Web versió mòbil
Diumenge, 28 febrer 2021
Recorda'm
Estava convençut que el meu nom només sortiria imprès en el buc insigne de la premsa espanyola catalana, ara traduïda també al català, en l'improbable cas que algun dels meus propers es dignés a...
Vaig baixar a Arc de Triomf, una estació que sempre m'ha semblat trista, fosca i desolada. Com em sol passar a totes les soterrades, no em vaig sentir avivat fins que no vaig veure la claror del dia i...
En els discursos i les opinions que acostuma a reflectir la premsa els adjectius cada vegada van guanyant més terreny als raonaments. Qualificar és més fàcil que comprendre i qualsevol adjectivació...
Als meus seixanta anys ja considerava nul·la la possibilitat de morir afusellat algun dia. Ara, tal com van les coses, ja no em sembla tan remota. El feixisme, aquest cuc verinós que no mor mai, reapareix...
Vivim en un món en el qual les casualitats són molt mal vistes; on tot el possible ha de tenir sentit; on la realitat perd qualsevol sentit sense una causa. Els mitjans són els primers a retratar una...
Tot canvi, progrés o innovació té un preu, i sovint molt alt. Això és tan evident com que la gent es mor per fer lloc a altres. No és fàcil determinar quins records mereixen perdurar en el temps...
Amb puntualitat mil·lenària la primavera també va arribar al Ripollès, amb el permís d'El Corte Inglés i TV3. Aquest any, gràcies a les pluges abundants, sembla que la collita de bolets de primavera,...
Aquesta setmana he ascendit a la condició de -genari, aquell sufix que ens atorguen a partir dels seixanta anys, després d'haver estat un -entón, als quaranta i cinquanta anys, i prèviament un -añero,...
No sé de cap nació que no tingui idioma, compartit amb d'altres o no, llevat que sigui una nació de muts. En canvi, són diverses les que tenen la sort de gaudir de més d'una llengua d'ús habitual....
Pàgina 12 de 22