Medi ambient

JOSEP BLANCHÉ

SERGENT. CAP DEL PARC DE BOMBERS DE SANT FELIU DE BUIXALLEU I HOSTALRIC

“Per desgràcia, he viscut situacions pitjors”

“No vam poder actuar-hi de manera immediata per la seva propagació i pels mitjans que hi havia”

“Predir si podria tornar a passar és com les profecies de Nostradamus”

Jun­ta­ment amb l'alcalde de Sant Feliu de Bui­xa­lleu, Josep Roquet, i el pre­si­dent de l'agru­pació de defensa fores­tal (ADF) Gui­lle­ries-Mont­seny, Josep Riera, Josep Blanché ha par­ti­ci­pat en la majo­ria d'actes al muni­cipi que han ser­vit per com­me­mo­rar, aquest any, el vintè ani­ver­sari de l'incendi. Blanché va par­ti­ci­par en la xer­rada del 20 de setem­bre a la sala poli­va­lent i en la jor­nada de Sant Fran­cesc, el 3 d'octu­bre, al cen­tre cívic Cal Mes­tre. El cap del parc de Sant Feliu diu que l'incendi el va afec­tar perquè va cre­mar part de casa seva.

Què recorda d'aquell incendi que va sobre­pas­sar els mit­jans humans i tècnics dels Bom­bers?
Va sobre­pas­sar els mit­jans de tota mena. Aquell any, a més, hi havia hagut el foc del Bages, molt impor­tant i amb més hectàrees cre­ma­des que aquí, i havia pen­sat que si mai ens pas­sava això a aquí, tindríem molts pro­ble­mes. I malau­ra­da­ment, va pas­sar. Per sort, no va haver-hi vícti­mes mor­tals i, per hectàrees, mal­grat tot, no va ser el que hau­ria pogut ser, vist amb la pers­pec­tiva dels anys.
Hi havia hagut poques plu­ges [28 l/m² al juny], humi­tat baixa... Hi havia tots els ele­ments en con­tra.
Era un any [el 1994] amb una sequera impor­tant, epi­so­dis [de vent] de ponent impor­tants. I aquí, a la zona on som, el vent que ens fa mal és el de ponent. També se'n diu el vent de la fam, perquè és un vent que arriba molt sec i el que fa és que acaba d'eli­mi­nar la poca humi­tat que pugui tenir la planta. Si això ho afe­gim a un any en què no hi ha hagut plu­ges, la pre­dis­po­sició és fatal.
Com van anar les fei­nes d'extinció? Hi havia manera de diri­gir i coor­di­nar l'ope­ra­tiu?
Sí, sí, es podia diri­gir l'ope­ra­tiu, però el que passa és que la superfície era tan gran en tan poc temps... Això va pas­sar en 24 hores. I què pas­sava? Doncs, que les nos­tres ordres, dels Bom­bers i dels vehi­cles dels Bom­bers, eren anar a pro­te­gir habi­tat­ges i cases. En un pri­mer moment, no es va actuar en con­tra del foc, perquè els mit­jans que teníem i la pro­pa­gació que hi havia no ens ho per­me­tia. I, a més, el pri­mer són les per­so­nes i després, els béns.
És la seva pit­jor experiència com a bom­ber o ha pas­sat per situ­a­ci­ons més difícils?
Com a foc fores­tal, pot­ser sí, pel con­text en què estàs, perquè és la zona que conei­xes i que esti­mes. Evi­dent­ment, això t'afecta, però pensa que només fa 34 anys que sóc als Bom­bers. Dir que això va ser el més greu, no, però sí que és la que t'afecta més perquè és a casa teva, pel lloc on és. Per desgràcia, he vis­cut situ­a­ci­ons pit­jors.
Amb l'evo­lució dels mit­jans d'extinció i els plans de pro­tecció dels amos de les fin­ques, si ara es dones­sin les matei­xes cir­cumstàncies del 1994, es podrien fer més bé les coses?
Pre­dir això és com fer les pro­fe­cies de Nos­tra­da­mus. És utòpic pre­dir. Això tor­narà a pas­sar o no tor­narà a pas­sar. Tan ago­sa­rat seria dir-ho en un sen­tit com en l'altre. Espe­rem que no ens tor­nem a tro­bar en aque­lles cir­cumstàncies [mete­reològiques adver­ses]. Si fem aquesta feina silvícola i es deixa algun mosaic [ter­reny sense vege­tació per poder ope­rar en cas de foc], lla­vors tots posant-hi els nos­tres gra­nets de sorra, sí que podem arri­bar a fer-ne una de bona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia