Maridatge de l'aeronàutica amb l'automoció

Comencen les obres del Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans per combinar el millor de les dues tecnologies

Jordi Angusto, director del consell assessor de Delta BCN, ho explica gràficament: «El parc té les arrels en el món de l'automoció i les fulles en la navegació aèria.» I el resultat s'assembla a un arbre de branques retorçades en què les tècniques de les dues indústries s'abracen fins que es fa difícil de veure on comença una i on acaba l'altra. Perquè la filosofia del parc és posar el millor de l'una a l'abast de l'altra. El Baix Llobregat és una comarca amb una forta implantació del món de l'automoció, amb la presència de Seat a Martorell i la proximitat de Nissan a la Zona Franca. Es tracta d'aprofitar un conjunt «d'empreses petites capdavanteres amb una munió d'empreses d'automoció», assenyala Angusto, i afegeix que els promotors del parc volen atreure empreses «que ajudin a diversificar la indústria auxiliar del cotxe». Pel que fa a l'automoció, la voluntat és aprofitar la tecnologia del món aeroespacial, com ara l'electrònica, l'aerodinàmica i el disseny d'interiors. «Tecnològicament són dos mons propers», justifica el conseller de Delta BCN. «La diferència és que els cotxes es fabriquen en cadena i els avions, un per un.» Tanmateix, ja es comencen a veure canvis, i per exemple l'empresa Boeing ha construït aeronaus en cadena. Pel que fa als automòbils, el parc de Viladecans vol anar més enllà del pur acoblament i oferir l'espai perquè s'innovi i es desenvolupin productes.

Un túnel aerodinàmic

Un dels projectes en què es treballa, i que han de contribuir a millorar el disseny dels automòbils, és la construcció d'un túnel aerodinàmic, que té un pressupost aproximat de 100 milions d'euros. Es tracta d'una infraestructura imprescindible per analitzar com es comporten els cossos quan bufa el vent, i és essencial, per tant, per treballar en l'aerodinàmica dels vehicles. A Catalunya no hi ha cap túnel aerodinàmic. Seat fa les proves dels seus cotxes a Alemanya i Nissan, a Anglaterra, on les empreses sí que tenen a l'abast aquest tipus d'infraestructura.

El parc vol així mateix esdevenir una plataforma que contribueixi a l'eclosió de l'aviació privada. Per als promotors del Delta BCN, el nombre d'aeroports i aeròdroms s'hauria de multiplicar per deu per posar l'Estat espanyol al nivell de França o Alemanya. «Falten sobretot aeròdroms petits i que es desenvolupi l'aviació privada, ja que avui dia arriba abans un industrial de Stuttgart a Valladolid per firmar un contracte que un de Barcelona», segons Angusto. Al Parc Aeroespacial i de la Mobilitat es vol crear així mateix un centre d'excel·lència de vol no tripulat, que està desenvolupat en l'àmbit militar però no pas en el civil. Els avions sense tripulants es poden aplicar a la vigilància del trànsit, per exemple, o dels incendis forestals.

El parc ocuparà 50 hectàrees als terrenys de Ca l'Alemany, un triangle comprès entre l'autopista C-32, la línia ferroviària de Renfe i el carrer Enginy, al límit amb Gavà. Aquesta situació és, per l'Ajuntament i la Generalitat, immillorable per les bones comunicacions que permet amb infraestructures estratègiques com l'aeroport i amb espais igualment interessants pel futur parc empresarial. Un d'ells és el campus universitari der la UPF a Castelldefels, on els estudiants es formen en agricultura i en aeronàutica. Angusto defensa que el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat «vol desbordar Viladecans i esdevenir el parc del delta de Barcelona», d'aquí l'adopció del nom de Delta BCN, que és alhora el mateix del seu portal web. El projecte és ambiciós, ja que vol esdevenir un referent al sud del Mediterrani. Tot just comença a caminar, ja que el consorci que el gestiona es va constituir l'any 2006 i ara s'inicien les primeres obres. El parc estarà a ple rendiment, segons les previsions, d'aquí a deu anys.

LES DADES

Superfície del parc
50 hectàrees
Situació
Als terrenys de Viladecans situats entre les vies de Renfe, la C-32 i el límit amb Gavà
Promotors del projecte
L'Ajuntament de Viladecans i la Generalitat, propietaris majoritaris dels terrenys.
Cost del projecte
Urbanització: 60 milions
Infraestructures tecnològiques: 200 milions
Edificis i naus: 500 o 600 milions
Distribució del terreny
175.000 m² de sostre seran per a indústries i 75.000, per a oficines.
110.000 m² seran per a equipaments, inclosos el túnel aerodinàmic i un centre de formació professional qualificada
15.000 m² seran d'ús terciari, amb un hotel i un palau de congressos

Transició en temps de crisi

r.m.b

El projecte del Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans serà present a Munic la setmana vinent, en l'estand que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona muntaran a la fira d'innovació empresarial Expo Real. Ho farà com a part del Barcelona Economic Triangle, una iniciativa de promoció que vol vendre tres projectes centrats en la innovació i les noves tecnologies de l'àrea metropolitana: el 22@, el Delta BCN i el Parc de l'Alba de Cerdanyola.

A banda d'aquesta promoció conjunta, l'Ajuntament de Viladecans farà la seva, com explica l'alcalde, Carles Ruiz. L'alcalde assegura que la voluntat és «crear un espai innovador amb bons serveis per fer-lo atractiu a les empreses de fora i també de Catalunya». Ruiz considera que el sector de la mobilitat pot créixer molt, tant pel que fa a l'automòbil com a l'avió i el tren, i també en tot allò relatiu a l'aerodinàmica, la implantació del GPS i la gestió de la mobilitat. També considera que un parc empresarial destinat a la innovació i el desenvolupament pot constituir una bona transició d'un sector, l'automobilístic, que està patint com pocs l'impacte de la crisi i la deslocalització de les plantes de producció a altres països.

Empreses capdavanteres en l'aeronàutica

r.m.b

Hi ha algunes empreses que ja estan desenvolupant, amb èxit, l'emigració de la tecnologia de l'automoció a la indústria aeronàutica. Un exemple és Serra Soldadura, que treballa en sistemes d'acoblament automàtic i soldadura làser. L'empresa Aritex, dedicada al disseny industrial, treballa també per al món de l'aeronàutica, ja que ha format part del projecte de construcció de l'Airbus A-380. Combina així els dos sectors, ja que a més d'Airbus treballa per a Peugeot, Seat, Mercedes, Volkswagen, Renault i Nissan.

A Catalunya hi ha empreses capdavanteres com Mier Comunicaciones, amb seu a la Garriga i escollida per l'Agència Espacial Europea per col·laborar en diferents programes. Aquesta companyia es dedica, entre d'altres, al disseny i la producció d'equipament per a comunicacions per satèl·lit, i ha desenvolupat tecnologia pròpia en electrònica espacial. Entre altres projectes, ha desenvolupat una tecnologia que permet a un satèl·lit calcular la salinitat del mar, un element clau per detectar els canvis meteorològics arran de l'escalfament del planeta. També destaca en el món de l'aeronàutica l'empresa Gutmar, amb seu a l'Hospitalet de Llobregat i dedicada a la mecànica de precisió. El 70 per cent de la seva activitat està dedicada al sector de l'aeronàutica i l'espai, i algunes de les seves aplicacions estan destinades als avions d'abastament. L'empresa també disposa d'una escola taller on es formen estudiants en la fabricació mecànica.

I pel que fa a parcs similars a l'Estat, hi ha l'Aeropolis de Sevilla, amb instal·lacions i serveis per al desenvolupament de la indústria auxiliar aeronàutica i aeroespacial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.