Recordant la Montse Xifra Pagès

Avui en obrir el diari m'he trobat amb el traspàs de una nena Xifra, l'estimada Montse. Em permeto dir “nena” perquè és com he conegut tota aquesta germandat de fills del senyor Manel i la senyora Loreto, al cel sien. Els he conegut a tots de petits, a casa hi havíem celebrat alguns batejos –em penso que el de la Montse en va ser un–, els berenars i sopars fets de entrepans amb la família reunida van ser un clàssic de molts anys. Recordo que, quan eren més grans, quedaven citats, arribaven els pares i després anaven arribant de mica en mica tots.

Quan de la casa varen passar a la plaça de Catalunya, el senyor Xifra a vegades em deia: no ens n'adonem i ja som aquí, una altra vegada. A tots els fills els conec per igual, però als més grans, una mica més. La Montse no sé ben bé darrere de qui anava, em penso que d'en Manel. A casa, a part de venir-hi amb els germans i la família sencera, la Montse hi havia vingut moltes vegades sola. Li encantaven les croquetes de formatge i també el granissat, els hi havia acostumat el seu pare, el senyor Xifra.
La Montse era molt discreta i amable, i també havia fet de cangur dels germans més petits, la Loreto o l'Anna.

Estic parlant de quaranta i més anys enrere, ja començava la moda d'anar a sopar a fora, però per als matrimonis que tenien tants de fills, i petits, anar al restaurant era un problema. Eren moltes les famílies que havien agafat el costum de venir, els dissabtes, a sopar del que nosaltres teníem.

Han passat els anys, n'hi ha molts de casats, o tots; la Montse, crec que no. La família Xifra s'ha omplert de llavors noves que estan creixent. Quan veig alguna notícia relacionada amb Comexi i hi surt en Manel, el cor em fa un salt, ja que en ell hi veig el seu pare; el mateix salt que m'ha fet avui el cor quan he vist el nom de la Montse, que estava a la flor de la joventut. Penso que els pares Xifra, el senyor Manel i la senyora Loreto, estaven enyorats, la necessitaven i se l'han emportat.

Avui, dia 22 d'agost, tinc la seguretat que un munt de gironins es trobaran a les cinc de la tarda al Tanatori de Girona per dir adéu a la Montse i estar al costat de tota aquesta germandat, nois i noies, nebots, i la resta de la família, en aquests moments tan especials per dir adéu a una germana estimada, la Montse.

Montse, tinc la seguretat que, quan arribis en aquest lloc on tots voldríem anar, el pare i la mare t'estaran esperant amb els braços oberts. Nosaltres sempre et recordarem.