Per què cal protegir les maresmes?
Assecades durant anys per fer conreus o per poder-les urbanitzar, són espais amb una funció ambiental molt important, gran valor paisatgístic i un recurs contra el canvi climàtic
-
Aquesta imatge es va captar durant l’adequació de la peça Forma 26 Pletera, de l’artista torroellenc Esteve Subirah, on es pot veure com es va cobrir la maresma amb runa per poder-la urbanitzar. Subirah ha conservat un 1% (90 m2) de l’antic passeig, com a resta “arqueològica” in situ que recorda allò que s’havia construït a l’espai recuperat. ESTEVE SUBIRAH. -
Una de les casetes de la companyia elèctrica que s'han d'enrredocar al paratge de la Pletera s'ha utilitzat per fer-hi diferents instal·lacions artístiques, en un projecte d'art efímer. LIFE PLETERA. -
Una altra de les instal·lacions artístiques. LIFE PLETERA. -
La instal·lació permanent Columes, de Joan Vinyes. LIFE PLETERA.
Les dunes, les llacunes i les zones de salobrar són l’hàbitat de moltes espècies i ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic
El vermell d’una llauna de Coca-Cola punxada en una barra corrugada de metall rovellat destaca entre les tonalitats verdes i marrons dels matolls de la Pletera com una metàfora de la ferida que l’activitat humana va deixar en aquest espai i que mica en mica va cicatritzant. La immensitat del cel gris d’hivern, els tons gèlids d’un mar revoltat i el perfil de les illes Medes al fons emmarquen un paisatge solitari, on només se sent la fressa de les màquines que han començat les obres per treure la línia elèctrica que travessa la maresma. Però la veritat és que la sensació de solitud és enganyosa, una qüestió només de calendari, perquè és molt diferent visitar aquest lloc un matí d’hivern entre setmana que qualsevol dia festiu que faci bon temps.
Pressió humana
“La pressió humana és molt gran. Ens trobem gent que ha vingut a fer volts en moto, o veïns que passegen els gossos. La Pletera és un espai potencial per a la reproducció d’un tipus d’au que és típic de les maresmes, el corriol camanegre, que posa els ous a la sorra. Evidentment, davant d’un gos aquest ocellet no té res a fer”, explica Xavier Quintana. “Un cop enllestit el projecte, el que més ens preocupa és la gent. Aquí poden fer molt més mal les persones que un temporal”, afegeix Àgata Colomer. Per això, els dos responsable del projecte de recuperació insisteixen en la importància que té la Pletera també des del punt de vista pedagògic. “S’ha de reivindicar i ha de servir per fomentar l’educació ambiental”, remarquen. Fins fa relativament poc les maresmes i els aiguamolls es consideraven focus de malalties per culpa de les picades dels mosquits i durant molt de temps el més habitual era dessecar-los per fer-los servir com a terres de conreu. Per aquest motiu se n’han perdut grans extensions i ara es considera prioritari protegir-los. En un sistema costaner de platges que encara fossin verges, arran de mar trobaríem la banda de la sorra i mirant terra endins primer hi hauria un sistema de dunes mòbils, després zones salobres de maresmes i llacunes, i finalment, aiguamolls d’aigua dolça.
En el cas de la Pletera, un cop desurbanitzada s’hi han de consolidar dunes, llacunes i zones de salobrar. Aquests hàbitats, que han anat en regressió arreu del territori per la urbanització del litoral, són molt importants per a la supervivència de diverses espècies, tant vegetals com animals.
Una d’elles és el fartet (a la il·lustració), un peixet endèmic de la península Ibèrica que viu en aigües amb salinitat elevada. Es troba en perill d’extinció i una de les seves principals competidores és la gambúsia, un altre peixet –aquest d’origen nord-americà– que és una espècie invasora i el desplaça del seu hàbitat. A diferència dels aiguamolls, on el fartet sol sortir més mal parat d’aquesta competència, a les llacunes de la Pletera la salinitat juga a favor seu i ja s’està veient que aquesta espècie tira endavant. Però a part de l’interès ecològic no s’han d’oblidar altres factors que atorguen a la Pletera un gran valor, començant pel paisatgístic. De fet, protegir el paisatge i tenir-ne cura és clau per captar turistes preocupats pel medi ambient i sensibilitzats amb qüestions de sostenibilitat. Finalment, també és molt important la recuperació d’aquest espai com a resposta a les previsions de canvi climàtic. Amb l’augment del nivell del mar, la major freqüència de pertorbacions meteorològiques intenses i els temporals de mar més forts, la consolidació de les maresmes pot ajudar a prevenir les inundacions terra endins. A més, aquests espais, com tots els aiguamolls, tenen un paper molt important en la lluita contra l’escalfament global, ja que absorbeixen molt de diòxid de carboni i en canvi generen molt pocs gasos d’efecte hivernacle. I això es podrà mesurar clarament comparant la situació de la Pletera abans i després de la seva recuperació.
Art, ciència i paisatge
Vincular la recuperació de la Pletera amb el seu entorn s’ha fet de diverses maneres: amb projectes pedagògics als centres educatius, amb activitats de voluntariat per replantar espècies, i també a través de l’art. Així, una de les casetes de la companyia elèctrica que s’enderrocaran s’ha convertit en un espai d’art efímer on diversos artistes han deixat la seva petjada, com es pot veure a les tres fotos superiors. També s’hi ha fet una proposta d’intervencions comissariada pel professor i crític d’art Martí Pera, que porta per títol Lloc, memòria i salicòrnies. Una d’elles és l’obra Columnes, de Joan Vinyes, a la foto inferior.
És possible desurbanitzar
Al marge dels avantatges a nivell local que suposa el projecte, la recuperació de la Pletera també és molt important en l’àmbit conceptual, ja que obre la porta a la recuperació de zones del litoral que estan degradades i demostra que amb voluntad és possible tornar-les al seu estat natural. La coordinació entre els diferents organismes que hi han treballat (l’Ajuntament de Torroella de Montgrí; la Diputació de Girona; la Generalitat, el Ministeri de Medi Ambient, a través de la Fundación Biodiversitat; la Universitat de Girona; l’empresa pública Tragsa; i la Unió Europea, a través del programa Life) és sens dubte un factor clau de l’èxit del projecte, que ha generat molt d’interès. De fet, hi ha diversos organismes, també a escala internacional, que el segueixen atentament. Un exemple són alts càrrecs del Ministeri de Medi Ambient francès que van visitar l’any passat la zona per veure sobre el terreny les obres de desurbanització.
