Societat

Societat

Un estudi ple de records

L'Ajuntament de Porqueres va fer ahir una visita guiada pel taller de l'artista Carles Fontserè amb motiu del centenari del seu naixement

Es poden veure els diferents espais de treball i la memòria del seu periple vital

Una qua­ran­tena de per­so­nes, entre veïns del poble, curi­o­sos, col·labo­ra­dors i amics, van par­ti­ci­par ahir en la visita guiada per l'estudi de Car­les Font­serè (Bar­ce­lona, 1916-Girona, 2007), a Can Mont­guix, orga­nit­zada per l'Ajun­ta­ment de Por­que­res amb motiu del cen­te­nari del seu nai­xe­ment. Una opor­tu­ni­tat única per conèixer no només el lloc de tre­ball del poli­facètic artista, sinó també per endin­sar-se en el seu món per­so­nal, ple, encara, de records del seu peri­ple vital. Montse Puig­vert, la per­sona que va meca­no­gra­fiar les memòries de Font­serè en els seus dar­rers anys de vida, es va con­ver­tir ahir, tal com ella mateixa va dir, en una guia cir­cums­tan­cial. Abans d'acce­dir a la cam­bra prin­ci­pal de l'estudi, va fer un breu repàs de la bio­gra­fia del cone­gut car­te­llista, escenògraf, fotògraf i memo­ri­a­lista català i de la seva obra.

Segons va indi­car, van esco­llir aquest indret de Por­que­res perquè a més de bonic era equi­dis­tant de Bar­ce­lona i la fron­tera amb França, “per fugir-hi cor­rents, si calia”. Font­serè va deli­mi­tar clara­ment els usos dels dos edi­fi­cis: Can Tista, per viure-hi, i Mont­guix, per tre­ba­llar. Amb tot, Puig­vert no va ser l'única que va apor­tar infor­mació sobre la vida de Font­serè. Entre els visi­tants, hi havia un dels pale­tes que van fer les obres de recons­trucció de les cases de Can Tista i Mont­guix, que abans que hi anés a viure la pare­lla esta­ven en mol mal estat. I va rela­tar com d'espe­cial era la per­so­na­li­tat de l'artista –es va fer cons­truir una segona ter­rassa des d'on poder con­tem­plar el mar– i les mil i una històries que li expli­cava dels seus viat­ges i experiències. “Amb el seu tre­ball, era molt per­fec­ci­o­nista, meti­culós, orde­nat i pul­cre”, van coin­ci­dir a des­ta­car diver­sos col·labo­ra­dors i amics. D'aquí ve, per exem­ple, que Font­seré volgués escriure, per­so­nal­ment i amb una màquina antiga, les seves memòries. En el moment d'entrar a l'estudi, tots els ulls dels curi­o­sos se'n van anar cap a un mateix objec­tiu: un cone­gut car­tell de la FAI de grans dimen­si­ons col·locat al bell mig de l'estança. I després d'admi­rar aquest símbol anar­quista, es podia fer un recor­re­gut pels pre­uats, i cui­dats, racons de la casa, com ara un espai que havia estat el cosi­dor de la seva dona, Terry Broch, i que ell va aca­bar con­ver­tint en un lloc per pin­tar. En un extrem de l'immo­ble, el labo­ra­tori fotogràfic de Font­serè, el lloc per excel·lència d'ins­pi­ració i de tre­ball de l'autor d'on la Gene­ra­li­tat –pro­pietària del patri­moni de l'artista– ja s'ha empor­tat més de 50.000 nega­tius per digi­ta­lit­zar-los i posar-los a l'abast del públic. A l'estudi s'acu­mu­len cen­te­nars d'objec­tes: un munt de lli­bres per­fec­ta­ment dis­tribuïts per les llei­xes; a les parets, pin­tu­res de Cadaqués, del Cen­tral Park de Nova York i també un auto­re­trat, i a sobre dels mobles, foto­gra­fies, entra­nya­bles, d'ell amb la seva dona i de la seva dona amb Sal­va­dor Dalí i escul­tu­res de fusta del pare de la Terry, Joan Broch. “Cre­iem que la casa i el taller són patri­moni del poble i no volem que es perdi; d'aquí ha sor­git la idea de les visi­tes”, va expli­car la regi­dora de Cul­tura de Por­que­res, Elisa Tei­xi­dor.

Humanista llibertari.
Fill d'una família carlista, no va destacar per ser un bon alumne. Va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, però sempre es va considerar un autodidacte. De ben jove ja compartia els idearis anarquistes, però va publicar les primeres il·lustracions en una revista de caràcter conservador. Abans de la Guerra Civil va treballar com a creatiu de publicitat i va fer cartells per al cinema. Arran de l'esclat de la guerra, va elaborar els seus cèlebres cartells de caràcter polític. Mentrestant, es va allistar a les Brigades Internacionals, amb les quals va combatre a la batalla de l'Ebre. El 1939 va marxar a l'exili, primer a França i Mèxic i finalment als Estats Units. El 1973 va tornar a Catalunya, on va rebre diversos homenatges.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia