Manuel Milián Mestre

Manuel Milián Mestre

Tribuna

El ridícul

Se’m fa pesat tornar a l’àmbit fúnebre del PP, pesat, trist i dolorós. En primer lloc, perquè a ningú li agrada la mort d’un fill; en segon lloc, pel terrible escenari en què la demolició...

Tribuna

Asincronia política

Estem segurs els catalans que caminem pel camí idoni? Una pregunta que em fueteja pertinaçment cada dia des del mes de setembre de 2017. Set mesos de flagel·lació cerebral, que molt em temo que es...

Tribuna

El divorci política-economia

En poques ocasions s’havia conegut un clima més exasperant de desinformació activa a Catalunya i a Espanya. El que d’una part és diu (quasi sempre exagerat) per l’altra es nega (quasi sempre manipulat)....

Tribuna

Al camp de batalla

Escriu el meu amic, el catedràtic de Dret de la universitat Complutense, Gaspar Ariño, en la introducció del seu nou llibre Catalunya avui: la ruptura dels ponts, que “Catalunya porta cinc anys convertida...

Tribuna

El col·lapse de la consciència

Cap de les coses que passen és gratuïta. Tenen les seves arrels, la seva genètica, la seva etiologia. Potser perquè no poden ser d’una altra manera. Per això Europa flaqueja, perquè en part ha...

Tribuna

47 anys de fracàs

En aquest moment del conflicte Catalunya/Espanya experimento una estranya sensació de fracàs persistent, dilatat. Es la pitjor de les sensacions possibles quan des de la perspectiva dels anys s’endevina...

Tribuna

Els ponts de la catalanofòbia

Un diari de Madrid, radicalitzat en la dreta insomne, m’acaba de qualificar de “tardofranquista convers a l’independentisme radical” pel que es veu degut a no sé què sumes de diners que he percebut...

Manuel Milián Mestre

Per què tanta ceguesa?

La meva carta és un lament davant la sistemàtica incomprensió i desatenció als problemes i demandes de Catalunya. El tancredisme en política pot ser un desastre, i 5 anys de silenci passiu davant...

Tribuna

La desolació de Cassandra

Tinc tots els meus dubtes sobre el paper abans d’escriure i, amb ells, l’amargor absoluta, el silenci acusador i la indignació a flor de pell. Em barrina el cervell aquella cita de Ciceró al Senat...