Urbanisme

Un entorn més acollidor per a l’Espai Cràter d’Olot

Comencen les obres del parc urbà que cobrirà el centre d’interpretació del vulcanisme

Reformen els carrers del voltant i hi haurà reordenació del trànsit

La circulació al carrer Macarnau seguirà sent de doble sentit

Mentre la construcció de l’Espai Cràter afronta la recta final, a tot el volt del futur centre d’interpretació del vulcanisme s’està executant una ambiciosa reforma urbanística que canviarà substancialment l’aspecte d’aquesta part d’Olot i, alhora, hi modificarà la mobilitat. Les obres, iniciades la setmana passada, inclouen com a element vertebrador un parc urbà d’uns 4.500 metres quadrats de superfície, creat a sobre del centre d’interpretació (que estarà soterrat gairebé del tot), on hi haurà, entre altres elements, una vuitantena d’arbres autòctons. “Significarà la regeneració de la zona”, manifesta el regidor d’Urbanisme, Jordi Güell.

Carrer Macarnau

El tram del carrer Macarnau situat entre l’Espai Cràter i el cementiri seguirà obert al trànsit amb un carril per banda com fins ara, i amb voreres a cada costat (n’hi havia només al costat del cementiri) però el paviment no serà d’asfalt, sinó de llambordes.

La connexió d’aquest carrer amb el del Pintor Domenge, al punt conegut popularment com “la placeta del Volcanet” (on hi haurà una de les entrades al centre museístic), no serà com l’actual, sinó que es resoldrà amb una forma corba per així encarar-se amb l’avinguda del Morrot. La modificació es farà ocupant part de l’aparcament actual, que, tot i això, conservarà la major part de les places. Com a alternativa per estacionar es potenciarà l’ús de l’esplanada de la llar d’infants del Morrot, situada a un centenar de metres de distància. El projecte inclou també la renovació i millora dels serveis soterrats en aquest tram del Macarnau.

Carrer del Roser

Per la seva banda, el carrer del Roser, que envolta l’illa de l’Espai Crater pels altres costats, serà per a vianants (els veïns hi podran passar en cotxe fins als garatges). Ja s’ha executat el gros de les obres del tram que va de la plaça de braus al carrer Pintor Domenge: s’hi han eliminat les voreres i han fet un paviment formigonat amb els embornals al centre. Per a la resta del carrer (el tram del davant de la plaça de braus, on hi haurà una de les entrades de l’Espai Cràter), s’ha pensat en un paviment de greda compactada, entre altres materials vinculats amb l’entorn.

Tot plegat té un pressupost d’uns 850.000 euros, a càrrec de l’Ajuntament, tot i que amb finançament de la Diputació.

L’estrena, a prop

La remodelació haurà d’estar enllestida coincidint amb l’estrena de l’Espai Cràter, prevista per a finals d’any o a principi del que ve. “L’obra pròpiament dita –explica el director del centre museístic, Xavier Collell– estarà acabada abans, però volem dedicat unes setmanes al rodatge i a fer proves abans d’obrir-ho al públic.” El cost haurà estat de 4,1 milions d’euros, aportats per diverses administracions.

LES XIFRES

4.500
metres quadrats
tindrà de superfície la zona verda que cobrirà l’Espai Cràter
850.000
euros
és el pressupost de les obres de reforma de l’entorn del futur equipament
80
exemplars
d’arbres autòctons es plantaran en el nou recinte

Un veïnat amb tres segles d’evolució

L’entorn del futur Espai Cràter havia quedat al marge de les inversions en millores que, les darreres dècades, s’han fet en diferents punts de la ciutat.

Si bé està ben connectada amb el nucli de la ciutat –és a quatre passes del passeig d’en Blay o Firal–, aquesta zona no es va incorporar a l’entremat urbà fins al segle XX. De fet, els espais de més enllà del Firal popularment es coneixien amb el nom de l’Apartament (lloc apartat). No obstant, les primeres edificacions documentades es remunten a finals del segle XVIII. Una de les més característiques es va enderrocar ara fa sis anys precisament per deixar lloc a l’Espai Cràter: una fàbrica de fresar ratines (un teixit de llana) aixecada el 1790, segons explica l’historiador Miquel Puig i Reixach, que recorda que era dels pocs vestigis industrials del segle XVIII que quedaven a la ciutat. D’aquell segle també són les cases més antigues de la part del carrer del Roser que dona al carrer Pintor Domenge, i que havia estat el camí de Riudaura.

Al llarg del segle XIX, a l’Apartament es van anar aixecant altres edificis, entre què la plaça de braus, que ara és la més antiga de les que queden dempeus a Catalunya. El cementiri, per la seva banda, es va planificar ara fa justament 200 anys en el que aleshores era un lloc allunyat, per substituir les fosses del voltant de les esglésies. Els habitatges del carrer Pintor Domenge –un vial que ressegueix el traçat de la muralla l’època carlina– ja són majoritàriament de mitjans segle passat cap aquí.

Un carrer nou per sortir del barri del Morrot

R. Estéban

Les estimacions més recents sobre el nombre de visitants anuals que tindrà l’Espai Cràter assenyalen entre 10.000 i 15.000 escolars, que arribaran en grups (el vessant didàctic és el prioritari, en el futur equipament) i al voltant de 20.000 persones de manera individual. No són, per tant, les 63.000 que es calculava fa tot just un parell d’anys perquè els canvis en els hàbits de la gent arran de la pandèmia els han fet revisar a la baixa, diu Xavier Cullell. En qualsevol cas, la incidència d’aquest nou pol d’atracció repercutirà poc o molt en la mobilitat d’aquesta part de la ciutat.

Autocars, pel Morrot

Per als vehicles particulars, s’està preparant amb el pàrquing del Firalet un descompte per als visitants de l’Espai Cràter, i també una entrada online que inclogui el paquet conjunt del passi al centre d’interpretació i l’aparcament.

A curt termini es mantindran els sentits de circulació actuals del carrer Pintor Domenge i de l’avinguda del Morrot. Els autocars dels grups escolars que visitaran l’Espai Cràter entraran per l’Avinguda del Morrot procedents del Pla de Baix i pararan a l’esplanada de la llar d’infants, des d’on la mainada anirà a peu fins al seu destí. S’estima que, de mitjana, arribaran dos o tres autocars diaris i mai en hora punta. Per tant, no coincidiran amb el tràfic que provoquen en determinats moments la llar d’infants, l’escola i l’institut Montsacopa, ubicats al barri del Morrot, explica Collell.

Aquest plantejament, però, canviarà quan, a partir de l’any que ve s’urbanitzi la zona al voltant de la casa del Serrat (a l’inici de l’Avinguda del Morrot), que inclou l’allargament del carrer Carles I (paral·lel al Pintor Domenge) fins a aquesta avinguda. Aleshores, el Pintor Domenge serà només de pujada, mentre que el trànsit procedent del Morrot haurà de girar cap al Carles I, que serà només de baixada. A partir de llavors, els autocars faran aquest circuit des del Morrot per deixar o recollir els passatgers a l’entrada de l’Espai Cràter de la “placeta del Volcanet” i anar a aparcar a l’esplanada del davant de la llar d’infants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona