A reveure, Carme Torrents Prats
Adéu a una mare, adéu a una àvia
Estimada Carme, fa pocs dies vàrem parlar per telèfon. Feia molts anys que ens coneixíem, havíem compartit poble, Palau, quasi érem veïnes. Mentre va poder, va venir a berenar a la granja els dissabtes amb la seva filla i el nét, en Joel; les torradetes de Santa Teresa eren el seu deliri. D'això, encara que no ens ho sembli, fa una colla d'anys; allò que diuen que els petits s'han fet grans, és ben cert.
Recordo la visita que ens va fer a l'altre pis; en Raimon li va fer les seves torradetes preferides. Molt sovint es preocupava per nosaltres i feia trucar a la Maria Mercè, així parlàvem un xic per telèfon. He seguit els seus ingressos i vostè els nostres, però tots anàvem fent.
L'altre dia, en obrir el diari, em vaig trobar amb el seu traspàs; no m'ho podia creure, feia poc que havíem parlat. Després en Joel per telèfon m'ho va explicar. Carme, vostè adorava les flors, en tenia la casa plena; penso que el culpable de tanta floritura també era una mica el seu marit. Vostè va sortir per poder contemplar un cop més el seu jardí i va caure. De resultes de la caiguda van sorgir les complicacions.
Carme, les mares són molt importants perquè ho són tot. Vostè ha tingut tres fills i ha exercit de mare, però els avis també són molt importants. Sols vaig conèixer una àvia, la materna; el dia que ens va deixar, no em fa vergonya dir-ho, pensava que jo li aniria al darrere. Me l'estimava tant i tant que no m'imaginava viure sense ella. Aquest escrit també està dedicat a tantes àvies i avis que ens han deixat i han estat la felicitat dels seus néts.
Crec que fa trenta anys, un dia d'estiu, per culpa de l'aigua vostès van perdre el seu nét, en Marc. Carme, va patir dos dolors: el de la seva filla per viure la pèrdua d'un fill (dolor de mare) i el d'uns avis que varen viure la pèrdua d'un nét.
Carme, tinc la seguretat que quan aquestes ratlles surtin a la llum vostè ja s'haurà retrobat amb el petit Marc, que de ben segur que l'estava esperant amb els braços oberts. Gaudeixin de tots aquests anys que han estat separats. Nosaltres no l'oblidarem, per la seva simpatia i la rialla sempre a punt.
Descansi en pau.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora