Apunts

Per a tu, Josep Maria Castellà i Figueras

Ahir a la tarda, un missatge privat del Facebook de la Marta deia: “En Josep Maria ens ha deixat aquesta tarda.” He de reconèixer que en aquell mateix moment la tristesa i el dolor es van apoderar de la meva persona, i avui, quan t'estic escrivint aquestes ratlles i t'he vist amb la Marta en una foto amb els vostres fills a coll quan tenien pocs anys anant a esperar els Reis i he posat cara a la teva persona, el dolor i la tristesa s'han apoderat brutalment del meu cos, i m'he fet la pregunta que ens fem tantes vegades, per què?

Sabia ja feia un any que t'havien diagnosticat el que tant ens colpeja contínuament. No fa gaire, la Marta em va trucar des de l'hospital on estaves molt malament, però vas tornar a casa i la Marta estava contenta; saps que la vaig conèixer quan va entrar a treballar a la perruqueria dels Quatre Cantons, al costat de la granja. Evidentment, ens veiem cada dia, jo li feia una crema de verdures i ella amicalment sempre em deia: “Em cuides com si fossis la meva mama.” M'explicava com us fèieu la casa i com la treballàveu pedra a pedra per fer el vostre somni realitat: la vostra llar. Josep Maria, la Marta és una gran persona i es fa estimar, suposo que per això la devies triar. Després ja es va instal·lar a Banyoles a treballar, us vau casar, li has donat dos fills preciosos, en Joel i la Nicol: tan sols cal mirar-la, a ella, per saber que l'has fet molt feliç al teu costat.

Josep Maria, no et coneixia personalment, però sabia de la teva persona, a casa vostra teniu granja de bestiar i feies, com es diu, de pagès, una feina que ara molta gent no vol fer perquè és molt feixuga i esclava, però els teus pares te l'havien ensenyat i l'estimaves, i t'agradava; portaves camions, tractors... el que fes falta; només vivies per a una cosa, la família, treballar i treballar era el teu objectiu, tirar endavant allò que els pares t'havien ensenyat; això et feia feliç. Els teus amics diuen que eres una persona molt bromista, però que per damunt de tot, i malgrat la teva malaltia, eres un home feliç. Jo penso que la Marta i els teus fills són responsables directes de la teva felicitat.

Josep Maria, tenies massa feina per fer i moltes coses per viure per deixar-nos tan aviat, però el destí a voltes és injust i no hi podem fer res. Tinc la seguretat que són moltes les persones que vetllaran i que estaran al costat de la Marta i els vostres fills, també m'hi incloc, encara que tan sols ho pugui fer amb paraules, però la família, els amics i sobretot la Dolo, l'Anna i la Gemma, que comparteixen feina amb la Marta a la perruqueria i que al llarg d'aquests mesos han compartit les angoixes i els patiments, tinc la seguretat que no la deixaran, igual que sé que amb el títol de gran mare que porta al damunt la Marta quan té els seus fills als braços els explicarà, quan siguin grans, que el seu pare era una molt bona persona, treballador, que estimava la família, els amics, la terra, els seus conreus i tot el bestiar de la granja.

Avui, a les dotze del migdia, a la parròquia de Centenys (Banyoles) et diran adéu. Tinc la seguretat que un munt de persones s'hi aplegaran per dir adéu a aquesta gran persona, però també per estar al costat de la Marta, els teus pares i la resta de la família en uns moments tan importants.

Josep Maria, quines coses que té la vida. Ahir era l'aniversari de la Marta i avui, el teu sant, no podies escollir cap millor dia, segur que serà sant Josep, el pare del cel, el que et vingui a esperar i et doni la benvinguda a aquest lloc tan privilegiat, on a tots ens agradaria anar.

Descansa en pau.

(*) Maria Carme Ribas i Mora (filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.