Rierada sense aclarir

Eren poc més de les nou del ves­pre del 25 d'agost del 2006. Una típica nit d'estiu a la turística zona de la riera Capas­pre de Cale­lla amb les ter­ras­ses dels bars i res­tau­rants ple­nes a ves­sar. Sense previ avís, una avin­guda d'aigua va bai­xar amb força per la riera i es va endur cap a la desem­bo­ca­dura una qua­ran­tena de cot­xes com si fos­sin de joguina. La rie­rada, pro­ducte d'una tem­pesta que en només vint minuts va des­car­re­gar 37 litres per metre qua­drat, també va fer malbé el mobi­li­ari dels esta­bli­ments i va inun­dar bai­xos de cases i boti­gues. Els més afec­tats, però, van ser els vehi­cles esta­ci­o­nats –la majo­ria de gent de fora del muni­cipi–, que van que­dar des­tros­sats. L'estona que va pas­sar fins que es va com­pro­var que no hi havia cap víctima es va fer eterna. L'epi­sodi, el pit­jor i l'últim d'aques­tes dimen­si­ons que es recor­den al nord del Maresme, va pre­ci­pi­tar l'espe­rada obra de cana­lit­zació i poste­rior urba­nit­zació d'aquesta artèria urbana que ha esde­vin­gut un dels punts més con­cor­re­guts de la ciu­tat. Tot i l'impor­tant i mas­siu cobri­ment infor­ma­tiu que es va fer del cas, però, mai es van poder acla­rir alguns dels punts clau del sinis­tre. En con­cret, en el dia d'avui encara es man­te­nen ver­si­ons con­tra­dictòries sobre l'hora en què va arri­bar l'alerta mete­o­rològica a Cale­lla i es des­co­neix qui i en quin moment va treure la cadena que impe­dia l'apar­ca­ment dels vehi­cles a la riera. El res­pon­sa­ble del ser­vei Mete­o­mar del Con­sell Comar­cal, Quim Serra, recorda molt bé aque­lla nit. “A la tarda vam veure com s'apro­xi­mava la tem­pesta per la zona de Berga i vam aler­tar els muni­ci­pis del nord del Maresme com a mínim una hora abans que passés tot”, pun­tu­a­litza Serra, que recorda que es va enviar un SMS a l'únic telèfon habi­li­tat a Cale­lla per a aquest tipus de comu­ni­ca­ci­ons. “L'avís es va donar amb temps, des­co­nec per què lla­vors es va dir que no se n'havia tin­gut constància fins pocs minuts abans de les nou del ves­pre, quan ja hi havia poc a fer”, repe­teix. Serra hi afe­geix que des de la rie­rada, el ser­vei mete­o­rològic del Con­sell Comar­cal del Maresme dis­posa de tres telèfons habi­li­tats per donar les aler­tes cor­res­po­nents al muni­cipi.

L'alcalde de Cale­lla en aque­lla època, Josep Basart (ERC), manté que l'avís va arri­bar tard perquè la poli­cia pogués actuar i treure els cot­xes de la riera. “Des­co­nec què va pro­vo­car aquest lapse de temps, perquè la tru­cada es va fer a la poli­cia local, però no des­carto que hi hagués algun pro­blema amb la línia telefònica”, asse­nyala. Basart con­firma que l'Ajun­ta­ment no va obrir cap inves­ti­gació res­pecte a aquesta qüestió. L'altre cap per lli­gar que no s'ha resolt mal­grat els anys pas­sats fa referència a la cadena que hi havia en un dels extrems de la riera per evi­tar que els vehi­cles hi acce­dis­sin. En aquest espai estava pro­hi­bit dei­xar-hi el cotxe i, a banda de la cadena, hi havia senyals que aler­ta­ven de les avin­gu­des sob­ta­des d'aigua. “Recordo que al matí estava posada, però a la tarda algú la va treure i no sé si la van arri­bar a tallar”, fa memòria l'ara exal­calde. Josep Basart reco­neix que hi havia certa per­mis­si­vi­tat pel que fa a per­me­tre que els cot­xes entres­sin a la riera i que en cap cas se'ls mul­tava. En una zona turística com aquesta sem­pre hi havia pro­ble­mes per tro­bar apar­ca­ment. “Crèiem que ja hi havia prou senyals que aler­ta­ven del perill i que si els con­duc­tors hi apar­ca­ven ho feien sota la seva res­pon­sa­bi­li­tat”, comenta, i hi afe­geix que aquell estiu la cadena es va tor­nar a posar a lloc i que cap cotxe es va atre­vir a entrar a la riera. Es dóna el cas, però, que l'ins­pec­tor en cap de la poli­cia, Joan Vila­de­mat, havia pre­sen­tat poc temps abans de l'inci­dent un informe en què es reco­llia la neces­si­tat de pro­hi­bir de forma taxa­tiva apar­car cot­xes a la riera.