Administracions

Inversió sota mínims al Maresme

De 103 milions que es van pressupostar durant l'exercici del 2010 s'ha passat aquest any a només 32,8 milions

Els comptes no inclouen ni els equipaments aparaulats ni les rondes de Mataró

El Maresme no s'escapa de les reta­lla­des pre­vis­tes en el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per aquest any. Si en el del 2010 les inver­si­ons van ser de les més impor­tants dels dar­rers anys, amb una xifra que superava els cent mili­ons d'euros, el 2011 els mares­mencs s'hau­ran de con­for­mar amb només 32,8 mili­ons. Una tiso­rada con­si­de­ra­ble que afecta totes les àrees i deixa de banda alguns com­pro­mi­sos que s'havien adqui­rit com ara la cons­trucció dels late­rals de l'auto­pista C-32 a Mataró que ni tan sols apa­rei­xen en el llis­tat d'actu­a­ci­ons, sense que ningú encara ho hagi acla­rit. De fet, de l'única cosa que informa el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat de la Gene­ra­li­tat és que en els pro­pers dies el con­se­ller Lluís Reco­der expli­carà deta­lla­da­ment qui­nes seran les obres que s'exe­cu­ta­ran en els pro­pers mesos. Les polèmiques ron­des de Mataró, que estan adju­di­ca­des des de fa mesos en una pri­mera fase per un import de 76,5 mili­ons d'euros, s'hau­rien d'haver començat a fer abans d'aca­bar l'any pas­sat.

Tot i això, la des­pesa pre­vista més impor­tant de cara a aquest any cor­res­pon al Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment. Dels 32,8 mili­ons que hi ha en total per a la comarca, prop de 10 mili­ons es des­ti­na­ran a pagar les millo­res i la cons­trucció d'alguns cen­tres com ara l'escola Mare de Déu de Mont­ser­rat de Premià de Mar, el Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta, els Alocs de Vilas­sar de Mar o el SES de Pala­folls. Ni ras­tre, però, dels equi­pa­ments pen­dents com ara el Marta Mata de Mataró, una altra actu­ació que ja hau­ria d'haver començat a fer-se. Encara dins d'aquest àmbit, no hi apa­reix cap par­tida des­ti­nada a la cons­trucció de l'edi­fici per l'ins­ti­tut de Sant Vicenç de Mon­talt. Sí que hi apa­reix, però, el finançament per cons­truir un mòdul pro­vi­si­o­nal més que s'afe­girà als que actu­al­ment donen el ser­vei d'ins­ti­tut a aquest muni­cipi. Tam­poc recull aquesta pri­mera pro­posta dels pres­su­pos­tos el ter­cer ins­ti­tut de secundària de Pineda, els ter­renys del qual ja han estat accep­tats per la Gene­ra­li­tat i l'obra apro­vada i adju­di­cada per l'ante­rior govern. Aler­tat de l'absència del pro­jecte en els comp­tes del govern català per a aquest any, l'alcalde en fun­ci­ons de Pineda, Xavier Amor (PSC), va mani­fes­tar el seu des­a­cord amb el cri­teri apli­cat a l'hora de triar els equi­pa­ments. “No pen­sem renun­ciar a un edi­fici que fa molt de temps que ens fa falta al muni­cipi”, va aler­tar. Amor va avançar que pres­si­o­na­ran el depar­ta­ment perquè canviï de parer. Tam­poc s'ha tin­gut en compte en aquests pres­su­pos­tos aquells equi­pa­ments sani­ta­ris que en el seu moment, la lla­vors con­se­llera de Salut Marina Geli va veure amb bons ulls a Pineda, com són el cen­tre d'urgències i el nou CAP al muni­cipi.

Depu­ra­do­res i plat­ges

Una altra de les par­ti­des més impor­tants és la que cor­res­pon a la nova estació depu­ra­dora d'aigües resi­du­als de l'Alt Maresme, que s'està cons­truint a Pineda de Mar i que s'endú 5,7 mili­ons d'euros. Tot i això, cal recor­dar que aquesta estació d'aigües resi­du­als, que està pre­vist que es pugui posar en marxa a l'estiu, entrarà en fun­ci­o­na­ment amb l'equi­pa­ment indis­pen­sa­ble que ha de per­me­tre la depu­ració dels cinc muni­ci­pis que hi esta­ran con­nec­tats. La resta de pro­jec­tes com­ple­men­ta­ris que havien de fer de la depu­ra­dora unes ins­tal·laci­ons exem­plars tant en el camp de la peda­go­gia medi­am­bi­en­tal com en del trac­ta­ment ter­ci­ari de les aigües s'hau­ran d'espe­rar encara més. Els números en ver­mell que arros­sega l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA) han obli­gat a reduir la inversió ini­cial de la dar­rera gran depu­ra­dora que es cons­truirà a Cata­lu­nya. Una altra de les obres pen­dents que també s'endú un pes­sic des­ta­cat és la recu­pe­ració medi­am­bi­en­tal que es farà a la platja del Cabaió, entre els ter­mes d'Arenys de Mar i Canet de Mar amb poc més de 760.000 euros.

Tot i això, una par­tida molt impor­tant que tam­poc està garan­tida tot i la neces­si­tat urgent de la seva posada en marxa és el paquet de depu­ra­do­res que la Gene­ra­li­tat es va com­pro­me­tre a faci­li­tar a les dife­rents urba­nit­za­ci­ons de Tor­dera després que aquest muni­cipi acceptés que en el seu terme muni­ci­pal s'hi aixequés l'estació d'aigües resi­du­als de l'Alt Maresme.

Mal­grat la reta­llada gene­ra­lit­zada, en l'àmbit de salut la com­pa­ració amb l'exer­cici ante­rior no és tan accen­tu­ada. Dels 8,8 mili­ons del 2010 s'ha pas­sat a 7,5. La major part dels diners van a parar al Con­sorci Sani­tari del Maresme i als dife­rents plans d'empresa per tirar enda­vant obres menors o adqui­rir mobi­li­ari, maquinària o equips i apli­ca­ci­ons informàtiques. Tot ple­gat sig­ni­fica més de dos mili­ons d'euros.

En un capítol a part hi ha l'habi­tatge, amb dife­rent pro­mo­ci­ons con­cen­tra­des sobre­tot al Baix Maresme. En total hi ha pre­vista una inversió de més de sis mili­ons d'euros que ser­virà per pagar els 36 habi­tat­ges del car­rer Joan XXIII i els 72 del sec­tor de Lle­vant del Mas­nou, els 20 de l'àmbit de la Fàbrica de Premià de Dalt o el 93 de La Plana de Teià. A l'Alt Maresme només se'n bene­fi­ciarà Sant Pol de Mar, i l'Ins­ti­tut Català del Sòl inver­tirà 1,7 mili­ons en la cons­trucció dels 33 pisos del car­rer Roger de Flor.

Pobles obli­dats

En els pres­su­pos­tos cor­res­po­nents al 2010, hi va haver pocs pobles que no es bene­fi­ci­es­sin amb algun pro­jecte, la majo­ria dels quals rela­ci­o­nats amb equi­pa­ments vin­cu­lats a l'àrea d'edu­cació i de salut. Tan­ma­teix, pel que fa al 2011, pobla­ci­ons com Cale­lla, Arenys de Munt, Mal­grat de Mar, Sant Iscle de Vallalta o Sant Andreu de Lla­va­ne­res s'han que­dat fora del recompte a l'hora de repar­tir els diners des­ti­nats al ter­ri­tori. Alguns d'ells perquè no van pre­sen­tar a temps pro­jec­tes que es pogues­sin tenir en compte, però d'altres perquè mal­grat haver dema­nat l'ajuda per­ti­nent, no han superat els cri­te­ris de reta­llada apli­cats per la Gene­ra­li­tat. A més, l'any pas­sat, la comarca com a tal va rebre una inversió supe­rior als 12 mili­ons d'euros –la part més impor­tant era la inter­con­nexió de les xar­xes d'aigua del Maresme Nord amb la del Ter Llo­bre­gat amb 9,2 mili­ons– men­tre que en l'any en curs, el govern només pre­veu tres actu­a­ci­ons: una de vin­cu­lada també a la inter­con­nexió de les dues xar­xes d'aigua, mate­rial des­ti­nat al labo­ra­tori agro­a­li­men­tari de Cabrils i la recu­pe­ració de la platja del Cabaió.

LA XIFRA

32,8
milions d'euros hi ha comptabilitzats en el pressupost d'inversions destinats al Maresme el 2011.

LA XIFRA

10
milions
és la xifra més alta per àmbits i es destinarà a la construcció i millora dels centres escolars de la comarca.
Hem d'estudiar a fons la proposta abans de poder fer-ne una valoració prou acurada
Joan Morell
diputat de Ciu
Serem molt exigents perquè s'executin les obres que ja havien estat compromeses
Pere Aragonès
DIPUTAT D'ERC
El que no es pot fer és retallar serveis bàsics i després suprimir un impost a les grans fortunes
Consol Prados
diputada del psc
La retallada a la comarca és proporcionalment major a la del conjunt de Catalunya
Salvador Milà
diputat d'icv-euia

Prados (PSC): “On són els diners per a les rondes?”

La diputada socialista mataronina, Consol Prados, va lamentar ahir que la Generalitat no hagi inclòs ni un euro per millorar els accessos a la C-32 a Mataró i es pregunta on són els diners que l'Estat va donar a la Generalitat per tirar endavant la infraestructura. “Eren uns diners finalistes per a una inversió concreta però ara ningú sap on són”, hi va afegiri. Prados també va destacar la rebaixa que han experimentat les inversions a la comarca i que no s'hagin atès algunes obres compromeses tant d'escoles com d'equipaments sanitaris, com ara l'ampliació del centre d'atenció primària de Cirera o la construcció del nou ambulatori de la ronda Prim de Mataró. “Trobem a faltar moltes coses”, va dir la diputada que també va criticar la manca de diàleg del govern de CiU i que aquests comptes vagin acompanyats de la supressió de l'impost de successions que, segons la socialista, signifiquen haver de renunciar a 400 milions d'euros d'ingressos. Per la seva banda, el diputat ecosocialista, Salvador Milà, va criticar també la reducció de les inversions al Maresme. “La retallada a la comarca és proporcionalment major a la del conjunt de Catalunya”. Milà va afirmar que el Maresme “té necessitat en equipaments i infraestructures” i va destacar que “les àrees de sanitat i educació no queden cobertes”. El diputat, a més, va reclamar que la teòrica inversió de la ronda Mataró “es destini a infraestructures més sostenibles”.

ERC reclama que les obres compromeses es facin

El diputat d'ERC i futur regidor a Pineda, Pere Aragonès, va admetre ahir des del Parlament que la retallada en inversions prevista al Maresme “representa un 68% respecte a l'any anterior”. Aragonès es va queixar que la comarca es troba entre les deu primeres on les tisores del govern català han tallat més arran. Malgrat que havia tingut poc temps per estudiar a fons les partides i els projectes que han quedat descartats, el diputat assegurava que la seva formació seria especialment curosa a l'hora de reclamar l'execució d'aquelles obres que ja havien estat compromeses al territori. “N'estudiarem cada cas i presentarem inicialment esmenes al Parlament en aquest sentit i si no obtenim resposta, exigirem una calendarització de cada obra per garantir que es duran a terme quan hi hagi pressupost i que no quedaran oblidades en un calaix”, va precisar. En el cas de l'IES Pineda, Pere Aragonès va recordar que fa poques setmanes que es va presentar el projecte a la comunitat educativa. “És hipòcrita presentar els plànols del nou institut a mares, pares i professors i després no incloure-ho als pressupostos”, va dir i va afegir que l'edifici és “imprescindible” per poder impartir batxillerat.

D'altra banda, el diputat maresmenc de CiU Joan Morell, va avançar ahir que el seu grup “estudiarà a fons” les inversions previstes a la comarca i que en els propers dies en farà les valoracions pertinents en un acte públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.