Continguts del lloc

Sembla que el malson de la pandèmia es va acabant, malgrat alguns ensurts puntuals i l’alerta de possibles rebrots futurs. Esperem que no sigui així. A rel d’aquests fets, resulta xocant contrastar...

Tot i la transformació profunda de Lloret o, potser, per causa de la mateixa, els lloretencs de tota la vida, de tant en tant, enyorem algun testimoni del passat que havia format part de l’ambient de...

Aquests dies de la pandèmia he llegit Un millón de muertos de Josep M. Gironella. Vaig triar aquest llibre perquè la Covid-19 anava per llarg i la novel·la també ho era, de llarga. I, encara, tal...

Seguint les pautes dictades per les autoritats competents (o incompetents, depèn), he començat a sortir al carrer aquesta horeta que ens destinen als de la meva edat, passades les set de la tarda. Confesso...

Els historiadors gaudim comparant present i passat, més encara d’ençà que els arxius ens faciliten la consulta on line, tot i que, a vegades, hàgim de maleir algun antic secretari per la lletra pèssima....

Per als lloretencs i, possiblement, també per als banyolins, no cal afegir res més. Tothom identificarà de qui parlo. Yasuji Fusano era un japonès convertit en un català més o, com deia ell, un lloretenc...

Als mestres, quan explicàvem l’edat mitjana i les crisis de subsistència i, en particular, quan parlàvem de la famosa pesta negra de 1348, se’ns feia difícil, a vegades, ambientar degudament la...

Tenia diversos temes per a aquesta secció, però la mort recent del senyor Enric Mirambell i Belloch em fa donar prioritat al seu record. Sóc, encara, dels que tenen una profunda estima pels mestres...