Societat

Les entitats socials, a remolc dels nous moviments

Internet ha provocat una transformació en la manera com els ciutadans participen en la societat i ha fet que s'allunyin dels canals tradicionals

Moviments com ara el 15-M i la PAH exemplifiquen el canvi

Inter­net està can­vi­ant els cos­tums de les per­so­nes en molts àmbits de la vida. Des dels nous hàbits de con­sum fins a la manera com el ciu­tadà par­ti­cipa en la soci­e­tat, fins i tot incen­ti­vant i ini­ci­ant movi­ments de pro­testa social com ara la PAH i el gran feno­men que exem­pli­fica aquest canvi par­ti­ci­pa­tiu, el movi­ment 15-M de l'any 2011. Una manera activa de par­ti­ci­par en la soci­e­tat que suposa enten­dre i com­pren­dre inter­net, un feno­men que alguns estu­di­o­sos ano­me­nen click­ti­visme o cibe­rac­ti­visme.

El pro­fes­sor de dret i ciència política de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC) Ismael Peña-López comenta que par­ti­ci­par d'una manera tan sen­zi­lla com fent un sol clic és un com­por­ta­ment que, “de manera aïllada, té molt poc valor”, però que, “si aquest com­por­ta­ment es pro­du­eix de manera agre­gada, té un valor molt gran”. Com explica el catedràtic en ciència política de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) Joan Subi­rats, és el que s'ha ano­me­nat “el pas de l'acció col·lec­tiva a l'acció con­nec­tiva”.

Acti­visme des de casa

A parer de Peña-López, aquesta nova manera de dir la teva, encara vista d'una manera pejo­ra­tiva, té en el clic la punta d'una piràmide en què a la base hi ha els grans cre­a­dors d'infor­mació, com ara orga­nit­za­ci­ons, enti­tats, sin­di­cats, par­tits polítics, etc. Una pràctica que implica poc com­promís o poc risc als ulls d'aque­lles per­so­nes que duen a terme l'acti­visme des de casa, per exem­ple. Tot i això, “pel que fa al com­promís, aquesta manera de par­ti­ci­par tam­poc és tan dife­rent del que fa una per­sona que va a la Via Cata­lana”, segons Peña-López.

Tots aquests nous movi­ments com­por­ten, per Peña-López, una bai­xada del nom­bre d'afi­li­ats a les enti­tats soci­als. “És un nou públic que no creu en les estruc­tu­res de poder de dins les orga­nit­za­ci­ons”, comenta el pro­fes­sor de la UOC. I és que les noves pla­ta­for­mes volen ser molt més fle­xi­bles pel que fa a la par­ti­ci­pació i per­me­ten que cadascú hi aporti el seu talent, sense haver de començar per baix per després anar esca­lant com en les orga­nit­za­ci­ons més “clàssi­ques”. Un afe­bli­ment de les enti­tats que Subi­rats també atri­bu­eix a la crisi econòmica, ja que, com explica, “els joves ja no s'afi­lien als sin­di­cats perquè sim­ple­ment ja no tre­ba­llen”.

Inter­net, el canvi

Les noves pràcti­ques, inter­net i les xar­xes soci­als han permès tren­car la tira­nia de l'espai-temps, i han fet pos­si­ble que la infor­mació flu­eixi lliu­re­ment, cosa que ha donat accés al conei­xe­ment i ha fet pos­si­ble el nai­xe­ment d'una gran massa crítica. “Inter­net ha aug­men­tat la quan­ti­tat i la qua­li­tat d'aquesta par­ti­ci­pació”, asse­nyala Peña-López. Una revo­lució que Subi­rats resu­meix de manera con­tun­dent dient que “inter­net és el canvi d'època”, i l'equi­para als grans avenços que van supo­sar invents com ara la màquina de vapor i la impremta. Fins ara, però, com explica Peña-López, els par­tits polítics i les enti­tats soci­als han deci­dit bara­llar-se entre si més que no pas enten­dre el con­text i adap­tar-s'hi. I hi afe­geix: “Això també és atribuïble als pro­fes­sors i a les uni­ver­si­tats, que hem estat negant la Viquipèdia molt temps.”

Un canvi trans­ver­sal que, com indica Subi­rats, com­porta “una nova manera de tre­ba­llar i, fins i tot, de pen­sar”.

És un nou públic que no creu en les estructures de poder de dins les organitzacions
Ismael Peña-López
professor de dret ub
Internet ha augmentat la quantitat i la qualitat de la participació ciutadana
Ismael Peña-López
professor de dret ub
Hem passat de l'acció col·lectiva al que alguns han anomenat acció connectiva
Joan Subirats
catedràtic de Ciència política uab

Moviments des de la quotidianitat

Aquests moviments neixen amb l'objectiu d'anar més enllà dels espais tradicionals i de crear noves maneres de fer política. “S'allunyen de la política tradicional, tenen més a veure amb la política del dia a dia”, explica el catedràtic en ciència política de la UAB Joan Subirats. Moviments que neixen des de la quotidianitat, com l'habitatge, la feina, l'accés a l'energia, etc. Per Subirats, n'és una bona prova el fet que s'hagi passat de grups que abans s'anomenaven Salvem... a grups que s'anomenen Som..., com ara Som Escola. “És una manera de fer menys reivindicativa, que busca més l'autogestió i deixa de banda les institucions. És a dir, fem-ho nosaltres”, comenta Subirats.

Un fet que a Catalunya es veu més que a altres llocs. Per Subirats, “un dels exemples més clars és l'Assemblea Nacional Catalana”. És a dir, una organització integrada per gent de diversos partits polítics i que neix des del moviment popular i la voluntat social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia