Les ciutats entomen el repte del canvi climàtic
L’urbanisme és clau per frenar l’escalfament global
Els espais verds poden reduir fins a tres graus la temperatura a les ciutats
Els edificis provoquen més d’un 10% de les emissions de CO2 a Catalunya
Les noves construccions són cada cop més eficients
Els edificis són els responsables del 10,6% de les emissions de CO2 a Catalunya, una xifra molt per sota de la global d’Europa, que arriba al 35%, però no per això menys preocupant. Les mesures destinades a frenar l’escalfament global a les ciutats s’han centrat fins ara en la promoció d’una mobilitat més sostenible i han deixat de banda altres reptes que han d’afrontar les zones amb més densitat d’edificacions. Precisament dijous es celebra el Dia Mundial de les Ciutats, una data amb una significació especial si tenim en compte que més de la meitat de la població mundial viu en grans urbs i la xifra es podria duplicar d’aquí al 2050. Per tant, les mesures per frenar l’emergència climàtica han de preveure aquesta realitat.
Moltes ciutats del món són conscients del que representa la situació actual i comencen a adoptar mesures per mirar d’assolir els objectius que, en el cas de la UE, busquen reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 40% l’any 2030 prenent com a base els nivells del 1990. Una manera de fer-ho és incrementant el volum d’espais verds. És per això que l’alcalde de Londres s’ha plantejat com a objectiu per al 2050 que la meitat de la superfície de la ciutat sigui verda. Altres ciutats del món dissenyen estratègies a partir de la signatura de declaracions d’emergència climàtica, com la que es va adoptar per primer cop l’agost del 2017 a la ciutat australiana de Darebin i la que va aprovar la Generalitat de Catalunya el maig passat.
Importància del disseny
Un estudi elaborat per investigadors del Grup de Climatologia del Departament de Geografia UB conclou que la temperatura a les zones verdes de l’àrea metropolitana de Barcelona és 2,5° inferior a la de les zones urbanitzades. En aquest sentit, Enric Batlle, professor del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC i del màster en planificació urbana i sostenibilitat de la mateixa universitat, explica que les diferències es constaten també en funció de com estan dissenyats els espais verds, la seva frondositat i els paviments utilitzats. “La diferència de temperatura pot arribar als 3°”, explica, posant com a exemple zones verdes de Sant Cugat del Vallès que tenen la mateixa superfície però diferents característiques. Per això, assegura, és important el disseny urbanístic fins i tot d’espais reduïts. “Es poden fer moltes petites coses per canviar la situació, la consciència ciutadana està creixent”, sosté, i posa com a exemple que, amb el disseny adequat, els escocells de l’arbrat urbà poden servir per frenar en part les rierades provocades per grans tempestes com la de fa uns dies.
Els espais verds de l’àrea metropolitana de Barcelona ocupen un 52% de tota la seva superfície, cosa que la converteix en una de les metròpolis amb més àrees verdes d’Europa. Tot i això, l’urbanisme ha col·locat grans infraestructures, com ara autopistes, vies de tren i rondes, que fan de barreres per accedir a espais com el parc de Collserola o el de la Serralada de Marina. En aquest sentit, el professor Batlle de la UPC remarca la necessitat de dissenyar connectors verds amb els grans pulmons metropolitans, vies per passejar que facilitin l’accés. Per mirar d’incrementar el volum de verd urbà, l’Ajuntament de Barcelona, que prepara la seva declaració d’emergència climàtica, s’ha posat com a objectiu la creació d’1 m² de verd per cada habitant amb l’horitzó al 2030. Actuacions com ara la creació de les superilles –en l’actualitat n’hi ha 5 i està previst tenir-ne 3 més a final de mandat– i altres mesures com l’increment de les cobertes verdes als edificis, que faran incrementar 1,1 hectàrees el verd a la ciutat, van en aquesta línia.
Pel que fa a la superfície construïda, Jordi Marrot, aparellador responsable de la unitat de rehabilitació i medi ambient del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (Caateeb), lamenta que no s’hagin pres mesures com s’ha fet en l’àmbit de la mobilitat. “Cal afrontar la descarbonització d’edificis per frenar l’escalfament global”, remarca, ja que la majoria de les mesures han anat a la nova construcció, on ha crescut la sensibilitat pels edificis dissenyats per ser més eficients energèticament. L’envelliment del parc d’habitatges unit a la manca d’ajuts i línies de crèdit per poder accedir a la rehabilitació energètica fa complicat reduir les emissions en aquest àmbit. “Les ciutats tenen un paper protagonista en el present i en el futur de la transició energètica”, conclou Roberto Miguel García, expert en medi ambient d’Endesa.
MEDI AMBIENT
LES FRASES
Un milió de certificats energètics
Gairebé un 25% dels edificis de Catalunya disposen ja de certificació energètica. Es tracta d’un milió d’immobles que permeten començar a traçar un perfil del comportament energètic dels edificis del país. El 82% disposa de qualificació energètica E, F o G, les menys eficients, fet que posa en evidència la necessitat d’apostar per la rehabilitació energètica per reduir el consum, convertir aquests immobles en més eficients i rebaixar les emissions de CO2. Segons l’Institut Català d’Energia, un immoble amb la qualificació energètica A té un estalvi en el consum mitjà d’energia de fins al 89% respecte a un d’igual amb la qualificació G i del 78% en relació amb un amb la qualificació E, la més nombrosa.
Jordi Marrot, del Caateeb, remarca la falta de mesures per incentivar la rehabilitació lligada a l’eficiència energètica com les que ja existeixen en altres països com ara Holanda, on està previst que a partir del 2023 els edificis d’oficines de lloguer hauran de tenir una qualificació energètica mínima de C, o a Grècia, on cal aquesta categoria com a mínim per ser arrendats o adquirits pel sector públic.
Recuperen una àguila electrocutada
Tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat han alliberat la primera àguila cuabarrada que sobreviu a una electrocució a Catalunya. En Vent es va electrocutar amb una línia elèctrica a mitjan agost i va caure en un canal del delta de l’Ebre. S’ha recuperat amb un tractament amb làser que li van fer al Centre de Fauna de Vallcalent. Endesa col·labora amb el finançament del dispositiu GPS que se li ha col·locat per ajudar a conèixer la seva localització i per estudiar el seu comportament.
La trenca es manté a Catalunya
Catalunya es manté com l’únic indret de la península Ibèrica on es reprodueix la trenca, un ocell catalogat com a espècie en situació crítica, que es troba en perill imminent d’extinció a la península Ibèrica. Enguany una parella ha criat tres polls a Lleida, l’únic indret on encara es reprodueix en estat salvatge, després que el 2002 s’extingís a l’Empordà i el 2010 a Osca. Pel que fa a la cria en captivitat, el Centre de Fauna de Vallcalent ha registrat aquest any 71 naixements, 30 menys que el 2018, a causa de les altes temperatures.
Alliberades 50 tortugues d’estany
El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha alliberat una cinquantena de tortugues d’estany a la llacuna de l’Alfacada. Es tracta d’una espècie amenaçada i els exemplars alliberats, que van néixer fa tres anys, provenen del programa de cria en captivitat que du a terme el parc al centre de recuperació de fauna salvatge del Canal Vell. L’alliberament, el segon d’aquest any, es fa en el marc del projecte de recuperació d’aquesta espècie amenaçada que la Generalitat impulsa des del 2006, en col·laboració amb l’Associació Picampall.
