Els municipis eòlics volen una taxa sobre els molins
L'Amec reclama la creació d'un impost d'àmbit català que recaigui sobre les empreses explotadores dels aerogeneradors i que reverteixi directament sobre els municipis
L'Associació de Munici-pis Eòlics de Catalunya (Amec) insisteix a reclamar al govern la creació d'una taxa o impost d'àmbit català per a les empreses promotores i explotadores de les centrals eòliques. La intenció és que
el gravamen reverteixi d'una forma directa en els ajuntaments, de la mateixa manera com ja ho estan aplicant diverses comunitats de l'Estat espanyol. Galícia va ser la primera d'instaurar el 2006 aquest cànon autonòmic, el 2008 el País Valencià en va seguir l'exemple i, posteriorment, també el van aplicar Castella-la Manxa i Castella i Lleó.
“El que volem és que aquests diners que les empreses ja reconeixen que han de pagar al territori s'estableixin per llei”, segons el president de l'associació i alcalde de la Granadella (Garrigues), Carlos Gibert. L'Amec agrupa actualment dotze ajuntaments, després de la recent incorporació de vuit nous municipis eòlics, que se sumen als quatre ajuntaments que van posar en marxa l'entitat ara fa un any. Tot i això, entre vuit i deu més també han manifestat la seva voluntat d'incorporar-s'hi en breu.
En aquest context, l'Amec reitera la petició al govern que reguli per llei les compensacions que reben els municipis eòlics, amb l'objectiu d'establir un marc comú i evi-tar greuges comparatius, com s'està donant actualment. Els ajuntaments afectats asseguren que, en funció de l'acord signat entre les empreses i els consistoris, la compensació podria oscil·lar entre els 700 i els 3.000 euros per cada megawatt de potència instal·lada. Revertiria de manera directa en els ajuntaments que disposen de parcs eòlics al seu terme municipal. No obstant això, l'objectiu de l'Amec és que el govern també incorpori i pugui recaptar aquesta taxa o impost a les empreses energètiques que exploten parcs eòlics al territori.
Gibert diu que la voluntat “és que reverteixi directament en els ajuntaments i, d'alguna manera, poguéssim tenir per llei aquest impost regulat, juntament amb els impostos que ja percebem de les empreses”, a través de l'impost d'activitats econòmiques (IAE) i de l'impost de béns immobles de característiques especials (Ibice), al marge dels convenis signats entre ajuntaments i empreses energètiques amb què aquestes ofereixen diferents compensacions als municipis.
Ara l'entitat ja aglutina dotze ajuntaments, tot i que entre vuit o deu més també han endegat les gestions per adherir-s'hi, segons explica Gibert. Amb la incorporació de les poblacions que han manifestat la seva voluntat de formar part de l'Amec, l'associació agruparà la meitat dels municipis eòlics del país i més del 50% de la potència eòlica, destaca Gibert.
LA XIFRA
Petició al Parlament
No és la primera vegada que l'Associació de Municipis
Eòlics de Catalunya insisteix en la necessitat de formalitzar, a través d'una llei, la recaptació d'un impost per gravar l'activitat de les empreses explotadores de l'energia eòlica. El 22 d'abril del 2015 l'associació va portar la seva demanda al Parlament, amb la compareixença del president de l'Amec, Carlos Gibert, i de l'autor de l'estudi sobre l'impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals de Catalunya'. L'autor d'aquest estudi és l'actual diputat de la CUP Sergi Saladié, nascut a Vandellòs.
El treball posa en relleu que “no hi ha una clara correlació entre la distribució geogràfica de les centrals eòliques i els rendiments que aquestes aporten als territoris”. Les diferències entre els rendiments d'unes i altres centrals rauen més aviat en els tipus d'Ibice que té aplicats cada municipi.