Endesa alerta de talls si es tira a terra la subestació de Fonteta
L'empresa creu que el subministrament se'n ressentirà en puntes de demanda i costaria més restablir-lo si hi hagués una nevada com la del 2010
El TSJC ha fallat que es desmantelli i l'elèctrica espera que es resolgui l'últim recurs
De la instal·lació en depenen fins a 85.000 clients en cas de necessitat
La Generalitat no ha donat encara el vistiplau al desmantellament
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar el 3 de maig que la subestació baix-empordanesa d'Endesa a Fonteta havia de ser desmantellada en el termini d'un mes. Els càlculs tècnics de la companyia, però, subratllen que la instal·lació és necessària, a banda de per als 7.456 abonats de l'entorn més immediat, per garantir el bon servei de 78.000 clients més de la Costa Brava que depenen de les subestacions de Bellcaire, Empordanet (a Palafrugell) i Vall-llobrega.
La instal·lació elèctrica, una de les obres del Pla Tramuntana d'Endesa per posar fi als talls de subministrament estivals a la comarca, va entrar en servei el 2006. El seu valor estratègic era escurçar la gran distància entre les subestacions interiors del Gironès i les de la Costa Brava Centre. Segons dades de la companyia, això ha permès reduir d'un 10% els temps d'interrupció del servei i en 950 MW/h anuals l'electricitat que es perdia durant el transport. El valor d'aquesta energia dissipada, d'acord amb els preus actuals, voltaria el milió d'euros l'any.
Difícil atendre més altes
Sense la instal·lació, els tècnics d'Endesa sostenen que la qualitat del subministrament se situaria per sota dels mínims legals en casos de puntes de demanda –sobretot als caps de setmana d'estiu– en municipis que en depenen en situacions extremes, com ara Palafrugell, Begur, Pals i l'entorn del nord de Palamós. A més, alerten de caigudes de tensió més freqüents i més dificultats a l'hora de restablir el corrent en el cas que fallin elements de la xarxa de mitja tensió. En aquest darrer extrem, la companyia fins i tot ha previst un escenari tan advers com el de la nevada del març del 2010, i calculen que els temps de reposició encara serien més llargs. Un altre problema col·lateral seria la dificultat per atendre sol·licituds noves de subministrament amb la xarxa al límit, en una zona en què hi ha diversos polígons industrials (Forallac, Corçà i les Brugueres de Palafrugell) encara amb nivells d'ocupació molt baixos.
De moment, Endesa ha presentat el projecte d'enderroc al batlle de Forallac, Josep Sala, que ha signat un decret per autoritzar el desmantellament de la subestació. És el procediment ordenat per la secció tercera del contenciós administratiu del TSJC, però que encara no té l'autorització de la direcció d'Energia, Mines i Seguretat Industrial del govern, que vetlla per la qualitat del servei.
LES REACCIONS DELS ALCALDES AFECTATS
L'opositor vol l'execució forçosa de l'enderroc i els alcaldes, garanties
E.ALa batalla judicial contra la subestació la va iniciar un veí afectat, Josep Antoni Masuet, que va acabar com a únic regidor de l'oposició al consistori de Forallac. Masuet va interposar tres recursos contra la instal·lació, per incomplir les distàncies mínimes; generar sorolls, radiacions i impacte visual, i vulnerar aspectes de la legislació urbanística. Però el TSJC, finalment, només va contemplar els defectes en la tramitació del planejament, l'any 2010.
Després del pla especial urbanístic del 2011 i una llicència municipal nova, els magistrats del tribunal mantenen que la repetició dels tràmits són un acte aliè i posterior a la construcció de la subestació. Mentre el tribunal s'ha de pronunciar sobre l'incident d'“impossibilitat legal d'execució” que ha adduït la companyia –tot fent notar que el planejament actual permetria tornar a aixecar la subestació–, l'advocat de Masuet, Eduard de Ribot, afirma que exigiran “l'execució forçosa de l'enderroc perquè el termini judicial va expirar el 8 de juny”.
De Ribot sosté que, encara que el pla especial intenti legalitzar la instal·lació, “cal un estudi d'alternatives amb un mínim de tres propostes, i no s'hi val dir que la que té menys impacte és no fer res i deixar-ho tot al mateix lloc”. El lletrat considera “inadmissible” aquesta opció i la compara amb altres casos tramitats per la Comissió d'Urbanisme de Girona, com ara el de l'abocador de Vacamorta (Cruïlles), el del polígon industrial de Roses i el del pla parcial de Llabià, tombats també per la justícia i que s'ha mirat de regularitzar repetint el planejament.
Entre els batlles, la major part mostra la seva inquietud pels problemes derivats del desmantellament sobre la distribució del corrent. Sala, de Forallac, sosté que no té sentit que una obra de 9,5 milions hagi d'anar a terra si l'emplaçament, avui, compleix els requisits urbanístics. El palafrugellenc Juli Fernández demana garanties a Endesa, i Òscar Aparicio, de la Bisbal, tot i que encara no disposa de xifres, ha demanat generadors d'emergència per a qualsevol incidència. A Cruïlles, en canvi, Salvi Casas, treu ferro a l'enderroc i no defensa Endesa, potser perquè la tramitació deficient s'assembla a la de l'abocador que vol fora del seu municipi.
Caldrien dos anys per fer-la de nou
La primera sentència del TSJC subratllava que el pla d'actuació era insuficient per a una instal·lació que requeria canviar el pla general de Forallac. Aleshores, la comissió d'urbanisme va legalitzar-la a posteriori amb un pla especial, una figura que permetria tornar a aixecar l'obra l'endemà que es desmantellés. Els càlculs oficials, però, diuen que la construcció d'una altra subestació trigaria dos anys. I la Generalitat creu que el millor emplaçament seria el mateix.
