La Pletera, tal com era

800 tones de runa cada dia

Per poder fer aquella urbanització, el 1986 van començar les obres de rebliment i dessecació de l’espai, amb l’abocament de 800 tones de runes diàries. Per lògica, la urbanització prevista no podia estar situada en una zona que queda inundada quan hi ha temporal, de manera que es va haver d’aixecar tot el terreny. La maresma existent va quedar soterrada, es van fer carrers, serveis, esculleres i un passeig amb rotondes i columnes que ara ens semblarien força vulgars. L’empresa promotora era Kepro Costa Brava SA. Formava part d’una multinacional que també es va encarregar de la construcció del centre comercial de Diagonal Mar, a Barcelona, i que s’ha relacionat amb operacions de blanqueig de diners per part de Jordi Pujol Ferrusola.

En qualsevol cas, un cop feta la primera illa de cases es va veure que el negoci no funcionava, va costar vendre-les –el preu exorbitant que es demanava inicialment no corresponia a la valoració real dels habitatges– i només es va acabar consolidant aquella primera illa. I amb el projecte aturat va passar el millor que podia passar. D’una banda hi va haver un canvi de mentalitat per part dels responsables municipals, que van veure que s’havia de revalorar aquesta zona. I de l’altra la Direcció General de Costes del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, va decidir, el 1998, fer retrocedir la línia de domini públic maritimoterrestre pel darrere de la zona urbanitzable, aprofitant que es tracta d’una zona de maresma i que els espais d’aquestes característiques s’han de protegir segons la Llei de Costes del 1988. Com era previsible, tot plegat va acabar als jutjats, amb Kepro demanant una indemnització milionària, que finalment el Tribunal Suprem va desestimar.

“Va ser molt important la nova visió dels responsables municipals. Van veure la necessitat de potenciar un nou tipus de turisme, que a Torroella té la base en l’oferta cultural, i que a l’Estartit es pot centrar més en valors relacionats amb la natura”, explica Xavier Quintana, responsable de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals de la Universitat de Girona i director científic del projecte Life Pletera.

La modificació de la línia de la costa, justificada per la importància de mantenir maresmes i aiguamolls, va fer que els terrenys urbanitzables deixessin de ser-ho i la Pletera es va incloure al Pla d’Espais d’Interès Natural. Posteriorment, el 2006, van passar a formar part de la Xarxa Natura 2000, que és la xarxa d’espais naturals europeus. A més, el 2010 la Generalitat va declarar Parc Natural la zona del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, i la Pletera –que es troba inclosa en la zona d’aiguamolls del Baix Ter– ha quedat finalment reconeguda amb un nivell de protecció de Reserva Natural Parcial.

En aquest context, el 2014 es va posar en marxa el projecte Life Pletera, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros. L’objectiu era pioner: desurbanitzar el litoral i poder recuperar l’ecosistema que tenia un gran valor i que havia quedat soterrat el 1987 sota dos metres i mig de runes. Les excavadores van rebaixar el terreny per tornar-lo al seu nivell natural, es van crear llacunes –algunes de les quals mantenen la forma arrodonida dels llocs on abans hi havia les rotondes del passeig– i la natura va fent la seva feina, amb temporals que van omplint aquestes llacunes. També es va facilitar la revegetació de la maresma i es va preveure planter de reforç de les espècies que normalment viuen en indrets on hi ha molta salinitat per si, un cop enretirada tota la runa, el sòl resultava no ser prou adequat. “Anem a bon ritme, només cal deixar que la natura segueixi el seu curs”, explica Quintana. Ara que han passat gairebé quatre anys de l’inici del projecte de renaturalització ja hi ha una part molt important de l’espai que ha recuperat la seva fesomia original.

Queden pendents algunes últimes feines, com retirar la línia elèctrica que travessa l’espai i que es desplaçarà cap a l’interior, fora de la zona protegida. “Confiem que tot estigui llest el mes de juny, però estem pendents de fer proves, ja que no es pot eliminar la línia vella fins que no estigui llesta l’alternativa, la que anirà soterrada”, explica Àgata Colomer, coordinadora del projecte Life Pletera. Aquesta actuació, amb un pressupost de 252.000 euros, no estava prevista inicialment però ha estat possible gràcies als estalvis aconseguits durant la desurbanització i la creació de les llacunes. Serà un valor afegit: traient les torres elèctriques millorarà el paisatge i també s’evitaran accidents amb les aus que un cop consolidat aquest espai indubtablement tindran una major presència.

I mentre les salicòrnies, els joncs, el margall, el donzell marí, el salat o la cirialera ocupen les antigues parcel·les, es van dissenyant els itineraris que permetran als visitants gaudir de la Pletera sense posar en risc la seva riquesa natural. Així, una de tres casetes dels transformadors elèctrics que hi ha a la zona es convertirà en un mirador. Els accessos es limitaran i el carrer asfaltat que queda a la maresma s’eliminarà. Es convertirà en camí de terra i el més probable és que es deixi elevat, ja que d’aquesta manera serà més difícil que els visitants surtin del traçat previst. “Al final s’haurà d’aconseguir l’equilibri entre l’ús públic i la conservació”, resumeixen Quintana i Colomer. Tot un repte.