Societat

El conreu de safrà reneix amb força i aquest any ja és present a tretze comarques

En tres anys el projecte Safrà de la Catalunya Interior ha reunit cinquanta productors

Posarà al mercat el primer safrà ecològic de l'Estat espanyol

El safrà ha retornat als camps de Catalunya. Conreu habitual fins fa uns 150 anys a moltes zones del país, ara el safrà desperta de nou l'interès dels pagesos. Aquesta campanya, el projecte Safrà de la Catalunya Interior ha guanyat dinou productors i ja compta amb mig centenar de pagesos de tretze comarques del centre, del sud i de ponent.

Concaromis, una empresa familiar de Montblanc, ha impulsat el projecte de recuperació del conreu. A l'edat mitjana, el safrà tenia un pes destacat a comarques com ara la Conca de Barberà i l'Urgell, des d'on també es comercialitzava a tot Europa a través del port de Barcelona. Després de sis anys de recerca i plantacions experimentals, la campanya del 2013 el conreu va fer el salt a nou comarques, implantant-se sobretot a la Conca de Barberà, el Bages, l'Urgell i el Solsonès. “El creixement del nombre d'explotacions que n'han plantat és gran, però ara mateix ho plantegem com un complement a altres conreus”, explica el copropietari de Concaromis, Joan Cartanyà.

Andreu Savidó, un pagès dels Omells de na Gaia (Urgell) que cultiva oliveres, cereal i horta, ha doblat enguany la superfície de safrà. “El projecte de recuperació, fet per petits pagesos, em va interessar. També crec que, si va bé, pot servir per diversificar”, assegura. El conreu és sofert, però cal tenir força cura en la recol·lecció, el maneig i l'assecatge de la flor. “El procés és artesanal i s'ha de fer manualment”, remarca Cartanyà. Així, els costos de processament són alts i requereixen força mà d'obra. De fet, és un dels motius pels quals els pagesos catalans –primers productors europeus medievals– van abandonar el conreu per dedicar-se a la més lucrativa comercialització. “La meva parcel·la de 500 metres la puc dur jo sol; si fos més gran, em caldria gent i ja no sé si sortiria a compte...”, diu Savidó. Fora d'aquest projecte, 24 pagesos de les Garrigues també s'han agrupat per recuperar el safrà a la comarca com a alternativa als conreus tradicionals.

Si tot va bé, Savidó espera obtenir-ne uns cent grams d'espècie. En el marc del projecte s'han plantat 100.000 bulbs, però calen 250.000 flors per obtenir un quilo de l'apreciada espècie. Concaromis defensa un preu sostenible per al pagès, al voltant de 10 euros el gram. A partir del novembre, l'empresa comercialitzarà entre dos i tres quilos per a restaurants i botigues especialitzades. Actualment, la major part del safrà prové de l'Iran. “Ens diferenciem perquè el nostre safrà serà l'únic amb certificació ecològica del mercat a l'Estat.”

Safrà de la Catalunya Interior es constituirà en associació de productors aquest any. “La nostra prioritat és, tan aviat com el volum de producció ho permeti, aconseguir una denominació d'origen”, afirma Cartanyà. I hi afegeix: “La qualitat i tradició del conreu ho mereixen àmpliament.”

LA XIFRA

100.000
bulbs de safrà
s'han plantat aquesta campanya en el marc del projecte Safrà de la Catalunya Interior

LA FRASE

El creixement és gran, però ara mateix ho plantegem com un complement a altres conreus
Joan Cartanyà
COPROPIETARI de CONCAROMIS


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Urbanisme

Barcelona inicia el procés per fer definitiu l’urbanisme tàctic de Sant Antoni

Barcelona

Les persones que treballen necessiten cada cop més l’ajuda de Càritas

girona
Urbanisme

Un circuit verd connectarà totes les muralles i fortificacions de Tortosa

Tortosa

El Museu d’Història estrena itinerari basat en els escrits de Josep Turon

girona

Reclamen que no treguin el barracó de l’escola perquè és l’únic refugi climàtic

CORNELLÀ DE TERRI

El Bisbat d’Urgell denuncia la suplantació del bisbe Joan-Enric Vives a un vídeo difós a les xarxes

La Seu d’Urgell

Investiguen una empresa nàutica per acumular residus de forma irregular

roses
societat

Impulsen un projecte per reforçar l’atenció a salut mental a zones rurals del Senegal

Barcelona
gastronomia

El ‘hat trick’ d’Albert Adrià

Barcelona