Collserola protegida
L'aprovació de Collserola com a parc natural amplia en 779 hectàrees la superfície protegida i obliga a conservar-ne els valors ambientals
La Generalitat s'incorpora al consorci amb 700.000 euros el 2010
Collserola esdevé amb l'aprovació del decret el primer parc natural de Catalunya embolcallat d'activitat humana i amb una afluència de visitants que arriba als dos milions de persones. L'ús que es fa d'aquest espai el configura amb unes connotacions especials dins la xarxa de parcs naturals que hi ha a Catalunya. Conscients d'aquest fet, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va elogiar la feina que s'ha portat a terme al llarg dels quatre anys que han durat les negociacions amb els municipis que tenen límits dins el parc així com amb totes les entitats que en fan ús. Precisament arran de les negociacions i del període d'al·legacions el parc de Collserola aprovat ahir passa a tenir 8.295 hectàrees protegides, 779 hectàrees més de les actuals, i un grau superior de protecció medi ambiental. El nombre d'hectàrees final, però, resta per sota de les 8.836 que preveia fa quatre anys la primera proposta del Departament de Medi Ambient. La serra de Collserola ocupa 10.000 hectàrees.
A més de concretar els nous límits del parc, el decret incorpora la novetat que a partir d'ara la Generalitat passarà a ser membre del consorci que gestiona el parc. L'entrada de la Generalitat permetrà gestionar l'espai amb més recursos econòmics. Aquest any, la Generalitat aportarà 700.000 euros seguint l'acord signat amb la Diputació i la Mancomunitat de Municipis. L'any vinent l'aportació haurà de ser d'1,4 milions, i de 2,1 milions el 2013.
Un cop aprovat el decret, que entrarà en vigor tan bon punt se'n publiqui el contingut en el DOGC, en un parell de dies, el consorci, format per la Diputació, la Mancomunitat, els nou municipis que en formen part i ara la Generalitat, s'haurà de posar a treballar en la redacció, en un termini de dos anys, del pla rector d'usos i gestió (PRUG) amb què cal dotar cada parc natural. Baltasar ja va avançar que la redacció d'aquest treball formarà part de l'agenda del pròxim govern de la Generalitat. El president del consorci del parc, Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, també assenyalava que l'aprovació del decret obre ara una reflexió molt important entre els gestors del parc. I és que a partir d'ara caldrà garantir la biodiversitat de l'espai i fer-la compatible amb l'ús social intens que té l'indret.
Als nous límits del parc, que incorpora bàsicament sòls forestals, agrícoles i espais verds, s'hi inclouen dues reserves naturals parcials que disposen d'una protecció més alta. Són els indrets de la Rierada-Can Balasc, 379,9 hectàrees, i el de la font Groga (112 hectàrees). Pel que fa als valors ambientals que destaca el decret, s'assenyala principalment la presència de pinedes, alzinars amb roures, màquies i garrigues, prats i conreus, bosquets de ribera i petits ambients aquàtics que permeten mantenir una fauna variada i abundant amb 240 espècies de vertebrats i 700 d'invertebrats.
LES XIFRES
Espais de regulació especial dins el parc
L'elaboració del decret de parc natural i la necessitat de fer compatibles les àrees poblades amb els valors naturals de Collserola, va obligar els departaments de Medi Ambient i Urbanisme a crear una nova figura urbanística, els espais de regulació especial (ERE), que han de permetre l'ús urbà al parc. Barcelona és el municipi amb més espais d'aquestes característiques amb la incorporació de Vallvidrera, les Planes i Cal Notari. A Sant Cugat, les urbanitzacions Sol i Aire i Mas Fortuny també es consideren de regulació especial. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va destacar que es tracta de zones frontereres que ara s'incorporen als límits del parc i que, per tant, no queden excloses de les regulacions que preveu el decret.
