“La reserva de la biosfera ha de ser estratègica per al conjunt del país”

Unes cent trenta empreses, dues terceres parts de les quals són del sector agroalimentari, seguides per les del sector turístic i, en una proporció menor, per les d’artesania. A final d’any hi haurà empreses que ja farà tres anys que hi són i hauran de renovar el segell. Les empreses s’han adonat que aquest distintiu els dona un valor afegit. Per posar un exemple, Mel Muria ha penetrat en el mercat alemany gràcies, en part, a la marca. I no només serveix per millorar les vendes a l’exterior, sinó també per posicionar-se al país.

Sí, es poden incorporar a la marca unes trenta empreses anualment. La marca de la reserva de la biosfera ha de ser una oportunitat per a un territori que ha patit molt intensament la crisi econòmica. Si no hi ha gent que visqui al territori s’acabarà convertint en una reserva buida d’habitants. Ara, però, cal buscar la qualitat, i una de les tasques que farem serà replantejar el reglament de la marca i definir més clarament els objectius que demanem a les empreses. Hem de poder-ne fer un seguiment més fàcil.

És un dels temes que haurem de valorar quan reformulem el reglament. La qualitat dels productes ha d’anar lligada a les condicions laborals dels treballadors, no té sentit vendre un producte gurmet i pagar als treballadors una misèria. Si volem que la reserva de la biosfera sigui un element estratègic per al territori i que la gent es quedi a viure aquí, que es vegi el patrimoni natural i cultural com un valor, ha d’haver-hi un retorn econòmic i s’han de pagar uns sous dignes, si no ningú es quedarà a viure a l’Ebre.

Si volem que la reserva sigui un element estratègic del territori, hem d’intentar que hi hagi més recursos econòmics i dotar-la del personal tècnic necessari. La reserva ha de ser també estratègica per al conjunt del país i el govern hi ha d’apostar. La situació actual és complicada i portem mesos sense un govern a qui dirigir-nos. Fins ara els recursos que tenim són per als projectes que gestionem des de la reserva, mentre que el funcionament ordinari el fan els tècnics del Copate.

No ho crec, s’ha de mantenir al Copate, però se l’ha de dotar de recursos per poder-la implementar correctament.

Estem esperant la resolució, que s’està allargant també per la falta de govern. Tenim tres projectes que podrien rebre el vistiplau: un de biomassa, la creació d’un banc de terres i un altre per crear operadors municipals de producció d’energia.

El Life Clinomics, que es desenvolupa a les Terres de l’Ebre, el Montseny i el Penedès. S’estan redactant els plans d’acció d’adaptació al canvi climàtic en aquests territoris en relació amb la pesca, la ramaderia, el turisme i la gestió forestal. Es faran un parell de projectes a cada zona i després es buscarà el finançament per executar les accions concretes. També participem en el projecte Destimed, que dissenyarà un producte ecoturístic al Delta d’observació d’ocells.

Hem d’intentar adaptar-nos al canvi climàtic i veure’l com una oportunitat, tot i que sigui una amenaça. Hem de fer actuacions que siguin efectives. En el cas del Delta és important l’aportació de sediments i s’ha de concretar com es farà aquesta injecció de sediments. Hi ha un patrimoni natural que s’ha de preservar, però també cal vetllar per la gent que hi viu.

A final d’estiu es presentarà un conte il·lustrat que explicarà el que significa la reserva de la biosfera i l’afectació del canvi climàtic.

El nord de la Ribera d’Ebre va quedar exclòs de la reserva de la biosfera, i la clau seria que tots els municipis de les Terres de l’Ebre formessen part de la reserva, perquè és un projecte de territori. A curt termini, però, no tenim previst demanar una ampliació de l’àrea de la reserva.