castellers
diada de sant fèlix
Glòria a Sant Fèlix
La diada ‘top' veu 14 castells de gamma extra, quatre dels quals de deu pisos
Els de Vilafranca i la Colla Vella protagonitzen un duel de titans inoblidable
Recital dels Minyons i de la Colla Joves, amb el 3 de 10 i el 4 de 9 net carregats, respectivament
-
El 4 de 10 carregat pels Castellers de Vilafranca3. El 3 de 10 carregat pels Minyons de Terrassa 4. El 4 de 9net carregat per la Colla Joves Xiquets de Valls ALBERT SALAMÉ. -
El 3 de 10 descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ALBERT SALAMÉ. -
El 3 de 10 carregat pels Minyons de Terrassa ALBERT SALAMÉ. -
El 4 de 9net carregat per la Colla Joves Xiquets de Valls ALBERT SALAMÉ.
Esbossar el cúmul d'emocions i de matisos que ens va deixar ahir la diada de Sant Fèlix ja els avanço que serà complicat. És d'aquelles vegades que el pintor necessita més tela de la que havia previst. Va ser una exhibició de castellística en grau suprem, amb matrícula d'honor per a les quatre colles. Benvinguts a Sant Fèlix, això són els castells. En la seva essència.
La primera ronda s'ha d'explicar a part. Fulgurant. Amb els Minyons de Terrassa repetint la sortida de l'any passat, ni més ni menys que amb el 3 de 10. Amb algunes cares noves, el castell va arrencar amb convicció en tots els pisos i la carregada va ser contundent, neta, impecable, per bé que les defenses ja estaven castigades i el gegant es va trencar a l'inici de la descarregada. Atenció, silenci. Tot seguit li toca el torn a la Colla Vella. Els rosats havien completat el seu primer castell de deu per la Firagost. Des d'aleshores, no s'hi havien enfrontat. Però el rei no es va atrevir a fer-los ni una esgarrinxada. Execució senzillament excepcional, el 3 de 10 descarregat i la pressió per a Vilafranca. Els verds, que ja s'ho esperaven, van recollir el guant i van respondre amb la mateixa contundència. Molt concentrada, la colla va completar el seu tercer 3 de 10 de l'any per posar rúbrica a una ronda mai vista. Abans, la Colla Joves havia descarregat un 2 de 9 que s'intuïa decisiu per a la seva autoestima.
El gran combat
La segona ronda es va encarar amb una eufòria encomanadissa. La seqüència és memorable. La Colla Vella es llançava sobre el 4 de 9 net, el castell total. Braços de ferro, entrada dels sisens imperial i una descarregada antològica per fer ressonar la fúria rosada al temple dels somnis castellers.
I per segona vegada, Vilafranca es trobava pressionada. Ara just en el moment d'afrontar el seu gran objectiu, el colossal 4 de 10. Instants de tensió màxima i intent decebedor, que es trenca de primer moment. Un cop moral duríssim que es va veure agreujat amb l'intent posterior de 3 de 9 amb l'agulla, que els vilafranquins necessitaven per recuperar sensacions, però que es va haver de desmuntar.
La Colla Vella no va voler desaprofitar l'ocasió i va ordenar formar per a un atac un punt agosarat sobre el 4 de 10, un castell que encara ha d'assajar molt més i que es va ensorrar abans que sonessin les gralles. Però si la Vella és la Vella és, també, per accions com aquesta. En qualsevol cas, els rosats van saber reconduir la situació clavant el 4 de 9 amb el pilar, amb el qual brodava la millor tripleta de la seva història. Quina colla!
No es rendeixen
En aquest punt, imaginin-se un quadrilàter amb un lluitador damunt la lona i l'àrbitre a punt de decretar el KO. És la pel·li de Rocky (la primera, la bona), amb ell estès i l'Apollo aixecant els braços quan, de sobte, el Balboa s'aixeca inexplicablement. El combat no s'ha acabat.
Els verds van engrandir la llegenda tot encadenant, d'una tacada, primer el 3 de 9 amb l'agulla, enfilat amb les ungles, i després, en un atac a tot o res, una esbatussada contra el mateix colós que els havia foragitat de mala manera. La geometria a vegades enganya, però m'atreveixo a dir que la segona escomesa va pujar amb esquerdes per tot arreu. L'única veritat inqüestionable, però, és que Vilafranca va aconseguir carregar el primer 4 de 10 de la seva història. Irreductibles.
El cansament acumulat va passar factura a la Colla Vella en el seu pilar de 8, que es va carregar in extremis (amb l'enxaneta deixat anar de mans, el pilar perd la verticalitat però manté el contacte en tots els seus pisos, abans de caure; tal com s'aprecia en alguna de les fotografies que circulen per la xarxa). En canvi, Vilafranca va culminar una actuació inoblidable clavant l'espadat de 8. Duel de titans.
En les grans cites, la Colla Joves sempre s'hi deixa la camisa. Però més enllà d'aquest atribut, la Joves va protagonitzar un altre dels moments culminants de la diada en recuperar el seu rei de la gamma: el 4 de 9 net. Amb el ganivet entre les dents, la colla va afrontar la carregada amb valentia i la rapidesa de la canalla va culminar amb una aleta majestuosa. Llàstima que la tempesta ja s'havia desfermat i no es va poder salvar la descarregada. Igualment impressionant va ser la contundència amb què la Joves va descarregar tot seguit el 5 de 9, una “supercatedral” de domini i casta. Els diables vermells han tornat.
La caiguda del 3 de 10 (carregat) no va condicionar l'ambiciós programa dels Minyons, que va oferir també el 5 de 9 i el 2 de 9, aquest últim d'un control absolut. Quant a la “supercatedral”, dient que no semblava la primera de l'any, podem intuir la categoria de l'execució. Extraordinaris Minyons, que tornen a casa amb unes credencials per afrontar tot el que es proposin.
De traca i mocador. Un Sant Fèlix de museu.
