la crònica

Moltes encaixades de mans i copets a l'espatlla

Ahir al mig­dia, pri­mer a sobre el via­ducte de Rubió i després sobre el de les Sali­nes, hi havia molta satis­facció, i és lògic si es té en compte que a part del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i del con­se­ller del ram hi eren pre­sents repre­sen­tants dels par­tits polítics que més han impul­sat el túnel i càrrecs de les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons i repre­sen­tants d'enti­tats que s'han defi­nit sem­pre clara­ment a favor del túnel de Bra­cons. L'únic i tímid intent de pro­testa va ser una petita pan­carta a sobre de la boca del túnel de la Codina, que que­dava lluny i va pas­sar des­a­per­ce­buda. Tots, doncs, esta­ven molt satis­fets.

L'exal­calde d'Olot i actual dipu­tat al Congrés per CiU, Pere Macias, deia que com a pare de la cri­a­tura estava molt satis­fet i par­lava de la victòria d'una deter­mi­nada cul­tura a favor de fer coses. «Les vari­a­ci­ons introduïdes pel tri­par­tit ens fan tenir la sen­sació que ha que­dat esqui­fit, però això no ens treu la satis­facció. Ja ho arre­gla­rem», sen­ten­ci­ava. L'exal­calde de les Pre­ses i un altre dels pares de la cri­a­tura, Daniel Ter­ra­de­llas (PSC), deia que el túnel era una de les mane­res prin­ci­pals de bene­fi­ciar el ter­ri­tori i remar­cava que l'obra ha estat un model a seguir per a la resta de l'obra pública de Cata­lu­nya.

L'alcalde de la Vall d'en Bas, Miquel Calm (CiU), des­ta­cava que ara el seu muni­cipi passa a ser porta de la Gar­rotxa i insis­tia que havien fet bé els deu­res apro­vant un pla gene­ral que donava tran­quil·litat per no tenir ensurts urbanístics deri­vats del nou eix. «Hem de ser capaços de crear poten­ci­a­li­tat entre una comarca i l'altra i obrir-nos a Europa», indi­cava. La seva col·lega de les Pre­ses, Est­her Pagès (PSC), recla­mava que es tingués la mateixa sen­si­bi­li­tat ambi­en­tal amb la vari­ant del seu poble.

L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest (PSC), par­lava de Bra­cons com una porta d'opor­tu­ni­tats a tots nivells i apos­tava per la faci­li­tat que hi haurà ara per crear una xarxa de ciu­tats mit­ja­nes cata­la­nes. «Ciu­tats amb carac­terísti­ques ben dife­ren­ci­a­des que tenim com a comar­ques i país de cara a l'Europa que volem que ens reco­ne­gui», afir­mava. El seu homòleg de Vic, Josep Maria Vila d'Aba­dal (CiU), des­ta­cava la recu­pe­ració que ha permès el túnel d'un ter­ri­tori veí, cosí germà, que jun­ta­ment amb el Ripollès for­men una massa crítica en tots els àmbits. «Això ens per­metrà recu­pe­rar el pro­jecte de país des de la tra­dició, la cul­tura i el conei­xe­ment i amb una gran capa­ci­tat d'inno­vació i tre­ball», con­cloïa.

L'alcalde de Sant Pere de Torelló i dele­gat del govern a la Cata­lu­nya cen­tral, Jordi Fàbrega, des­ta­cava la sen­si­bi­li­tat que s'ha tin­gut per fer com­pa­ti­ble la nova infra­es­truc­tura amb l'entorn. «Els 27 veïns de Sant Andreu de la Vola són tan impor­tants com la resta d'habi­tants del país i se'ls ha creat un accés a l'eix que no hi havia, pas­sos de fauna per als set rama­ders que hi ha», deia. L'exal­calde de la Vall d'en Bas Daniel Bosch (CiU) mani­fes­tava que li sabia greu que l'eix no tingués qua­tre car­rils, però reco­nei­xia que el traçat s'havia millo­rat molt. El pre­si­dent del Con­sell de la Gar­rotxa, Joan Espona (CiU), par­lava d'una bar­rera tren­cada que acosta la Gar­rotxa a la Cata­lu­nya cen­tral, i el de la Cam­bra de Comerç de Girona, Domènec Espa­dalé, hi coin­ci­dia. Final­ment, el dipu­tat de CiU a Madrid Jordi Xuclà es mani­fes­tava molt emo­ci­o­nat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.