Societat

Els diables vermells del món casteller

La Colla Joves Xiquets de Valls és un dels pilars de l'inici de la història castellera i de les seves èpoques d'or

Es consideren la primera entitat a assolir un castell de nou i la batejada com a tripleta màgica

La derrota de Vallsen el concurs del 1970 va esperonar la refundació de la Joves el 1971

Valls no seria Valls sense l'ingredient casteller. I els castells no serien castells sense la intrínseca rivalitat entre les dues colles locals de la capital de l'Alt Camp. La Colla JovesXiquets de Valls, recognoscible per la camisa vermella que li ha fet rebre el sobrenom de diables vermells, ha fet un camí de més de dos segles sota diferents denominacions i fins i tot una petita aturada els anys seixanta fins a la renaixença del 1971. Però, tot i la llarguíssima trajectòria, manté la vitalitat enfilant ja l'inici del seu tercer segle d'existència entre les millors agrupacions.

Igual que en el cas de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els membres de la Joves tracen els orígens de la seva agrupació als inicis del segle XIX, i històricament han reivindicat el seu paper com a colla degana del fenomen casteller, posició que es disputen amb l'altra agrupació vallenca. Entre el 1788 i el 1803, a Valls i Alcover hi ha actiu un grup del conegut a la regió com a ball de valencians que fa diverses actuacions, però el punt inicial per a la Joves se situa realment el 1813, quan Josep Batet Llobera es desvincula del ball de valencians i funda la Colla dels Menestrals. El 3 d'abril del 1814, l'entitat va fer a la plaça del Pati i davant del rei Ferran VII, la que consideren la primera actuació documentada de la història castellera.

La Joves és, juntament amb la seva veïna vallenca, un dels dos pilars de la coneguda com a primera època d'or dels castells, en la segona meitat del segle XIX, i un dels referents també de la segona època daurada, entre finals del segle XX i l'actualitat. Dues èpoques amb dues situacions socials del món casteller diferents. Fins a les darreries del segle XIX, els castells eren propis de gent de “nivell cultural baix, que no tenien què menjar i eren analfabets”, segons detalla Josep Maria Rodon, membre de la colla i autor del llibre Orígens castellers, recentment publicat. Perfil que contrasta amb el prestigi actual dels castellers i la vinculació amb el catalanisme que van adquirir a la fi del franquisme.

La trajectòria de la Joves es veu imbuïda també per un marcat caràcter polític, vinculat, des de ben aviat, a l'antagonisme amb l'altra colla castellera de la ciutat, llavors la Colla dels Pagesos. Així, mentre els membres d'aquesta darrera colla eren considerats de tendències absolutistes i conservadors, els dels Menestrals tenien l'etiqueta de liberals i revolucionaris. “Si ara la rivalitat és un tema social i de tradició, llavors era un tema de fort contingut polític. Era tan seriós que el 1819 actuen per primer cop les dues colles juntes i a la nit es produeixen enfrontaments i hi ha dos morts”, explica Rodon.

Canvis de nom i censura

Per resseguir la història de la Colla Joves Xiquets de Valls, cal, però, anar saltant entre diversos canvis de denominació, fusions i refundacions de què l'entitat es considera continuadora. Trajectòria que anirà en paral·lel a l'assoliment de les primeres grans actuacions de la seva història i que, en alguns casos, els situen com a pioners a l'hora de completar diverses construccions.

El primer canvi de denominació arriba amb la primera guerra carlina: entre el 1840 i el 1875, la Colla dels Menestrals passa a actuar amb el nom de Colla de la Roser. Un cop finalitzada la tercera guerra carlina, es produeix un nou canvi de denominació i l'entitat passa a ser coneguda el 1876 i fins al 1936 com a Colla Nova dels Xiquets de Valls, denominació que acabaria sent esborrada per la Guerra Civil i les autoritats franquistes per la seva vinculació als moviments d'esquerra i revolucionaris. Entremig, el 1895, es produeix el que els historiadors de la Joves consideren la fusió amb una escissió de la Colla Vella, la Colla de l'Escolà.

Amb l'inici de la dictadura, les dues colles vallenques van ser obligades a fusionar-se dins de la batejada com a Xiquets de Valls, però a partir dels anys quaranta torna la dualitat, amb la fundació, d'una banda, de la Colla Vella i, de l'altra, de la continuïtat de la Nova, que, però, serà obligada per les autoritats a actuar amb el nom de la Muixerra. “És un nom que mai no va agradar, ja que històricament es vinculava a la Vella”, detalla Rodon. Amb aquest nom poc afortunat, l'entitat acaba entrant en crisi i deixant d'actuar a partir del 1958, i és el 1971 quan es produeix la refundació amb el nom actual de Colla Joves Xiquets de Valls. “La voluntat era recuperar el nom de Colla Nova, però, evidentment, es va censurar i es va optar per Joves com a alternativa”, detalla Josep Maria Rodon. La derrota de la Vella de Valls en el concurs del 1970 (el conegut com a concurs del segle), que van guanyar els Nens del Vendrell, va ser el detonant per a l'arrencada de la Joves entre les parets del bar Oriente. Tot i les reticències de l'Ajuntament, que li va prohibir actuar a les festes decennals del 1971, el juny s'estrenava per fi la Joves a plaça.

Grans castells i concursos

Paral·lelament a la cronologia de canvis de noms i refundacions, la Joves s'atribueix tot un seguit d'actuacions històriques que van contribuir, en part, a l'avenç del fenomen casteller. Si el 1819 es consideren els autors dels primers castells de vuit documentats, per als de la camisa vermella la primera època d'or del fenomen casteller arrenca el 1851 amb el primer castell de nou pisos de la història, el tres de nou net que van carregar a Tarragona. Durant la segona meitat del segle XIX, la colla (llavors de la Roser) s'apunta construccions com ara el dos de vuit i el quatre de nou nets, el pilar de vuit amb folre i manilles o el tres de vuit aixecat per sota, castells tots ells que es trigaria a tornar a veure durant la renaixença castellera del segle passat i l'actual.

Arribada la crisi d'inicis del segle XX, la llavors Colla Nova recupera el lideratge del món casteller durant la República, monopolitzant els castells de vuit que s'hi basteixen i guanyant el segon concurs que s'organitza a Tarragona, el 1933, i el celebrat a Vilafranca dos anys després. Tot i mantenir el nivell de vuit pisos durant els primers anys de funcionament amb el nom de Muixerra en el franquisme, no serà fins a la refundació que l'entitat tornarà a situar-se al capdavant del fenomen casteller.

En el llarg procés de recuperació de les estructures perdudes durant el segle XIX, la Joves és la primera colla durant el segle XX a descarregar el cinc de vuit (1981) i a descarregar el tres de nou amb folre (1986). La recuperació té la cirereta amb la victòria en el concurs de Tarragona el 1980, el 1988, el 1990 i el 1992, aquest darrer amb la consecució de la primera tripleta màgica de la història (és a dir, descarregar un tres i un quatre de nou amb folre i un cinc de vuit en una mateixa actuació). Darrerament, ha estat la primera colla en època moderna a descarregar el quatre de nou net a la ciutat de Valls, el 2013.

Al costat dels castells, la Joves també s'ha modernitzat com a entitat, amb seu pròpia, organització d'activitats socials i configuració de l'escola de grallers. L'entitat edita una revista pròpia, Foc Nou, i té la fórmula del soci col·laborador com una manera d'aconseguir aportacions que permetin ampliar els recursos propis.

Amb dos-cents anys acabats de complir, la Joves de Valls continua endavant deixant enrere episodis de crisi i fins i tot d'accidents que han colpit l'entitat. Però fidels a una forma d'entendre el fenomen casteller que sols la plaça del Blat de Valls pot explicar.


COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

ANY DE FUNDACIÓ:

1813

POBLACIÓ:

VALLS

NOMBRE DE SOCIS:

600

1814
Data
de la que la Joves considera la primera actuació castellera documentada, a la plaça del Pati de Valls.
1986
Van descarregar
el primer tres de nou amb folre de l'època moderna, un pas important en la recuperació dels castells en el segle XX.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona