La ronda de Dalt, una ferida que supura

La Flor viu des del 1978 en un setè pis del pas­seig de la Vall d’Hebron. Recorda quan tot eren camps i veia pas­tu­rar les cabres. A davant tenia un parc infan­til i una car­re­te­reta d’un car­ril per sen­tit que avui són un, dos, tres, qua­tre, cinc, sis, set, vuit, nou i deu car­rils. El soroll de la ronda de Dalt, l’artèria més uti­lit­zada de tot Cata­lu­nya, amb un volum diari de més de 160.000 vehi­cles, l’obliga a tenir dos dobles vidres –dos i dos fan qua­tre vidres– a les fines­tres que donen a Coll­se­rola. “Els vidres es posen negres”, explica. “Visc aquí des d’abans que existís la ronda. Ales­ho­res, quan anava al cen­tre em cos­tava res­pi­rar, ara no es pot res­pi­rar aquí. La diferència és ter­ri­ble. No es pot obrir la fines­tra”, con­ti­nua. Els veïns del bloc de pisos del pas­seig de la Vall d’Hebron número 200 ho pas­sen molt mala­ment per la presència de la infra­es­truc­tura, espe­ci­al­ment els de la banda de mun­ta­nya. Estan espe­rançats amb la pos­si­bi­li­tat que un dia se soterri. Que se soterri, no que sen­zi­lla­ment es cobreixi o es tapi. La diferència no és sub­til, si es tracta de cons­truir un calaix al damunt de la via i aixe­car un mur que arri­ba­ria fins als bal­cons del quart pis.

Aquesta és la lluita que agrupa en un front comú les asso­ci­a­ci­ons de veïns de cinc bar­ris i veïnats del dis­tricte d’Horta-Gui­nardó: Mont­bau, Parc de la Vall d’Hebron, la Tei­xo­nera, Sant Genís dels Agu­dells i la Font del Gos, farts de con­ta­mi­nació acústica i ambi­en­tal i neces­si­tats de recon­nec­tar els bar­ris de sobre i de sota de la ronda. Fa 35 anys que hi van al dar­rere. Quan es va cons­truir la infra­es­truc­tura, en el fra­gor previ als Jocs Olímpics, el tram que dis­corre per Sarrià-Sant­Ger­vasi i les Corts ja va néixer en bona part cobert. Als anys noranta, després d’un movi­ment veïnal molt pro­ac­tiu, es va acon­se­guir tapar el 80% del tram de Nou Bar­ris (Canye­lles, el Bon Pas­tor i Baró de Viver). Horta-Gui­nardó va con­ti­nuar dor­mint el son dels jus­tos.

No va ser fins al man­dat de Xavier Trias que es van moure coses. Es va encar­re­gar un estudi de via­bi­li­tat ela­bo­rat per Bimsa, l’engi­nye­ria Esteyco i els Arqui­tec­tes Ravet­llat-Ribas/Fer­nando. “El pro­blema de la ronda de Dalt a Horta és prin­ci­pal­ment que a Mont­bau el metro va just a sota. Són amb prou fei­nes 200 metres. Un cop superats, en sen­tit Besòs, el metro es des­plaça cap al cos­tat mar i ja no va per sota”, explica Tony Mateo, expre­si­dent de l’asso­ci­ació de veïns de Mont­bau. El 2015 per pri­mera vegada es va arri­bar a un con­sens polític i veïnal al vol­tant d’una pro­posta que incloïa un túnel paral·lel al metro al cos­tat de mun­ta­nya, des d’apro­xi­ma­da­ment la porta prin­ci­pal de l’hos­pi­tal fins pas­sat el car­rer de la Poe­sia, una solució que no inter­rom­pia el trànsit de la ronda ni la cir­cu­lació del metro. “És un pro­jecte per­fec­ta­ment via­ble, i és un pro­jecte metro­po­lità, no de qua­tre bar­ris d’Horta”, defensa Mateo.

El març d’aquell any el ple muni­ci­pal va apro­var una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal sig­nada per CiU, el PSC, el PP, ICV-EUiA i ERC, que par­lava de la neces­si­tat de “dis­po­sar de les inver­si­ons necessàries per desen­vo­lu­par els pro­jec­tes que es deri­vin de l’estudi de via­bi­li­tat de la cober­tura de la ronda de Dalt”. Però després va arri­bar Ada Colau al poder i el pro­jecte es va fre­nar. Tan­ma­teix, els veïns van acon­se­guir situar la ronda de Dalt al cap­da­vant del pri­mer procés par­ti­ci­pa­tiu Deci­dim Bar­ce­lona, el 2016. “Colau mai no va tenir volun­tat de fer-ho. Es van pre­sen­tar al dis­tricte amb una altra pro­posta sota el braç, amb un calaix per sobre. Els comuns cre­ien que soter­rar era una obra faraònica, però tant soter­rar com cobrir implica una inversió faraònica. Una són 470 mili­ons i l’altra, 380. La diferència són uns 90 mili­ons. Són molts diners, sí, però les dues pro­pos­tes són bes­ti­als”, explica Mateo. “També era faraònic fer un túnel a les Glòries i el van fer”, remata.

Davant la com­ple­xi­tat tècnica i la neces­si­tat de finançament, el govern muni­ci­pal va deci­dir començar pel tram més sen­zill, a Sant Genís dels Agu­dells i la Tei­xo­nera, que ja va en trin­xera i no s’ha d’exca­var, sinó que només s’hi ha de cons­truir un mur de for­migó i posar-hi la coberta. No cal alte­rar el traçat ni les rasants. El 2020 es van cobrir uns ínfims 200 metres entre l’avin­guda del Jordà i l’INS Vall d’Hebron.

I amb l’alcalde Jaume Coll­boni? El mes vinent es con­ti­nuarà tapant la infra­es­truc­tura des del punt on es va dei­xar, en direcció Llo­bre­gat, fins a l’avin­guda de Vall­carca. En total s’hau­ran cobert 540 metres. Tot ple­gat per 40 mili­ons d’euros. Les obres han d’estar aca­ba­des el juny del 2027.

La pri­mera tinenta d’alcal­dia de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, Laia Bonet, recorda que el Pacte per la Ronda, cons­tituït el setem­bre pas­sat —inte­grat per enti­tats veïnals i soci­als, ins­ti­tu­ci­ons, experts i repre­sen­tants dels grups muni­ci­pals—, estu­diarà i ava­luarà les alter­na­ti­ves de futur per al cobri­ment de la ronda “amb el màxim de diàleg i con­sens” i con­cre­tarà les actu­a­ci­ons per donar con­tinuïtat a la trans­for­mació de la infra­es­truc­tura tenint en compte cri­te­ris de tran­sició ecològica, urbanístics, econòmics i soci­als “que garan­tei­xin la via­bi­li­tat del pro­jecte”. “Les pro­pe­res pas­ses s’han d’acor­dar en el marc del Pacte per la Ronda”, insis­teix Bonet, inclosa la solució tècnica con­creta per al tram d’Horta-Gui­nardó.

No serà fins que es deci­deixi si se soterra o es cobreix que el govern muni­ci­pal abor­darà la qüestió del finançament. Els veïns, escèptics després de tants anys de bones volun­tats no con­cre­ta­des, recla­men que men­tre es va fent el tros cap al Llo­bre­gat, l’Ajun­ta­ment es posi mans a l’obra i es dedi­qui a ela­bo­rar els pro­jec­tes exe­cu­tius dels trams que hi ha cap a l’altra banda, cap al Besòs. I és aquí on entra en joc la rees­truc­tu­ració de la ciu­tat sanitària Vall d’Hebron, que es pre­veu que creixi fins a tras­pas­sar la ronda amb la cons­trucció d’un edi­fici d’atenció ambu­latòria de deu plan­tes que aglu­ti­narà les con­sul­tes exter­nes. L’Ajun­ta­ment va apro­var el març pas­sat al ple el pla­ne­ja­ment urbanístic que dona el tret de sor­tida a la cons­trucció del nou edi­fici de con­sul­tes exter­nes, dis­se­nyat pels arqui­tec­tes Diego Naka­matsu i Lluís Morán, que con­cen­trarà pràcti­ca­ment tots els ser­veis ambu­la­to­ris, excepte els pediàtrics, i con­tindrà 250 con­sul­tes, 100 gabi­nets, 100 pla­ces d’hos­pi­tal de dia, uni­tats de suport al diagnòstic i al trac­ta­ment, uni­tats de farmàcia ambu­latòria i una àrea de reha­bi­li­tació. “Fins al 2027 can­viarà molt la fiso­no­mia de la ciu­tat sanitària, perquè té moltíssims bar­ra­cons de con­sul­tes inter­nes repar­tits per tot arreu i volen cons­truir un edi­fici per ajun­tar-ho tot. La ciu­tat té gai­rebé 16.000 emple­ats i més d’un milió de visi­tes de con­sul­tes ambu­latòries l’any. Això és molta gent. Jo crec que és difícil de ven­dre que la prin­ci­pal ciu­tat sanitària de Cata­lu­nya, i pro­ba­ble­ment de l’Estat, estarà par­tida per una auto­pista”, refle­xi­ona l’històric diri­gent veïnal, que cons­tata que en totes les pre­sen­ta­ci­ons i maque­tes del pro­jecte apa­reix la ronda coberta amb un pas­seig. “Pot­ser amb això es genera una certa siner­gia que animi la Gene­ra­li­tat i Europa a posar-hi diners per con­ti­nuar més enllà i soter­rar la ronda”, hi afe­geix. En aquest sen­tit, les asso­ci­a­ci­ons veïnals aler­ten que la reso­lució d’aquest tram deter­mi­narà la pos­si­bi­li­tat de cons­truir el túnel a Mont­bau.