Societat

Patrimoni, orgull i lliçons dels bombers

L'Ajuntament destinarà 2,1 milions a convertir l'antic parc del Poble-sec en museu i centre divulgatiu i de formació

El recinte estava destinat a l'ampliació d'una escola, que finalment es podrà fer sense afectar-lo

El del carrer Lleida, al Poble-sec, va ser el primer parc de bombers de Barcelona i també estatal. Vuitanta-cinc anys després de la seva construcció, no només continua dempeus, sinó que d'aquí a poc més d'un any esdevindrà un museu dels bombers barcelonins, però també un centre de divulgació dedicat a la prevenció de riscos. El primer parc de bombers estatal centrat en la prevenció.

El nou parc de la prevenció, nom amb què precisament se'l batejarà, sorgirà d'una remodelació de l'antiga caserna, construïda amb motiu de l'Exposició Universal del 1929 i que es va tancar l'any 2000. Cinc anys després, l'Ajuntament la va cedir al Cuerpo Nacional de Policía, i la va recuperar l'any passat ja amb la idea de transformar-la en el parc de prevenció. Amb la reforma, aprofitant l'altura, l'edifici passarà de tenir dues plantes a tenir-ne quatre. Les obres, pressupostades en 2,1 milions d'euros, estan en fase de licitació, i la previsió és que comencin al novembre i s'acabin a finals del 2015.

L'equipament s'integrarà en una futura xarxa d'espais culturals que el consistori ha batejat com a Montjuïc, muntanya de museus, i s'hi exposarà la col·lecció històrica del cos, integrada per més de mil peces, incloent-hi vehicles de diferents èpoques. Però l'objectiu és no limitar-se a la memòria, sinó donar a l'espai una funció pràctica, de manera que hi haurà també aules on es faran cursos o sessions informatives centrades en la seguretat i la prevenció de riscos. També tindrà servei d'hemeroteca i mediateca, i servirà de centre de reunió per a l'associació de bombers jubilats Cau del Jubilat o l'Agrupació Cultural i Esportiva Bombers de Barcelona.

El concepte el resumia així el president de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona, Antoni Galilea: “Volíem preservar no només les pedres, sinó també l'essència, l'ànima dels bombers. De la mateixa manera que hi ha parcs d'extinció, com va ser aquest, hi ha d'haver parcs de prevenció.” I el parc del carrer Lleida “ha de ser un element més de l'estratègia de prevenció d'aquesta ciutat”, va assenyalar l'alcalde, Xavier Trias, que va advocar per fer del centre “un referent nacional i internacional en temes de prevenció”. Trias presentava ahir el projecte al mateix recinte i acompanyat pel tinent d'alcalde Joaquim Forn; el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i el director de Bombers de Barcelona, Manel Pardo, a més de dotzenes de bombers en actiu i jubilats amb ganes de celebrar-ho. Ganes perquè no ha estat fàcil encarrilar el projecte. La idea de rescatar el vell parc del Poble-sec va sorgir d'un petit grup de bombers ara fa cinc anys, quan es va anunciar l'enderroc de la caserna del carrer Provença, aixecada el 1932, tres anys després que aquesta. D'aquelles converses en va sorgir la plataforma, de la qual ara formen part tots els bombers en actiu de la ciutat i també molts de jubilats, segons Galilea, i que també tindrà el futur centre com a seu. La proposta, però, va ser rebuda pel govern del llavors alcalde, Jordi Hereu, amb un categòric “impossible”, diu. El motiu? El parc estava destinat a servir per ampliar l'adjacent escola Mossèn Cinto Verdaguer, una operació necessària i reclamada pel barri. La clau per fer possible la quadratura del cercle i poder tirar endavant tant el parc de prevenció –un compromís que Trias va assumir en el programa electoral– com l'ampliació del col·legi són uns terrenys a tocar d'aquest, de titularitat municipal i que Fira de Barcelona feia servir com a zona de càrrega i descàrrega. Serà en aquest solar, ja en obres, on s'ampliarà l'escola.

Un museu frustrat

El president de la plataforma en defensa del patrimoni dels bombers, Antoni Galilea, era ahir un home feliç, però advertia que hi estaran a sobre perquè el projecte es faci. No en va, Galilea, encara en actiu després de tres dècades al cos, ja va assistir fa 22 anys a una presentació semblant a la d'ahir que va quedar en això, una presentació i prou. Va ser a Celrà, el febrer del 1992, un mes abans de les eleccions catalanes. El llavors conseller de Governació, Josep Gomis, va anunciar que l'antiga fàbrica Pagans, on es feia l'anunci amb tota la pompa, es convertiria en el museu dels bombers de Catalunya. Al cap d'uns mesos, a Gomis el va substituir Maria Eugènia Cuenca, a qui segons Galilea, “el museu ja no li interessava”. Amb les obres ja aturades, la Generalitat va estar encara un temps més mantenint el suspens, fins que el maig del 1995 va anunciar que renunciava al projecte per motius pressupostaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES