Canals

Més sostenibles

Les tendències actuals confirmen la necessitat de reduir la despesa energètica i les emissions de CO2 a més de donar valor als recursos naturals finits

Ara són les companyies que persegueixen els seus clients i els de les altres per oferir-los productes relacionats amb la instal·lació de plaques solars S’està popularitzant l’ús de materials naturals, com la palla o el fang, per a la construcció d’edificis sostenibles

En un con­text en què la crisi climàtica ens ha obli­gat a aten­dre les noves neces­si­tats de l’entorn i en què la guerra ha pro­vo­cat un incre­ment con­si­de­ra­ble del preu dels com­bus­ti­bles, cada dia hi ha més per­so­nes que pugen al carro de les ener­gies reno­va­bles. Si uns anys enrere l’Estat havia arri­bat a plan­te­jar l’impost al sol per evi­tar la des­con­nexió dels par­ti­cu­lars de la dependència res­pecte a les com­pa­nyies elèctri­ques, ara són aques­tes matei­xes com­pa­nyies les que per­se­guei­xen els seus cli­ents i els dels altres per ofe­rir-los pro­duc­tes rela­ci­o­nats amb la ins­tal·lació de pla­ques solars, arri­bant a com­prar els exce­dents dels seus cli­ents i donant valor a la gene­ració d’ener­gia verda. Evi­dent­ment, la guerra d’Ucraïna i les afec­ta­ci­ons de les deci­si­ons rus­ses res­pecte a la venda de gas a Europa han estat un fac­tor impor­tantíssim en el llançament al mer­cat de les noves comu­ni­tats energètiques i l’impuls del mer­cat foto­vol­taic. Les sub­ven­ci­ons esta­tals i els fons Next Gene­ra­tion de la UE han estat clau també per aca­bar d’incen­ti­var un mer­cat que altra­ment hau­ria fet el mateix camí però d’una manera molt més pau­sada. Aques­tes cir­cumstàncies, jun­ta­ment amb els nous patrons de cons­trucció, han afa­vo­rit la demanda d’edi­fi­cis energètica­ment efi­ci­ents. Això implica l’ús de mate­ri­als de cons­trucció sos­te­ni­bles, com aïlla­ments tèrmics, fines­tres de baixa emis­si­vi­tat, sis­te­mes d’il·lumi­nació efi­ci­ents, apa­rells elec­tro­domèstics de baix con­sum, etcètera. Aques­tes són algu­nes de les tendències que actu­al­ment hi ha al mer­cat. També s’estan uti­lit­zant tec­no­lo­gies com les pla­ques solars per gene­rar elec­tri­ci­tat reno­va­ble.

La cons­trucció d’edi­fi­cis amb demanda energètica molt baixa, a més de gene­rar estalvi per al pro­pi­e­tari, també per­met reduir nota­ble­ment les emis­si­ons de CO2. Aquests edi­fi­cis estan dis­se­nyats per apro­fi­tar al màxim la calor del sol i l’eficiència de les seves cober­tes. D’altra banda, la cons­trucció neta en car­boni se cen­tra a reduir a zero les emis­si­ons de car­boni produïdes durant l’edi­fi­cació i vida útil de l’immo­ble, mit­jançant l’ús de tec­no­lo­gies i pràcti­ques de cons­trucció sos­te­ni­bles.

Mate­ri­als sos­te­ni­bles

En els últims anys, hi ha una crei­xent demanda de mate­ri­als de cons­trucció sos­te­ni­bles i ecològics. Això inclou l’ús de fus­tes cer­ti­fi­ca­des, mate­ri­als reci­clats, com el vidre reci­clat o els panells de fibra de fusta, i mate­ri­als de baixa emissió de CO2, com el for­migó de baixa empremta de car­boni o el ciment geo­po­limèric. També s’està popu­la­rit­zant l’ús de mate­ri­als natu­rals, com la palla o el fang, per a la cons­trucció d’edi­fi­cis sos­te­ni­bles.

La gestió de l’aigua i els resi­dus també tenen un paper cab­dal per garan­tir la sos­te­ni­bi­li­tat de l’edi­fici. Actu­al­ment, s’estan imple­men­tant sis­te­mes de reco­llida d’aigües plu­vi­als, sis­te­mes de reu­ti­lit­zació d’aigua i sis­te­mes d’estalvi d’aigua en banys i cui­nes. A més, es pro­mou la reco­llida selec­tiva de resi­dus i el reci­clatge amb una reserva d’espais per garan­tir la sepa­ració còmoda dels resi­dus, així com l’ús de mate­ri­als reci­clats en el procés de cons­trucció dels habi­tat­ges.

Tota la consciència sobre la necessària sos­te­ni­bi­li­tat i el res­pecte per l’entorn es tra­du­eix en la ins­tal·lació de jar­dins i ter­ras­ses ver­des, així com jar­dins ver­ti­cals, que remar­quen la importància dels espais verds als habi­tat­ges. La incor­po­ració de jar­dins ver­ti­cals, ter­ras­ses ver­des i cober­tes vege­tals ajuda a millo­rar la qua­li­tat de l’aire, a aïllar l’edi­fici, a reduir l’escal­fa­ment urbà i a pro­por­ci­o­nar espais agra­da­bles per als resi­dents. I millo­ren el pai­satge urbà garan­tint espais agra­da­bles i rela­xants on viure-hi.

D’altra banda, amb la inclusió de les cases pre­fa­bri­ca­des com un nou model de cons­trucció que cal tenir en compte, s’intro­du­ei­xen alguns fac­tors en el con­text en què es mou el sec­tor. La selecció de mate­ri­als i els pro­ces­sos de fabri­cació són ele­ments que cal tenir en compte per garan­tir que les cases pre­fa­bri­ca­des són sos­te­ni­bles i molt efi­ci­ents, a més de garan­tir un gran res­pecte per l’entorn.

Certificació Passivhaus

La certificació Passivhaus prové dels països del centre i el nord d’Europa. La casa Passivhaus té un consum molt baix d’energia en calefacció i refrigeració. En el cas de Passivhaus a l’Estat espanyol, i ja que aquest país té un clima menys sever, es podria arribar a una millora del 60% respecte al consum estàndard d’un edifici nou, i així s’aconseguiria la classificació energètica de classe A.

El primer edifici construït amb l’estàndard Passivhaus va ser a Darmstadt, a Alemanya, l’any 1990, i va ser ocupat els anys següents. El setembre del 1996 el Passivhaus-Institut va ser fundat a Darmstadt amb l’objectiu de promoure i controlar aquest estàndard. S’estima que s’han construït milers de cases amb l’estàndard Passivhaus, moltes a Alemanya i a Àustria.

Un habitatge que compleixi aquest estàndard s’estima que reduirà un 90% la demanda d’energia en calefacció. Aquest desenvolupament només va ser possible després de desenvolupar sistemes de ventilació i vidriats d’alta eficiència energètica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia