Societat

Tradició

Els elements de jugar, presents en el cicle nadalenc

Temps de Nadal, temps de joguines i de jocs

Una exposició a la sala Quatre del Museu de Reus exhibeix una setantena de joguines dels segles XIX i XX provinents del seu fons

La mostra evidencia que joguets com ara les nines i els cotxes eren uns clàssics destinats a repetir els papers socials assignats a homes i dones

Fins al pro­per 5 de gener, una setan­tena de peces recor­den a la sala Qua­tre del Museu de Reus (plaça de la Lli­ber­tat) que, històrica­ment, el Nadal ha estat un període de regals espe­ci­al­ment adreçat als més petits de la casa.

Peces de fireta, nines, cot­xes de joguina i jocs de taula ens mos­tren l'evo­lució estètica i tècnica dels objec­tes des­ti­nats a fer pas­sar una bona estona a la cana­lla des del segle XIX fins als nos­tres dies, objec­tes que, en la seva majo­ria, repe­tien els rols soci­als d'homes i dones en la soci­e­tat. Pro­vi­nents del fons del Museu de Reus, les peces exhi­bi­des a l'expo­sició Temps de Nadal, temps de jogui­nes també ser­vei­xen per veure els can­vis
en for­mats i en mate­ri­als d'alguns dels clàssics de tots els temps, com ara les nines o els automòbils.

Entre les peces més pecu­li­ars pre­sents en l'expo­sició, un ratolí Mickey de grans dimen­si­ons amb feso­mia més arcaica que la de l'actual, un tea­tret de tite­lles de cos sen­cer i un pro­jec­tor de la marca NIC, que va ser molt popu­lar a finals de la dècada dels sei­xanta del pas­sat segle XX. Pel que fa als objec­tes més antics, des­taca un esca­ra­bat de joguina fabri­cat el 1895 i de pro­cedència anglesa.

Per­so­nat­ges i regals

En relació als per­so­nat­ges nada­lencs que repar­tei­xen jogui­nes, l'expo­sició deta­lla les carac­terísti­ques de cinc dels més popu­lars a casa nos­tra: l'arbre de Nadal, el tió, els Reis d'Ori­ent, sant Nico­lau i Santa Claus. Pel que fa als dos pri­mers, el seu ori­gen és ante­rior al cris­ti­a­nisme, però men­tre que l'arbre de Nadal és un cos­tum que arriba a Cata­lu­nya a ini­cis del segle XX, el tió es vin­cula amb el gran tronc que cre­mava a la llar de foc apor­tant llum i escal­for els dies més freds de l'any.

Una dada curi­osa sobre els Reis d'Ori­ent és que anti­ga­ment eren per­so­nat­ges mis­te­ri­o­sos que la cana­lla espe­rava fent soroll o cre­mant tor­xes d'espígol; actu­al­ment, gràcies a les caval­ca­des mul­ti­tu­dinàries, apa­rei­xen a totes les viles.

Sant Nico­lau i Santa Claus

Res­pecte de les figu­res de sant Nico­lau i Santa Claus, que sovint poden sem­blar molt simi­lars, cal dir que el pri­mer ja es vene­rava des del segle IV i que les seves relíquies es tro­ben a la ciu­tat ita­li­ana de Bari. La vin­cu­lació popu­lar de sant Nico­lau amb el cicle nada­lenc ha fet que aquesta figura hagi estat rela­ci­o­nada, de manera molt recent, amb els recap­tes de que­viu­res i de lle­po­lies com el que es feia al muni­cipi de Cons­tantí al Tar­ra­gonès i el que encara es fa avui en dia a Cabas­sers, a la comarca del Pri­o­rat. En canvi, la figura de Santa Claus, tan omni­pre­sent en la cul­tura cada cop més ame­ri­ca­nit­zada, té, en rea­li­tat, l'ori­gen en la immi­gració euro­pea a Amèrica i la seva apa­rença actual es va deter­mi­nar durant el segle XIX per, poste­ri­or­ment, fusi­o­nar-se amb altres per­so­nat­ges, com ara el Bon­homme o el Pare Noël.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia