A l’Aràbia va tenir lloc la batalla de la Rasa, també coneguda com a batalla d’Ahzab, batalla dels Confederats i setge de Medina, ciutat musulmana aleshores anomenada Yathrib. Els exèrcits confederats atacants els formaven vora 10.000 homes, amb 600 cavalls, mentre que els defensors de la ciutat, liderats pel profeta Mahoma, no superaven els 3.000. Aquests, en lloc d’enfrontar-se a l’enemic a camp obert, van optar per cavar una rasa per lluitar protegits. L’excavació, juntament amb les fortificacions naturals de Medina, va fer inútil la cavalleria confederada, els caps de la qual van mirar de persuadir els cabdills aliats perquè ataquessin la ciutat pel costat sud. La diplomàcia de Mahoma, però, va aconseguir afeblir l’aliança constituïda contra ell, i la bona organització dels defensors, la pèrdua de moral entre els atacants i les duríssimes condicions climàtiques van fer que el setge quedés, finalment, en no res. Els musulmans van vèncer els seus enemics diplomàticament i amb molt poques baixes, i l’islamisme va adquirir una gran influència a la regió.

El poble de Palerm, a Sicília, s’alça contra el domini angeví en la revolta coneguda com les Vespres Sicilianes. La rebel·lió es va estendre arreu de l’illa i els sicilians van cridar el rei Pere el Gran de Catalunya-Aragó i li van oferir la corona.

El primer ministre britànic, Neville Chamberlain, anuncia el compromís del seu país i França per defensar la integritat de Polònia en cas d’agressió per part d’Alemanya.

Manuel Valls, d’origen català, és nomenat primer ministre de França.