El petit Liceu del Vallès Oriental

Cap i casal de la cultura

Van ser els empresaris Joaquim Mumbrú, fabricant de sabons, i Joaquim Delger, fabricant d'aiguardent, els que van decidir l'any 1864 comprar la "casa de les tres voltes" del carrer del Forn de Caldes de Montbui per fer-hi una cafeteria i una sala de ball i teatre. Tots dos volien que el seu poble tingués un espai per a la cultura i el lleure. Als inicis a la planta de dalt hi havia la sala petita per fer-hi el ball i el teatre i a la de baix, el cafè. Amb el temps, es va comprar l'edifici del costat i els dos espais es van ampliar fins a les dimensions actuals.

Després de la compra del local per part dels dos empresaris, es va formar una societat de propietaris i es van vendre participacions entre els socis. Més tard, es va crear la Societat Recreativa del Casino Caldense, que és la que va llogar el local i s'encarregava de programar tots els actes que s'hi feien. Al cap de 25 anys i d'amortitzar les participacions dels propietaris, la Societat es va convertir en la propietària del Casino. Actualment s'articula a través de l'Associació Cultura i Esplai Casino de Caldes i la Fundació Casino de Caldes. Totes dues treballen conjuntament per tirar l'entitat centenària endavant.

Els inicis

Des del seu començament, el Casino ha organitzat diverses iniciatives i activitats, totes relacionades amb la cultura. El 1894 s'hi va crear una biblioteca de la qual encara es conserven llibres. El 1920 va engegar el Cine Caldense i també s'hi organitzava les festes de l'Aplec. No va ser fins al 1922 que es fa referència a la festa major del poble. Del 1936 al 1939 es va transformar en la seu del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC. Durant la Segona República tenia un Grup Teatral d'Aficionats del Casino Caldense i el Cor del Casino Caldense. El 1975 comença l'escola de música, la de dansa, les sardanes, el Grup juvenil i el Grup Rebrot de teatre. El 1985 es crea el Grup Escènic Casino i el 2011 es forma el col·lectiu d'artistes ARTSgrup, que actualment fa exposicions a la sala petita. Val a dir que fins l'any 1979 el Casino de Caldes s'anomenava Casino Caldense. Amb la voluntat d'acostar el Casino als joves es va crear el bar musical Söko Club, que ocupa una part de l'antiga cafeteria.

Durant els 150 anys de vida del Casino, a dalt de l'escenari hi han pujat diverses personalitats i orquestres reconegudes. És el cas de la Trinca, La Salseta del Poble Sec, Marina Rosell, Esquirols, entre d'altres. La seva programació sempre ha tingut en compte artistes locals.

Entrebancs

Tot i que des de sempre al Casino s'hi han celebrat activitats per gaudir, passar-ho bé i sortir-ne feliç, aquesta felicitat a vegades s'ha estroncat per les dificultats que ha hagut de travessar. Una de les més importants va ser el tancament entre els anys 2006 i 2008.

El que podia haver estat un punt final per al Casino de Caldes, finalment, amb la suma d'esforços de l'equip que el dirigeix i tots els seus socis, van fer que fos un punt i a part. “El Casino de Caldes no ho ha tingut gens fàcil però ha aconseguit tirar endavant perquè per a moltes persones es tracta d'un sentiment”, afirma el president de l'Associació Cultura i Esplai Casino de Caldes, Jaume Balaguer. El 2006 el Casino es va veure obligat a tancar perquè s'havia ensorrat la teulada d'un centre cultural de molt a prop. De retruc van revisar el Casino i l'Ajuntament va demanar que es tanqués per precaució. “Mai vam acabar d'entendre aquell tancament. De fet, va ser un tancament basat en una llei que ja no existeix. Finalment s'han adonat que els requisits que exigeixen, els ateneus i casinos centenaris és impossible que els compleixin. A part que actualment no disposem de tants diners per fer tantes adequacions com dicta”, segons la vicepresidenta de la Fundació Casino de Caldes, Vicenta Pallarès. “No hi havia cap motivació de perill, va ser fora de lloc. Els tècnics ens demanaven, per exemple, que traguéssim els miralls que hi havia a les parets del pati de butaques perquè en cas de foc la gent s'hi veuria reflectida i es crearia el caos. Ens quedaria l'última opció, que seria un tancament per raons polítiques”, afegeix Balaguer. Creuen que “les persones que governaven en aquell moment van estimar que si tancava l'altre centre cultural (el que s'havia ensorrat), també ho havia de fer el Casino”. Amb tot, però, l'assemblea de socis, amb unes 350 persones, va decidir fer els possibles per adaptar-se a la llei i intentar, com fos, tornar a obrir el Casino. “Vam fer totes les reformes que vam poder per tal de complir al màxim la llei. Vam adequar les sortides d'emergència, la caixa escènica, es van renovar el Söko Club i la cafeteria, es va crear la sala petita, els ascensors... tot finançat amb crèdit privat i donacions dels socis. Van ser uns temps molt difícils però vam tenir tot el suport dels socis. Dels 350 que tenim, cap d'ells va deixar de pagar la quota mentre el Casino va estar tancat. Sabien que la vida de l'entitat no es podia acabar llavors”, recorda agraïda Pallarès. “En tot moment, l'objectiu del soci era mantenir-lo. Ha estat sempre una persona fidel. El Casino és un sentiment i actualment està orgullós i satisfet de tenir-lo obert. També hem rebut el suport dels departaments de Cultura i Benestar de la Generalitat", diu Pallarès. Lamenta, però, que durant aquests anys de tancament es van posar en risc obres teatrals tan importants per al Casino com són els Pastorets: “Feia un munt d'anys que es representaven i no ens podíem permetre perdre la continuïtat generacional que l'obra té al darrere. Vam aconseguir que l'alcalde del moment firmés un decret perquè es poguessin representar. Va firmar-lo sent conscient que el Casino no s'ensorraria perquè no s'estava ensorrant.”

El seu tancament va comportar un altre sotrac. De fet, és la batalla que tenen actualment. Amb els anys els calderins van descobrir altres atractius com els cinemes o els teatres de Barcelona i el Casino va patir una regressió. “Va baixar l'assistència per diversos motius, un dels quals perquè es van perdre alguns actes com el de l'Orquestra Maravella que tocava al Casino durant la festa major i omplia la sala. Des que la va començar a contractar l'Ajuntament, el Casino
portava altres grups però va
baixar molt l'assistència. Confiem amb vista al futur recuperar tots els assistents i tornar a omplir. Hi estem treballant. La junta té cares noves i joves”, explica Pallarès. “Els que van viure l'època d'esplendor del Casino recordaran perfectament les multituds que es formaven a l'interior. Venia gent de Granollers, de l'Ametlla del Vallès...
Venien expressament”, recorda
el president de la Fundació, Pere Barrios.