Josep Negra i Escuder

Dilluns al vespre va morir a Mont-ras, el nostre (seu i meu) poble d'aquests darrers anys, en Josep Negra i Escuder, palafrugellenc nascut l'any 1925, només vuit anys abans que el seu pare posés en marxa l'hotel Terramar al passeig Cypsela de Llafranc.

El Terramar és un d'aquests hotels familiars d'una cinquantena d'habitacions tan nostrats i que han donat segell d'identitat a la Costa Brava empordanesa. Un establiment que ell va comandar durant gairebé 50 anys, abans de deixar pas a la seva segona dona, la Pilar, a la seva filla Berta i, darrerament, al seu nét Enric, quatre generacions fent una mateixa feina, fer feliç la clientela.

Perquè en Josep Negra ha estat un hoteler senyor i un amic de la clientela. Murri, rialler i encisador amb les dones i simpàtic i xerraire amb tothom. Enamorat del seu país, de la cuina i de la taula, ha exercit d'amfitrió dels seus hostes i d'hoste dels seus clients arreu d'Europa.

Però, més enllà de la seva tasca professional, que mai agrairem prou, el fet d'haver-nos posat en el camí de l'èxit i de la feina ben feta, el Josep que més trobarem a faltar és el company de taula i de viatge, aquest home jove, de prop de noranta anys, que va ballar, cantar, enamorar i riure fins al darrer instant. El Josep de Sarajevo, en el lliurament de les vaques a les vídues de Srebrenica, el de la tamborrada de Donostia i sobretot el de la taula de s'Alguer, que feia l'allioli i cantava el pío pío.

Aquest brindis a la vida és per tu, però no pateixis que no serà el darrer, moltes taules a molts indrets brindaran pel goig d'haver-te conegut. La meva, aquesta sí, darrera abraçada.