Societat

A plebiscitàries

Cinc ponents reunits per El Punt Avui coincideixen en la necessitat de convocar eleccions per desencallar el procés

Admeten que haurien de fer-se abans de les municipals, però discrepen sobre la possible llista única

El no fins ara no ha comparegut, i es troba a faltar per
a un debat lúcid

Quina uti­li­tat té el nou 9-N? Després hi haurà alguna oferta de l'Estat? S'acon­se­guirà una llista con­junta sobi­ra­nista en les ple­bis­citàries? Dues set­ma­nes abans de la cita amb les urnes, El Punt Avui va reu­nir ahir cinc dels grans opi­na­dors del país, de diver­ses tendències, per ana­lit­zar la cru­cial cruïlla política en què es troba Cata­lu­nya, en el marc del cicle de debats al bar­ce­loní hotel España. Entre els ponents, un únic punt de coin­cidència total: passi el que passi abans, durant i després del 9-N, caldrà con­vo­car elec­ci­ons, sem­pre abans de les muni­ci­pals, per entrar en la fase de desen­llaç del procés, sigui en el sen­tit que sigui.

El notari Juan José López Bur­niol, fede­ra­lista reco­ne­gut, va con­tri­buir a situar el debat amb una defensa con­tun­dent del país com a sub­jecte polític, fet que la majo­ria encara posa en dubte a la resta de l'Estat. “La consciència que Cata­lu­nya és una comu­ni­tat humana és sos­tin­guda pot­ser des del segle XVII, i avui té volun­tat de pro­jec­tar-se cap al futur”, cons­tata. Incapaç l'Estat històrica­ment d'assu­mir una estruc­tura ter­ri­to­rial que donés més poder a la perifèria, el notari resu­mia gràfica­ment el punt on s'és avui: “Al segle XX s'ha gua­nyat la bata­lla del ser, i ara estem en la bata­lla de l'estar, si s'ha de que­dar a Espa­nya o mar­xar; i arriba el moment del desen­llaç.” El peri­o­dista Sal­va­dor Cot també opina que s'ha arri­bat fins aquí perquè el règim fins ara ha fun­ci­o­nat “a còpia d'acords entre les elits esta­tals”, i aques­tes ja són “inca­pa­ces” de resol­dre el pro­blema català. “No poden, perquè qual­se­vol cosa ja ha de pas­sar per les urnes; per això no han fet cap oferta”, asse­nyala. Cot sí que pensa que en alguns moments, com el 1992, hi ha hagut “una Cata­lu­nya espa­nyola amb èxit, en què l'inde­pen­den­tisme no tenia pro­jecte”, però “ara és al revés, i no hi ha marxa enrere”.

Per la pro­fes­sora de dret Mont­ser­rat Nebrera, “és clar que Cata­lu­nya és una comu­ni­tat dife­ren­ci­ada” i que el debat del ser està superat. L'exdi­pu­tada del PP, que creu que s'està davant d'una opor­tu­ni­tat per repen­sar l'estruc­tura dels estats al món, cons­tata l'actual moment “d'incer­tesa cons­ti­tu­ci­o­nal”, però defensa fer­ma­ment la importància del procés par­ti­ci­pa­tiu del dia 9, que veu com una “radi­o­gra­fia” per ense­nyar al món. “No serà la votació que s'espe­rava, però sabrem quants són la gent a favor del sí i sí, i arri­bar a aques­tes cer­te­ses no és banal”, sosté.

La peri­o­dista Olga Ruiz lamen­tava els “acords polítics fin­gits” que han “abo­cat” al nou 9-N, entre par­tits que s'han tro­bat “en un car­reró sense sor­tida”. A Ruiz, que creu que “CiU no té cap pressa” perquè “córrer sig­ni­fica sig­nar el seu final”, la sorprèn la pressa d'ERC ara per decla­rar la inde­pendència, i “dubta” que el 9-N hi par­ti­cipi “gent més enllà dels par­ti­da­ris del sí i sí”. Jus­ta­ment per això, perquè seria fàcil inter­pre­tar una gran mobi­lit­zació a favor del sí com l'avant­sala d'una victòria incon­tes­ta­ble en una con­sulta real, Cot no veu clar que hi acabi havent 9-N, ni tan sols el suc­ce­dani. “Entenc que l'Estat l'aca­barà pro­hi­bint, perquè seria fàcil de comp­tar inter­na­ci­o­nal­ment”, es mal­fia. En aquest sen­tit, això sí, indica que pot ser una arma de doble tall, ja que “les imat­ges de les cues de gent amb pape­re­tes a la mà davant de col·legis elec­to­rals tan­cats pot fer la volta al món i arra­sar el pres­tigi de l'Estat espa­nyol.”

Quim Torra, direc­tor del Born Cen­tre Cul­tu­ral, també és dels que sos­te­nen que el nou 9-N “tindrà unes con­seqüències enor­mes, tant si es fa com si no es fa”. En ter­mes fut­bolístics, per ell serà una “semi­fi­nal” d'un par­tit en què, lamenta, “els juga­dors del no encara no han sor­tit al camp”. Per això, troba a fal­tar un “debat d'argu­ments”, fet que “ha con­dem­nat a aquest mar­tiri que encara haguem de jus­ti­fi­car-nos per votar quinze dies abans de la votació”.

I, pas­sat el 9-N, què? Per Nebrera, l'endemà no serà fàcil de ges­ti­o­nar, perquè hi ha un pro­blema de par­tits, “començant perquè Mas i CDC comen­cen a ser dues enti­tats dife­ren­ci­a­des”. Per Ruiz, a més, “hi ha una gran massa social que arri­barà un dia que es can­sarà” que la situ­ació s'allar­gui, així que creu que a par­tir del 10-N “s'ha de ges­ti­o­nar de manera que no es dema­nin més esforços a la gent”.

La neces­si­tat de con­vo­car els cata­lans a unes elec­ci­ons, i fer-ho abans de les muni­ci­pals, de fet va ser l'únic punt en comú entre els cinc con­vi­dats. El com –fer-ho a través d'una llista unitària o no– i el què –obrir un procés nego­ci­a­dor amb l'Estat abans o després de decla­rar la inde­pendència– van pro­vo­car topa­des entre ells.

El ponent que més es va apar­tar del cri­teri gene­ral va ser Bur­niol, que creu que en unes ple­bis­citàries la par­ti­ci­pació serà mas­siva: “El sí serà reei­xit, però el no també serà con­si­de­ra­ble, i el resul­tat serà en el fons tan pon­de­rat que obli­garà a ence­tar un diàleg”, diu. I aquesta nego­ci­ació s'ha de fona­men­tar en la transacció. “Tot­hom ha d'estar dis­po­sat a cedir”, con­si­dera. Per ell, per exem­ple, és pri­mor­dial posar damunt la taula una reforma del Senat que el trans­formi en una veri­ta­ble cam­bra de repre­sen­tació ter­ri­to­rial d'Espa­nya. Arri­bat aquest moment, ell creu que l'Estat “farà les ces­si­ons que con­si­deri necessàries”, si bé això “no vol dir que se'n sur­tin”. “Han per­dut massa el temps”, lamenta. L'ober­tura d'un procés nego­ci­a­dor també va ser defen­sada per Ruiz, que con­si­dera que aquesta fase ha de ser “prèvia a una decla­ració d'inde­pendència”.

A l'altra banda de la taula, però, escep­ti­cisme. La resta de ponents no espe­ren gai­rebé res del govern espa­nyol ni la resta d'instàncies de l'Estat, com ha demos­trat recent­ment el paper que ha jugat el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Per Cot, la des­con­fiança actual envers el TC com­porta la falta de cre­di­bi­li­tat total res­pecte a les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les. “Ara ja cal­dria can­viar tot el sis­tema de dalt a baix, però no ho volen fer”, acla­reix. Nebrera veu difícil que el govern espa­nyol aporti alguna pro­posta en clau fede­ra­lista, atesa la seva con­cepció cen­tra­lista. “No hi ha exem­ples d'estats que hagin pas­sat de la uni­tat al fede­ra­lisme”, adver­tia. Va ser Bur­niol l'únic que la va repli­car, ja que, segons ell, “Espa­nya no ha estat mai un estat uni­tari, mal­grat haver-ho inten­tat”. “El cen­tra­lisme no va reei­xir com ho va fer a França”, expli­cava el notari, que sí que accepta la idea que és un “estat uni­tari frus­trat”, ja que només ho ha estat a còpia de dic­ta­du­res. “Per això –pros­se­guia, afer­rat a la defensa del model–, l'única espe­rança que els queda és el fede­ra­lisme.”

Pel que fa a les for­mes, la cons­trucció d'una can­di­da­tura única sobi­ra­nista també va cen­trar bona part del debat. Nebrera con­si­dera que, tot i que els par­tits deci­dei­xin pre­sen­tar-se per sepa­rat a causa de les diferències en l'àmbit social i econòmic, hau­ran d'estar dis­po­sats a dur en els pro­gra­mes elec­to­rals una res­posta a la pre­gunta del 9-N. Amb tot, “una llista única ser­veix per al que ser­veix”, ja que, després de les elec­ci­ons ple­bis­citàries i d'acord amb el resul­tat obtin­gut, caldrà ini­ciar un procés cons­ti­tu­ent que segons ella haurà d'incloure unes noves elec­ci­ons perquè el ciu­tadà, ara sí, triï posició entre l'espec­tre ideològic que for­men les dre­tes i les esquer­res a Cata­lu­nya. “No fer-ho seria un frau democràtic”, asse­vera. Per Torra, la llista única és “com­pli­cadíssima” de fer, però asse­nyala el pos­si­ble des­llo­ri­ga­dor: cons­truir el con­sens a l'entorn de “les parau­les uni­tat, urnes i inde­pendència”, que van res­so­nar amb força fa uns dies en l'acte pel sí i sí a la plaça de Cata­lu­nya. També a par­tir dels infor­mes del Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal, que sug­ge­reix que ser­vei­xin de pro­grama elec­to­ral comú per als par­tits sobi­ra­nis­tes. Per Cot, una llista unitària és “impres­cin­di­ble” per evi­tar la “bata­lla cam­pal entre CiU i ERC”, tant abans com després, i es va mos­trar espe­rançat que final­ment hi hagi un acord. “No tin­dria gaire sen­tit que no anes­sin junts quan després al Par­la­ment vota­ran igual a favor de la inde­pendència”, refle­xi­o­nava. Per Bur­niol, en canvi, és molt ago­sa­rat dema­nar a ERC que sumi amb CiU en una llista única perquè es dis­pu­ten ser la força hegemònica. A més a més, el notari va asse­nya­lar la divergència que exis­teix entre una for­mació i l'altra, fet que com­porta, a parer seu, que també hi hagi en joc una lluita de clas­ses per acon­se­guir el poder, tot i que Cot dis­crepa que CiU i ERC “repre­sen­tin dos grups soci­als dife­rents”.

El debat sobre les ple­bis­citàries s'imposa cada cop més en el tau­lell de la política cata­lana. Si més no, perquè com­por­tarà l'apa­rició d'un esce­nari prou neces­sari i seriós: el debat de si inde­pendència sí o no, que fins ara no ha exis­tit. En aquest punt, l'ANC i Òmnium hau­ran de tenir un paper des­ta­cat en el procés, i més impor­tants seran encara en el temps que ha d'arri­bar, indi­cava Ruiz. Bur­niol es va afer­rar a aquesta referència al futur imme­diat. “Sis mesos, el que no es faci en sis mesos, ja no es podrà fer”, pre­ci­sava, apel·lant a les pres­ses a causa de la debi­li­tat de les arques de la Gene­ra­li­tat, que a curt ter­mini pro­vo­carà una situ­ació de “gra­ve­tat”.

LES FRASES

El resultat de les eleccions serà tan ponderat que portarà a alguna mena de pacte
Juan-José López Burniol
notari
La ciutadania, que sempre ha respost de manera molt positiva, es cansarà de mobilitzar-se
Olga Ruiz
periodista
L'Estat no ens reconeixerà com a interlocutor fins que donem un mandat democràtic net
Quim Torra
director del born cc
Els partits no han entès res del que està passant; s'han d'aclarir i agrupar, i cal debat sobre les posicions
Montserrat Nebrera
professora de dret de la uic
L'ANC i Òmnium han estat importants en el procés i ho seran encara més en el que ha d'arribar
Olga Ruiz
periodista
Discrepo [de López-Burniol] que CiU i ERC representin dos grups socials diferents
Salvador Cot
periodista
La llista de país aboca a un Parlament que ha començat un procés constituent
Montserrat Nebrera
professora de dret a la Uic
El procés ha obligat a clarificar posicions: ara el problema el tenen Unió i ICV
Quim Torra
director del born cc
Una de les coses que l'Estat haurà de transaccionar és que l'Estat no pot continuar així
Juan-José López Burniol
notari


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia