Medi ambient

medi ambient

Pagar o fer nit per collir bolets als boscos ripollesos

El Consell Comarcal ha recollit la preocupació d'alguns alcaldes i ha creat una comissió per estudiar com regular-hi l'accés

L'ens busca el consens de totes les parts implicades

El Ripollès és una de les comar­ques giro­ni­nes i del país amb més afluència de bole­tai­res. Alguns bos­cos ripo­lle­sos noten nega­ti­va­ment aquesta afluència i alguns alcal­des han tras­lla­dat el pro­blema al con­sell que els aplega amb els seus col·legues. El Con­sell Comar­cal del Ripollès n'ha pres nota i ha anun­ciat la cre­ació d'una comissió en el marc del Con­sorci d'Espais d'Interès Natu­ral del Ripollès, que aplega tots els muni­ci­pis de la comarca amb ter­renys del PEIN.

El pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Ripollès i també del con­sorci, Miquel Rovira, ha expli­cat que ara ini­ci­a­ran un debat sobre la qüestió entre totes les parts impli­ca­des, sobre­tot amb els alcal­des, pro­pi­e­ta­ris de bos­cos i agents rurals. “No ens volem pre­ci­pi­tar i, per tant, aquest any ja no hi som a temps, però sí que ho pre­ve­iem per a la pròxima tem­po­rada de bolets”, ha indi­cat.

El procés, doncs, està ini­ciat i ha de ser­vir, segons Rovira, per ana­lit­zar totes les ini­ci­a­ti­ves que poden con­tri­buir a una millor gestió de les àrees d'afluència de bole­tai­res.

Res­trin­gir el permís d'accés als bos­cos de la comarca només als bole­tai­res resi­dents i els de segona residència o bé als forans que per­noc­tin com a mínim una nit als muni­ci­pis ripo­lle­sos és una de les pro­pos­tes llançades per alguns dels alcal­des i que han estat més ben valo­ra­des, ara per ara. És una pro­posta que ha sor­git del síndic d'Aran, que ja ha anun­ciat que s'apli­carà la tem­po­rada vinent als bos­cos ara­ne­sos.

Tot i que la solució ara­nesa sigui la que, en un prin­cipi, esti­gui més ben vista pels alcal­des ripo­lle­sos, no es des­car­ten les altres, que són fer pagar una taxa com la que la Gene­ra­li­tat ha impo­sat de manera expe­ri­men­tal als bole­tai­res que volen acce­dir als bos­cos de Poblet. Aquesta taxa és de 10 euros per a tota la tem­po­rada o de 3 euros per dia.

Tot i que la volun­tat dels alcal­des és pro­moure una regu­lació con­junta –per això s'està ges­tant en el Con­sell Comar­cal del Ripollès i en el Con­sorci d'Espais d'Interès Natu­ral–, també s'ana­lit­za­ran solu­ci­ons més par­ci­als com ara les de la vall de Cardós o les del bosc de Virós de Lla­vorsí, on es fan pagar 3 i 5 euros, res­pec­ti­va­ment, i hi ha un límit de 10 i 15 qui­los per bole­taire. La regu­lació de l'accés als bos­cos fent pagar és una mesura con­tro­ver­tida quan afecta els espais públics. Qui la defensa jus­ti­fica que és una con­tra­par­tida per a l'ús que se'n fa.

LA FRASE

Ja volem que vingui gent a collir bolets, però ho volem regular, sobretot per als que en volen fer negoci
Miquel Rovira

LA XIFRA

6.000
hectàrees
de boscos comunals són susceptibles de sotmetre's a la regulació que ara s'estudia.

Pagar per recollir llenya a Ribes de Freser

L'Ajuntament de Ribes de Freser finalment ha decidit tirar endavant el cobrament d'una taxa de 10 euros per als que vulguin fer llenya als seus comunals. Només ho podran fer els veïns censats.

Ja es comença a pagar als boscos privats i en algun de públic

Fer pagar entrada per collir bolets pot ser un aspecte objecte de debat quan afecta els boscos públics. Es comença, però, a donar en boscos privats. És el cas del propietari d'un bosc de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), que l'ha delimitat amb una tanca i estudia fer pagar 10 euros. Ofereix un itinerari micològic. A Muntanyola (Osona), un veí en demana 3 o que facin un cafè al seu establiment de restauració. Els diners són per a la gestió del bosc.

Dos boscos del Ripollès, noves reserves forestals

La Diputació de Girona ha donat llum verd a la creació de dues reserves forestals: l'una a Ogassa, d'1,16 hectàrees, i l'altra, de 3,40, a Planoles. Destaquen perquè tenen un interès ecològic excepcional pel que fa a la constitució i maduresa dels seus boscos. Les reserves són fruit dels convenis que la Diputació signa amb els propietaris, els quals estableixen que durant 25 anys no hi poden fer treballs silvícoles preparatoris ni d'aprofitament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.