Xarxes de calor per a pobles sencers, a la Cerdanya
El Consell Comarcal impulsa aquesta font d’energia per recuperar el lloc capdavanter de la dècada anterior
Tots els equipaments públics, excepte a Puigcerdà, tenen calderes de biomassa
Les xarxes de calor de biomassa que abasteixin de calefacció pobles sencers no són una utopia i a la Cerdanya, on el paisatge està tenyit majoritàriament de nuclis urbans petits, amb l’excepció de Puigcerdà, treballen per fer-ho realitat. N’hi ha exemples en alguns punts d’Europa, com per exemple al Trentino italià i als Alps austríacs. És una aposta estratègica amb la qual, a més, les institucions cerdanes volen tornar-se a situar al capdavant del país en aquest camp, tal com ja van fer deu anys enrere amb la instal·lació de les primeres calderes a Catalunya.
Ampliar les xarxes de calor actuals de la comarca a tots els equipaments públics i hotelers és la línia de treball del Consell Comarcal de la Cerdanya, amb l’objectiu final de recuperar l’equilibri que hi havia hagut dècades enrere entre l’explotació del bosc i l’autoconsum local de la producció vegetal resultant. És una aposta, doncs, per recuperar també l’economia circular forestal. Si la producció de biomassa dels boscos comunals és per als veïns, es fomenta aquest tipus d’economia, es recuperen espais que no havien estat mai forestals i, sobretot, es mantenen els boscos nets i amb bona salut.
Cal tenir en compte, no obstant això, que la comarca de la Cerdanya comparteix amb la resta de comarques pirinenques la problemàtica de l’abandonament d’una part important de la superfície forestal. Es calcula que només un terç de la biomassa que hi ha als boscos pirinencs es destina ara per ara a trituració. Per tant, hi ha molt de potencial per a la producció d’aquest tipus de combustible vegetal.
Els experts han calculat que, en l’actualitat, a la Cerdanya només es produeix amb biomassa el 26% del total de l’energia que cal per abastir tota la comarca.
El consum tèrmic anual total de la Cerdanya és de 25.000 megawatts l’hora (MWh) als equipaments públics, de 21.000 als turístics, de 35.000 als industrials i energètics i de 290.000 als habitatges. I la producció tèrmica anual és de 25.000 MWh amb fusta de trituració, 70.000 amb fusta de trituració de serra mediocre i 100.000 de serra sense qualitat.
En l’actualitat, la majoria dels pobles cerdans ja tenen xarxes de calor públiques, i també la gran majoria dels principals hotels, però els equipaments públics de Puigcerdà, tant els municipals com els de la Generalitat, funcionen encara amb combustibles fòssils. La capital cerdana té un consum tèrmic anual mitjà de 144.212 MW a l’any i la previsió de producció forestal total per any és de 1.120 MWh només amb fusta triturada; de 2.796,5 només amb pèl·let, i de 4.679,5 amb tot l’aprofitament. En el conjunt de la comarca, la producció anual sostenible de fusta de trituració és de 7.000 tones, que equivalen a 25.000 MWh, i hi ha 45 calderes d’estella amb un potencial total de 4 MW i que tenen un consum anual total de 3.000 tones, que equival a una producció de 10.000 MW. El romanent anual és de 4.000 tones (15.000 MWh). Això sobre el paper, però la realitat és que no hi ha romanent i, per tant, hi ha una gran acumulació de combustible als boscos. A més, els experts assenyalen que amb la instal·lació de calderes de biomassa als edificis públics no n’hi hauria prou per equilibrar producció i consum.
LES XIFRES
Un nou centre logístic
En l’actualitat està en estudi la ubicació d’un nou centre logístic de biomassa a la comarca. Ja n’hi ha diversos de privats i públics en funcionament, com el de Bellver de Cerdanya. Aquests centres logístics són clau per a la gestió de l’estella obtinguda de la gestió dels boscos. Les instal·lacions de Bellver de Cerdanya estan situades a la carretera d’Éller, a prop del límit entre la banda lleidatana i la gironina. La xarxa de calor de Bellver –el segon municipi en nombre d’habitants, rere Puigcerdà, en el conjunt de la comarca– està integrada per quatre instal·lacions, amb calderes de biomassa, amb un cost anual que oscil·la, segons cada cas, entre els 82.580 i els 30.950 euros. L’amortització de les calderes s’ha fixat en 3,3 anys i l’estalvi de combustible en 590.000 euros en deu anys. Tant la Diputació de Girona com la de Lleida tenen línies de subvenció per a la instal·lació de sistemes de producció de calor amb biomassa. Es tracta, doncs, d’una font energètica a l’alça en zones amb molt de bosc.
