Infraestructures i serveis

La major part del sòl no urbanitzable gironí no és apte per a parcs solars

Un estudi de la Diputació i la Universitat de Girona conclou que al voltant de 15.400 hectàrees de la demarcació estarien qualificades com a aptes, principalment a les comarques del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà

Una eina de pla­ni­fi­cació basada en cri­te­ris científics per donar res­posta a la mul­ti­tud de deman­des per a la ins­tal·lació d’ener­gies reno­va­bles, sobre­tot en muni­ci­pis petits giro­nins, i evi­tar que “es facin bolets i que d’aquí a uns anys mirem enrere i diguem: «Que mala­ment ho vam fer»”, en parau­les de la dipu­tada de Medi Ambi­ent de la Dipu­tació de Girona, Anna Bar­na­das. D’aquesta manera es va ges­tar, ara fa un any, l’estudi pre­sen­tat ahir a la Dipu­tació de Girona que esta­bleix un pro­to­col per situar parcs solars en sòls no urba­nit­za­bles de les comar­ques giro­ni­nes i que ha estat ela­bo­rat per la Càtedra de Geo­gra­fia i Pen­sa­ment Ter­ri­to­rial de la UdG.

L’estudi Pro­posta de cri­te­ris per a la ubi­cació d’ins­tal·laci­ons d’ener­gia reno­va­ble solar en sòls no urba­nit­za­bles de la província de Girona, pre­sen­tat ahir per la seva coor­di­na­dora, Mita Castañer, clas­si­fica els ter­renys en espais no aptes –i, per tant, des­car­tats–, poc aptes, aptes o molt aptes segons diver­sos cri­te­ris. Aquests són la clas­si­fi­cació del sòl, la seva apti­tud agrològica, el seu valor natu­ral, els espais pro­te­gits o inclo­sos al PEIN, les zones bos­co­ses, el pen­dent i els espais de con­nec­ti­vi­tat ecològica. També té en compte la pro­xi­mi­tat a les prin­ci­pals vies de comu­ni­cació, infra­es­truc­tu­res de trans­port i polígons indus­tri­als, entre d’altres.

Segons això, con­clou que la major part del sòl no urba­nit­za­ble de la demar­cació hau­ria de con­si­de­rar-se no apte per a les ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques per pro­te­gir-ne els valors agrícoles, natu­rals i patri­mo­ni­als que hi ha. Així, s’iden­ti­fi­quen com a no aptes 564.315,63 hectàrees (ha), 130.180 de les quals a l’Alt Empordà, 99.191 a la comarca de la Selva i 94.108 al Ripollès. I en clas­si­fica com a poc aptes 3.646,76 més, 947,66 de les quals a la Selva. No obs­tant això, hi ha al vol­tant de 15.400 ha de ter­ri­tori gironí que sí que com­pli­rien tots els cri­te­ris mar­cats i rebrien la qua­li­fi­cació d’apte o molt apte. Són unes hectàrees majo­ritària­ment situ­a­des a les comar­ques de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, totes dies de gai­rebé 4.000 ha. Per la seva part, el Ripollès, tot i ser la ter­cera amb més extensió, és la que dis­posa de menys superfície de sòl no urba­nit­za­ble pon­de­rat com a apte o molt apte. En el con­junt de la demar­cació, el ter­ri­tori qua­li­fi­cat de molt apte, que no pre­senta cap cri­teri d’exclusió, no arriba a les 1.000 ha i només hi ha tres comar­ques que superin les 150 ha.

Pel cap del Ser­vei de Medi Ambi­ent de la Dipu­tació, Marc Marí, aques­tes dades són posi­ti­ves perquè demos­tren que a la demar­cació hi ha “espai sufi­ci­ent” per enca­bir pro­jec­tes sense afec­tar “aquells que són poc aptes o gens aptes”. “El resul­tat indica que no només podem abas­tir les neces­si­tats energètiques de les comar­ques giro­ni­nes, sinó també apor­tar el nos­tre gra de soli­da­ri­tat amb la resta del ter­ri­tori”, va remar­car.

Una apro­xi­mació

De totes mane­res, Castañer insis­tia que aquesta és només una pri­mera apro­xi­mació, ja que cal­dria fer-ne ara una altra a escala local que tingués en compte altres aspec­tes que, segu­ra­ment, faria deses­ti­mar més hectàrees com a aptes.

En aquest sen­tit, cal­dria afe­gir-hi “aspec­tes visu­als, pai­satgístics, de patri­moni natu­ral i cul­tu­ral que no hem tin­gut pre­sents i la nor­ma­tiva de cada POUM”, remar­cava la repre­sen­tant de la Càtedra de Geo­gra­fia i Pen­sa­ment Ter­ri­to­rial de la UdG. “Aquesta feina més gran, d’afi­na­ment del que tenim ara, s’ha de fer d’acord amb els muni­ci­pis”, insis­tia Castañer, que hi afe­gia que “seria bo que amb aques­tes pre­mis­ses es fes­sin uns plans espe­ci­als d’àmbit muni­ci­pal perquè no es bo que només es parli de sòl no urba­nit­za­ble”. De fet, es reco­mana que, en la mesura del pos­si­ble, s’opti per situar les ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques en cober­tes de sòl urbà o espai urba­nit­za­ble. Però, a més, tant Castañer com Bar­na­das es van mos­trar par­tidàries que els muni­ci­pis tre­ba­llin a escala supra­mu­ni­ci­pal a par­tir de plans direc­tors urbanístics. “La volun­tat de la Dipu­tació és tre­ba­llar en posi­tiu i aixe­car el visor de muni­ci­pal a supra­mu­ni­ci­pal”, hi va afe­gir la dipu­tada. De fet, Bar­na­das va anar més enllà i va afir­mar que aquest estudi “cal­dria que es fes en un àmbit de país” i que, per això, el posava a dis­po­sició de la con­se­lle­ria perquè siguin cri­te­ris accep­tats a la ponència de reno­va­bles. “Aquesta eina és repli­ca­ble a tot el país”, va dir.

LA FRASE

Ens semblaria molt bé que en un àmbit de país hi hagués un pla director urbanístic sobre això
Mita Castañer
Coordinadora de l’estudi fet per la UdG

Una desena de projectes

Segons recull l’informe, actualment a la demarcació de Girona hi ha sol·licituds d’instal·lacions fotovoltaiques en tramitació per un total de 13 projectes –set dels quals a l’Alt Empordà i que afecten Capmany, el Far d’Empordà, l’Escala, Navata, Ordis, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant–, que suposen la instal·lació de 154 MW sobre una superfície total de 221,17 hectàrees. D’aquestes sol·licituds, dues han estat declarades per la ponència d’energies renovables com a no viables i n’hi ha 5 de viables, 3 de les quals amb condicions, i la resta encara no han estat analitzades en primera instància per la ponència. Cap de les sol·licituds fins ara acceptades, però, té l’autorització administrativa i, per tant, estan seguint el procés de tramitació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia