Medi ambient

Pantalles per salvar aus a la C-31 i la C-65, a la Costa Brava Centre

Un estudi encarregat per Territori i Sostenibilitat recomana instal·lar barreres amb vegetació o de fusta, en viaductes, per evitar atropellaments

El duc és una de les espècies més vulnerables

El Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat ja dis­posa de l’estudi ambi­en­tal per millo­rar la con­nec­ti­vi­tat i miti­gar els efec­tes adver­sos sobre l’avi­fauna al llarg del traçat de l’auto­via C-31 / C-65 entre Calonge i Santa Cris­tina d’Aro. El tre­ball, ela­bo­rat en els dar­rers mesos per la con­sul­tora pala­fru­ge­llenca Medis, ha pres­crit la neces­si­tat d’un apan­ta­lla­ment amb espècies vege­tals, i fusta en ponts i via­duc­tes, per mirar d’impe­dir les col·lisi­ons acci­den­tals d’aus con­tra vehi­cles.

Fonts del Depar­ta­ment con­fir­men que la solució més òptima és ins­tal·lar 3.464 metres line­als d’arbrat, de 4 metres d’altura i 163 metres més de fusta, amb una altura de 3,5 metres a la resta del traçat al quilòmetre 312 i entre punts qui­lomètrics el 318,9 i 320,5 de la C-31 –al terme de Calonge– i entre les fites dels quilòmetres 4 i 5 de la C- 65, a Santa Cris­tina. En la redacció de l’estudi s’han tin­gut pre­sents les obser­va­ci­ons del Grup de Natura Sterna i espe­ci­a­lis­tes de la UdG, que van apor­tar dades per cer­car solu­ci­ons per mirar d’acon­se­guir ele­var les fran­ges de vol de les aus.

L’encaix pres­su­pos­tari i d’exe­cució de les millo­res, ara mateix, no té data, però el pre­si­dent de Sterna, Jaume Ramot, xifra en sis els ducs morts per atro­pe­lla­ment que l’enti­tat ha detec­tat en els dar­rers anys, una dada que no comp­ta­bi­litza els que hagin pogut detec­tar els Agents Rurals. El dar­rer exem­plar mort d’aquesta espècie rapi­nyaire i pro­te­gida va ser una feme­lla que van tro­bar el dilluns 3 de setem­bre a la C-65, prop del res­tau­rant Les Pano­lles.

És una de les zones on l’estudi reco­mana l’apan­ta­lla­ment, en un punt con­nec­tor entre els espais pro­te­gits de les Gavar­res, al nord, i l’Arde­nya-Cadi­re­tes, al sud, paral·lel al curs del Ridaura. Per Ramot, una solució sen­zi­lla serien xiprers, o bé pan­ta­lles de fusta –perquè les plàsti­ques, trans­pa­rents, també afa­vo­rei­xen les topa­des de les aus. L’altre punt crític és a Calonge, al pas entre els puigs Palet i de Can Vilar, a la bai­xada on hi ha el radar fix.

L’elec­tro­cució, un altre risc

Ramot des­taca que el Baix Empordà és un dels punts més dinàmics per a la recu­pe­ració del duc, amb 22 ter­ri­to­ris de posta i 17 pare­lles cen­sa­des acti­ves repro­duint-se amb una mit­jana lleu­ge­ra­ment supe­rior als dos polls per niu cada any, per bé que la mobi­li­tat de l’espècie fa que, per exem­ple, el dar­rer exem­plar tro­bat sense vida fos aliè a la zona. L’enti­tat ambi­en­ta­lista, en paral·lel, tre­ba­lla en altres fronts, com ara la pro­tecció de les línies elèctri­ques amb aïllants i rec­ti­fi­ca­ci­ons de la posició dels cables que difi­cul­tin el risc d’elec­tro­cució de les aus i d’altres espècies, com ara l’àliga cua­bar­rada.

LES XIFRES

3,4
quilòmetres
és la llargada dels dos trams, a Santa Cristina i Calonge, on es recomana apantallar l’autovia.
19
ducs
ha trobat morts Sterna en els darrers anys, la majoria atropellats, sense sumar-hi dades dels Agents Rurals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia