesos i les massatgistes, xineses. A les platges on hi ha més pressió policial, hi són menys visibles però a les dels municipis que encara no han dictat normes contra ells, són els veritables reis.

Un venedor cada tres minuts

rosa m. bravo

Deu venedors cada mitja hora. Vint venedors cada hora. O –el que és el mateix– un cada tres minuts. És clar que això no és una dada matemàtica. Poden passar deu minuts sense que n'hi passi cap. O trobar-te amb tres alhora. Arriben junts a la platja de Castelldefels, fan un reconeixement visual de tres segons i es reparteixen: dos se'n van cap al sud, un cap al nord. Es passegen entre els banyistes i són discrets. La gran majoria dels venedors són africans de pell molt fosca i la varietat de productes és escassa: ulleres de sol, gorres, moneders, cinturons i, no tant, samarretes. Prada, Chanel, Puma, Tous..., marques de renom i etiquetes ostentoses que no enganyen ningú. Els venedors apareixen a tongades i venen els mateixos productes. Els primers es dediquen a les ulleres de sol i als moneders. Les ulleres tenen més èxit –cosa òbvia a la platja, oi?– Un venedor aconsegueix vendre'n dos parells a una parella. A deu euros cadascuna. Un segon venedor té la mateixa sort, i a més esgarrapa un euro per a una Coca-Cola.

Passen els minuts i se succeeixen els moneders i les bosses. De tant en tant, hi passa un venedor amb cinturons. I fins que no ha transcorregut mitja hora no hi ha un canvi en el panorama. Apareix un paquistanès amb una nevera portàtil, força atrotinada, al crit d'«agua, cola, beer». No té sort. Gens ni mica. El motiu és fàcil de veure: la platja està atapeïda de neveres portàtils que els banyistes han dut. Serà per la crisi, que buida les guinguetes i omple les neveres. Passa un segon paquistanès, amb la mateixa sort. A aquest, a sobre, li donen conversa uns senyors amb l'omnipresent nevera blava i una bossa plena de llaunes de cerveses buides.

Així doncs, ja m'han ofert bosses, cinturons, ulleres de sol, moneders, ampolles d'aigua, cervesa i Coca-Cola. Arriba ara el torn dels discos: Michael Jackson, Camela, Raphael... Una senyora, després d'una atenta revisió, en compra cinc. «Quant t'ha costat?», inquireix el seu fill. «Un, dos euros; dos, cinc euros.» Calculin vostès. Ara, és el torn dels tatuatges. No són indelebles i no fan mal. Duren tres setmanes i costen tres euros els petits i dotze els mitjans. Després d'una hora de sol i mercat me'n vaig a la guingueta, a prendre un cafè. I arriba la Luna, una nigeriana de somriure fàcil carregada amb bosses. Comença a treure biquinis, pareos i camises i explica que fa 15 anys que es guanya la vida a Barcelona venent roba per les botigues. «És el primer dia que vinc a la platja, perquè tothom diu que es ven molt». La Luna s'estrena venent-me una camisa i una altra a la cambrera. Al mòdic preu de dos euros.

La insistència davant la pressió

teresa márquez

Dimecres del principi d'agost. Quarts de tres del migdia. Com dirien els cowboys d'una pel·lícula de sèrie B, «fa un sol de justícia». De fet, quan mires l'horitzó des de l'inici de la platja l'aire pren una textura de gelatina, com de bombolla de sabó. He escollit la platja de Santa Susanna per comprovar sobre el terreny si la proliferació de venda ambulant és una realitat, o si es manté el rànquing de tots els anys on et trobes amb les mateixes cares morenes i suades de somriure etern i d'ulls cansats. A aquesta hora encara puc trobar un lloc decent a peu d'aigua. La mar és plana i neta. Tota una experiència després de jornades senceres compartint el bany amb algues, fustetes de dubtosa procedència i escuma biològica, natural però que fa arrufar el nas. A primera vista tot sembla normal. Cap a Calella, cossos estirats. Cap a Malgrat, cossos estirats... i gent caminant per l'espai on rompen les onades. Arriben amb la puntualitat horària que marca també l'arribada massiva dels turistes dels hotels. De lluny distingeixo dos subsaharians amb els braços curulls de penjolls de fusta i pedres brillants i amb unes bosses penjades a l'espatlla que semblen pesar molt. Caminen enfonsant els talons calçats amb sandàlies obertes a la sorra. Van a poc a poc, coberts amb una mena de vestit llarg i amb el cap descobert. S'aturen al costat del banyista, s'ajupen, mostren la mercaderia i esperen. Si hi veuen interès, allarguen el somriure i enceten el regateig. Si no se'ls fa cas, s'aixequen i marxen. Un cop i un altre. Veig que apliquen un estudi de mercat bàsic: si portes collarets busca les joves; si portes mocadors o figures tallades de fusta, ofereix-los als caps de família. De cop i volta sento que hi ha algú al costat. Em giro i em trobo amb una dona xinesa amb màniga llarga i barret d'estiuejant. Ha tret d'una bossa de mà un cartró amb un munt de dibuixos fets amb henna i mou les mans amb signes inequívocs de massatge. Li faig entendre que no m'interessen ni els tatuatges fets amb henna ni els massatges. Ella insisteix i crec entendre «6 euros». Li dic que no i marxa sense més. Els dos subsaharians arriben on sóc jo i passen de llarg. Darrera d'ells no veig cap més venedor ambulant. La policia de Malgrat i de Santa Susanna ha explicat que alguns d'ells han canviat la sorra pels passejos i que fan els tractes al carrer. De fet, en menys d'un mes, en aquesta zona s'han detingut una seixantena de persones. Alguns acusats de vendre droga als turistes i la majoria amb problemes de papers. La pressió policial s'ha intensificat i sembla que ha fet efecte. No n'hi ha tants. Però n'hi ha.

L'increment del nombre de policies no els atura

L.M. / C.M

Els reforços de la policia local de Sitges i Vilanova no han servit a l'estiu per foragitar els venedors ambulants que, cada dia més, proliferen a les platges del Garraf. Si abans venien gelats i begudes, i fa uns anys van començar a vendre mocadors, ara l'oferta ja no té límits. Rellotges, bosses de mà, braçalets, ulleres de sol i roba de tot tipus troben una sortida amb la venda ambulant a les platges. Els venedors il·legals que paren a les platges del Garraf arriben des del Baix Llobregat i el Baix Penedès majoritàriament en tren. Arriben a primera hora del matí i es reparteixen per diverses zones. Alguns continuen preferint dedicar-se a la venda de discos i pel·lícules pirates i es concentren a la rambla Principal de Vilanova i a prop de la zona del mercat. La resta es reparteixen per les platges de Sitges, Vilanova i Cubelles. El passeig de Sitges ha estat des de fa anys un bon punt per a la venda ambulant. Malgrat que la normativa local la prohibeix específicament i que la policia local va contractar sis agents interins a principi de temporada, no ha pogut evitar la situació. De tota manera, l'Ajuntament de Sitges assegura que la presència policial ha provocat un efecte dissuasiu i que han notat que en moments puntuals hi ha menys presència de venedors. Els policies no practiquen detencions entre els venedors il·legals, però sí que els comissen la mercaderia. Aquest modus operandi ha provocat una reducció del nombre de venedors, segons fonts municipals, respecte a anys anteriors.

En el cas de Vilanova i la Geltrú, la policia fa dos anys que va posar en marxa plans específics per aturar la venda ambulant al carrer. Els resultats són evidents: en un primer moment es va produir un descens de la venda ambulant, però a la llarga els venedors il·legals han obert nous fronts on actuar a la mateixa ciutat, fugint de la presència policial. La rambla i els voltants del mercat central són plens de venedors, i a l'estiu, a la platja el problema s'incrementa, excepte en els moments en què passa la policia. El fet que el passeig del Carme estigui ocupat per les parades del mercat d'artesania no atura els venedors ambulants de tot tipus d'objectes i les noies que s'ofereixen per fer trenes als banyistes. Els mesos d'estiu, a més, la policia local de Vilanova té un reforç de la plantilla amb agents interins que s'encarreguen únicament de fer rondes a la rambla i la façana marítima per evitar, entre altres coses, les vendes il·legals al carrer. Però l'organització dels venedors ha demostrat que pot superar i que supera la policia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els 40 anys de l’EOI de Girona: del VHS a la semipresencialitat

Girona
Joan Torra
Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP)

“Nosaltres pensem Déu des de la societat catalana, un goig i un repte”

Barcelona
La monarquia
Lluís Simon

‘¿Qué pone en tu DNI?’

Estat espanyol

Les monges de Belorado ratifiquen la sortida de l’església

Barcelona
Trànsit

21 km de cua a l’AP-7 entre Llinars i Santa Perpètua en l’operació sortida

Aràbia Saudita

La calor extrema provoca més d’un miler de morts en la peregrinació a la Meca

Barcelona
economia

L’Audiència Nacional investiga si Naturgy va alterar els preus durant pandèmia

barcelona

1,7 milions per estudiar la genètica de les malalties mentals

Reus
estats units

El TS dels EUA avala que es prohibeixi als maltractadors tenir armes

barcelona