opinió. Delegat de la Generalitat

L'aeroport de Girona i el seu futur

Les dar­re­res infor­ma­ci­ons sobre una immi­nent presència de la com­pa­nyia Rya­nair a l'aero­port del Prat han aixe­cat senyals de pre­o­cu­pació dels sec­tors soci­als i econòmics giro­nins sobre el futur de l'aero­port de Vilobí. En aquest sen­tit, pot­ser cal recor­dar tres qüesti­ons bàsiques: qui ges­ti­ona l'aero­port de Girona, qui el pro­mo­ci­ona i qui­nes opor­tu­ni­tats de futur hi tenim. Sobre el pri­mer punt, és una infra­es­truc­tura de l'Estat, que AENA ges­ti­ona en xarxa i que ha estat objecte de nom­bro­ses peti­ci­ons ter­ri­to­ri­als de traspàs a la Gene­ra­li­tat; pel que fa a la pro­moció, fins l'any 2002 l'aero­port va res­tar aban­do­nat a la seva sort, amb 550.000 pas­sat­gers i una dava­llada intera­nual del 10%. Davant d'aquesta infrau­ti­lit­zació, a finals de 2002, Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Dipu­tació de Girona i Cam­bra de Comerç van enge­gar un pro­jecte de pro­moció i coo­pe­ració econòmica, per apro­fi­tar unes bones ins­tal·laci­ons i uns bons pro­fes­si­o­nals. Tot sumat ha gene­rat una expansió sense pre­ce­dents a Europa, que ha situat Girona en la novena posició de l'Estat espa­nyol i que aca­barà aquest 2009 havent trans­por­tat a l'entorn de 5,3 mili­ons de pas­sat­gers.

Es cri­tica que Girona ha esde­vin­gut el segon aero­port de Bar­ce­lona, que el model de baix cost no és l'ade­quat o que hi ha un «mono­cul­tiu». Ben curi­o­sa­ment aquests aspec­tes són l'essència de l'èxit de la infra­es­truc­tura: un aero­port via­ble no ho ha de ser d'una sola ciu­tat o d'unes comar­ques, sinó d'una gran àrea d'influència capaç de sumar siner­gies. Avui aquesta àrea econòmica la for­men les comar­ques de Girona, però arriba també a Gra­no­llers, al Maresme, Vic, Per­pinyà, fins i tot a Mont­pe­ller. I la demanda de trans­port aeri d'aquesta àrea con­ti­nuarà exis­tint, ja que no can­viarà la geo­gra­fia, ni les neces­si­tats dels nos­tres ciu­ta­dans ni la cen­tra­li­tat o les bones comu­ni­ca­ci­ons d'un aero­port que, amb l'arri­bada del TGV i el parc aero­por­tu­ari que la Gene­ra­li­tat pro­mou, encara millo­ra­ran més. D'altra banda, no és que Girona hagi triat low cost, és que el mer­cat va en aquesta direcció. El model de viat­ges ha evo­lu­ci­o­nat cap a esta­des cur­tes i de turisme de ciu­tats. Tot i així, no hem dei­xat de tre­ba­llar per una necessària diver­si­fi­cació: al seu moment es va apos­tar per Spa­nair, ara tenim con­fir­ma­des noves ope­ra­ci­ons de Transa­via i ben aviat pre­sen­ta­rem nous pro­jec­tes, com ara els de la com­pa­nyia Anda­lus.

Cap a on pot evo­lu­ci­o­nar la situ­ació? Ara per ara el pre­sent és mar­cat per una crisi molt impor­tant al sec­tor aeri, amb com­pa­nyies amb greus pro­ble­mes econòmics i aero­ports amb números ver­mells. Girona, per con­tra, con­ti­nua fun­ci­o­nant molt bé. En cas que fets nega­tius per­ju­di­quin el nos­tre aero­port hau­rem de con­ti­nuar tre­ba­llant en les solu­ci­ons, com ja s'ha fet fins ara. Rya­nair ha asse­gu­rat que vol con­ti­nuar crei­xent a Girona i tenim acords de futur fins al 2013. Tot i així, si la com­pa­nyia final­ment opera des de Bar­ce­lona, és evi­dent que hi haurà una adap­tació, però només la demanda pot garan­tir la via­bi­li­tat. A favor tenim set anys d'avan­tatge com­pe­ti­tiu i el fet que s'hagi obert un mer­cat, com ho demos­tren els 22,3 mili­ons de pas­sat­gers que han pas­sat per Girona en aquest període.

El cert és que l'aero­port de Girona és útil perquè s'ha vin­cu­lat al seu ter­ri­tori, dis­posa de moder­nes ins­tal·laci­ons, les ins­ti­tu­ci­ons del ter­ri­tori tenen una estratègia defi­nida, sòlida i cohe­rent i exis­teix un mer­cat poten­cial en una àrea econòmica que el fa sos­te­ni­ble i neces­sari per Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.