Carme Vinyoles

Carme Vinyoles

De reüll

La decisió de Sophie

El clam d’alguns metges advertint que no hi ha tractament per a tothom m’ha recordat La decisió de Sophie, novel·la de William Styron portada al cine per Alan Pakula al 1982 i interpretada per Meryl...

De reüll

Els reis i els seus fills

Hi havia una vegada dos reis, un de bressol, l’altre de vots, a la conquesta d’un lloc a la història. Com en els contes es transmutaven en poble i se’ls veia navegar, triscar muntanyes i lluir la...

De reüll

Tres fotos i un funeral

Tres fotos i un funeral. Primera imatge de fa quinze dies, avui oblidada: una mare i un nadó fugits de les bombes de Síria, en terra de ningú -perquè ningú no els vol-, recolzats en una pedra, el...

De reüll

No esteu soles

Un diumenge de l’any 2005, B truca plorant perquè a F se l’estan emportant de vacances al país d’origen dels pares i té por que la deixin allà. Quinze anys, tercer d’ESO, amigues de l’ànima....

De reüll

A la fàbrica, a la llar...

Han pouat aigua, llaurat els camps, donat menjar al bestiar, rentat la roba, cuidat els malalts, atès a la família, han estat minyones dins i fora de casa, dides, obreres. Al llarg del temps, en tots...

De reüll

Comprar la por i l’odi

Festival MOT 2018, sala El Torín d’Olot, l’escriptor turc Hakan Günday ho broda. “Un cop et venen la por, t’ho poden vendre tot: l’odi, el racisme i qualsevol tipus de discriminació. O sigui...

De reüll

Apologia de la impunitat

Ho qualifiquen de populisme punitiu, de censura a pensaments polítics no compartits, d’indefensió davant del poder, d’atac a la llibertat d’expressió... Quina exquisidesa per part d’alguns dels...

De reüll

El plaer del senyor Raid

El senyor Raid porta ulleres, té el cabell blanquinós, l’expressió cobejosa i unes mans rabassudes amb les que es frega el coll. Està inquiet però parla amb tota claredat, és un home de Déu que...

De reüll

El quadre i la finestra

La seva amiga i companya Janina Lewinson va narrar a Winter in the morning l’infern dins del ghetto i li va obrir els ulls a la ignomínia humana que ell Zygmunt Bauman no va patir perquè la família...