Urbanisme

alfés

Denegat el permís a un museu que ja funciona

La comissió d'Urbanisme de la Generalitat va denegar dimecres el permís a la recuperació i museïtzació del polvorí de l'aeròdrom d'Alfés (Segrià). Segons la comissió d'Urbanisme, el projecte presentat per l'Ajuntament d'Alfés és molt incomplet. “Es tracta més aviat d'una mena de resum d'intencions que no pas d'un avantprojecte tècnic”, va dir el president de la comissió i director general d'Urbanisme, Pere Solà, després de la sessió.

El que resulta curiós de la situació és que la reforma del polvorí de l'aeròdrom ja està feta i des del més de febrer que funciona com a museu de l'aviació i de la guerra. L'aeròdrom d'Alfés, que era inicialment el lloc escollit per fer l'aeroport de Lleida fins que la pressió dels ecologistes va fer optar la Generalitat per Alguaire, ha estat fins fa tres anys el principal equipament aeronàutic de les terres de Ponent i va tenir un paper clau en la Guerra Civil, i disposa d'unes galeries i búnquers subterranis que ara es poden visitar. Segons Solà, que no sabia que el museu ja estava fet fins que li van dir els periodistes, l'Ajuntament pot haver tingut un “descuit” i no preveu sancions si ara es tramita bé el projecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona