Infraestructures

Foment rectifica i ara diu que l'A-27 a Lilla només es retardarà

El mateix Zapatero ha donat instruccions perquè l'obra sigui una de les dues úniques que l'Estat reprendrà amb fons propis

Se'n redactarà i licitarà un altre que redueixi els 24 milions de sobrecost dels modificats

“Tindrà retards, és cert, però l'A-27 es farà en tots els trams”. Així anun­ci­ava ahir el dipu­tat soci­a­lista reu­senc Fran­cesc Vallès la “magnífica notícia” de la marxa enrere de Foment en la decisió d'aban­do­nar sine die les obres de l'auto­via Tar­ra­gona-Mont­blanc a l'altura dels túnels del coll de Lilla. El sub­tram entre la vari­ant de Valls i Mont­blanc serà una de les dues úniques inver­si­ons a tot l'Estat, de les 32 que es va anun­ciar dijous pas­sat que s'atu­ra­rien, que el minis­teri ha deci­dit repren­dre de seguida i exclu­si­va­ment a càrrec del pres­su­post esta­tal –també n'hi ha 12 més que recu­pe­rarà amb la col·labo­ració pri­vada–. Això sí, ho farà prèvia res­cissió de l'actual con­tracte, ree­la­bo­ració del pro­jecte per part de tècnics pro­pis i una altra lici­tació de l'obra per tal que s'aba­ra­teixi subs­tan­ci­al­ment, després dels 24 mili­ons de sobre­cost que hi havien supo­sat els suc­ces­sius modi­fi­cats introduïts en el dis­seny ori­gi­nal.

Sense calen­dari

Amb tot això, és clar, els tre­balls “tin­dran necessària­ment retards” i no esta­ran aca­bats el 2012, tal com es pre­veia, si bé Vallès es va resis­tir ahir a esta­blir un calen­dari nou. Això sí, va adme­tre que és “inad­mis­si­ble que hi hagi un retard de tants anys”, i es va limi­tar a dir que estarà “vigi­lant” perquè tot “sigui una rea­li­tat el més aviat pos­si­ble”. El dipu­tat, a més, va dir que els altres tres trams entre Tar­ra­gona, el Morell i la vari­ant de Valls “con­ti­nu­a­ran avançant”, si bé va adme­tre que “és pos­si­ble” que hi hagi més retards, tal com ja va mani­fes­tar dijous l'alcalde de Valls, Albert Batet.

Els motius de la res­cissió

El minis­tre espa­nyol José Blanco havia esmen­tat genèrica­ment dijous els cri­te­ris amb què Foment ha pas­sat el sedàs a l'obra pública: que la infra­es­truc­tura esti­gui injus­ti­fi­cada per la demanda real, que tin­gui alguna alter­na­tiva paral·lela, que hi pugui entrar capi­tal pri­vat o bé que hagi sofert modi­fi­cats de pro­jecte nota­bles per sobre del 20% del cost ini­cial. Vallès con­fir­mava ahir, tal com ja havia avançat El Punt, que aquesta dar­rera era la raó per la qual ini­ci­al­ment el tram de Lilla havia que­dat exclòs dels plans de Foment. I és que dels 81,4 mili­ons pels quals va ser adju­di­cada el juliol del 2008, en la dar­rera pre­visió de Foment per a la dotació de par­ti­des plu­ri­a­nu­als fins al 2013 la suma total ja pujava als 105,4 mili­ons (gai­rebé un 30% més), a causa dels diver­sos can­vis que s'hi han hagut d'incor­po­rar: per alçar la cota i reduir l'impacte sobre el nucli de Lilla, per evi­tar l'efecte de les argi­les expan­si­ves –que tants mal­de­caps ha pro­vo­cat, en la mateixa zona, al via­ducte del TAV– i, dar­re­ra­ment, per incor­po­rar els rea­jus­ta­ments neces­sa­ris als túnels de Lilla perquè hi puguin pas­sar mer­ca­de­ries peri­llo­ses, després que recent­ment se n'endurís la nor­ma­tiva euro­pea (mal­grat que Vallès no va con­fir­mar ahir que el canvi s'acabi intro­duint).

Decisió de Zapa­tero

El dipu­tat, en tot cas, asse­gu­rava que la pri­o­rit­zació ara del pro­jecte per part de Foment no és pas una decisió “presa en un cap de set­mana”, i defen­sava que l'A-27 “ha estat i és una pri­o­ri­tat estratègica per a l'Estat i per al Camp de Tar­ra­gona, i per això aquest govern ha estat qui l'ha impul­sat”. Això sí, es va con­tra­dir una mica en expli­car també que ha estat gràcies a les nego­ci­a­ci­ons que “amb dis­creció” s'han man­tin­gut des del dijous –conduïdes en bona part per ell mateix, si bé el govern “no n'ha estat al marge”– que s'ha pogut recon­duir la situ­ació. Vallès expli­cava, de fet, que ha estat el mateix pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, qui ha pres la decisió, la qual diven­dres ja comu­ni­cava davant de Tri­buna Bar­ce­lona abans de “donar ins­truc­ci­ons a Foment perquè recon­si­derés la seva decisió”, cosa que el minis­teri final­ment ha fet.

Crida a l'empre­sa­riat

El dipu­tat també va voler fer arri­bar ahir un mis­satge de tran­quil·litat als empre­sa­ris tar­ra­go­nins, i va apel·lar a la seva “sere­ni­tat i prudència”, després de la indig­nació gene­ra­lit­zada que va des­per­tar l'anunci que l'auto­via que­dava para­lit­zada a Lilla. “No els demano suport incon­di­ci­o­nal, ni tan sols que no ens cri­ti­quin, però sí que enten­guin les cir­cumstàncies de la crisi”, va refle­xi­o­nar, emu­lant la crida que Blanco havia fet dijous als grups del Congrés. “Hi ha hagut un clam que entenc, però des de la sen­sa­tesa cal veure que si man­teníem els pri­mers trams era de sen­tit comú pen­sar que l'auto­via no mori­ria després de la vari­ant de Valls”, recor­dava, alhora que anun­ci­ava que anirà a veure “tot­hom qui aquests dies ha qüesti­o­nat la decisió”. Això sí, Vallès, que dijous havia fet una pri­mera crida a l'empre­sa­riat tar­ra­goní perquè aportés diners a l'obra com a única via pos­si­ble perquè es reprengués, va adme­tre ahir que “ara ja no cal”, si bé “tot pot ser ben­vin­gut perquè es pugui agi­lit­zar”, i desit­java que “el poten­cial de sen­ti­ment de greuge” que ha apa­re­gut “s'arti­culi” ara en aquest sen­tit.

LA XIFRA

105,4
milions
era el cost actualitzat del tram, un 29,5% més que els 81,4 de l'adjudicació.

LA FRASE

Hi ha un seguit d'infraestructures que són prioritàries i estratègiques pel Ministeri de Foment, i l'A-27 n'és una
Francesc Vallès.
diputat psc

La rescissió costarà més de quatre milions d'euros

El procés que es reobre ara comença amb la negociació amb Acciona, l'adjudicatària del tram de Lilla, per la rescissió del contracte signat el juliol del 2008. El mateix Vallès confia que l'operació serà ràpida, si bé admetia ahir que caldrà indemnitzar l'empresa amb una xifra que es mourà “al voltant del 5 o el 6% del preu d'adjudicació”, que va ser de 81,4 milions. És a dir, que costarà a Foment entre 4,1 i 4,9 milions, que a més preveu una altra despesa “per a la conservació del que ja s'havia iniciat”.

El diputat, malgrat això, recorda que el cost del tram “havia augmentat de manera desproporcionada” i confia que amb la “reformulació” del projecte es trobarà una “solució constructiva més eficient i a un cost menor” –sense que això afecti les “necessitats de trànsit i seguretat”, aclareix–, que farà que la rescissió al final li surti a compte al ministeri. “Cal pensar, també, que les empreses ara cenyeixen molt més els preus de les ofertes, que han baixat de mitjana un 20%”, remarcava Vallès, que creu que l'obra es podrà tornar a adjudicar amb un estalvi important respecte als 105 milions que hi reservava ara Foment. “Ha de sortir tot més barat”, concloïa.

Això sí, un cop redactat el projecte nou haurà de tornar a fer el tràmit d'exposició pública i potser el d'avaluació ambiental, abans de la licitació i adjudicació, amb la qual cosa ja avisa “que ningú s'espanti si el 2011 això no apareix al pressupost general de l'Estat”, tot i que confia que “no calguin dos anys per adjudicar-lo un altre cop”.

Les claus

Els retrets de Vallès

Òscar Palau

Satisfet per haver pogut salvar almenys els mobles després d'una decisió que dijous era injustificable, Francesc Vallès anava més enllà en la roda de premsa d'ahir i reflexionava sobre les causes que han provocat el reconegut retard de l'autovia. “No es pot parlar de greuge –abans, segurament, sí– però ara ja no som el cul de Catalunya, perquè fa sis anys que s'està invertint més que mai”, es felicitava. Per ell, “no és just carregar tota la responsabilitat en el govern estatal, perquè l'A-27 és estratègica ara tal com ho era fa 20 anys –quan també governava el PSOE–, i llavors ningú ho criticava”. Vallès recordava els anys que l'autovia es va alentir per la discussió de si havia de passar per l'est o l'oest de Valls, i reflexionava –segurament amb raó– que aquests debats s'haurien d'acotar en el temps per evitar que s'eternitzin. El diputat va tenir també un record per a un dels seus blancs preferits, l'alcalde convergent del Morell, a qui va demanar un cop més que no hi posi més entrebancs i permeti signar ja les actes prèvies d'ocupació dels terrenys al seu municipi, a la qual cosa s'hi nega per reivindicar un nou accés per a la petroquímica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.